L’enllaç de la setmana: ‘Nordic Names’

Sí, això de «de la setmana» no m’ho crec ni jo, però si no dono per escriure, encara menys per canviar noms de seccions… Avui, un web curiós que vaig descobrir traduint La meva lluita, com a mostra dels problemes diversos que ens podem trobar els traductors i els llocs on anem a parar per resoldre’ls.

Nordic NamesTítol: Nordic Names.

Contingut: Informació sobre noms de persona en idiomes nòrdics: significat, variants, santoral, estadístiques d’ús… Pot semblar una tonteria, però traduint de l’anglès de tant en tant passa que et trobes personatges amb noms desconeguts i sense pistes per saber si són d’home o de dona, cosa imprescindible en català (encara que siguis d’una variant que s’estalvia l’article, sempre hi ha els adjectius). Per descomptat, sempre hi ha el truc de buscar-los a Google Images, però de vegades els resultats són poc clars. Aquest buscador, en canvi, resol el dubte de manera més fàcil i fiable, si el nom en qüestió és éscandinau. Només hi he trobat a faltar informació sobre la pronunciació (per allò d’apostrofar o no algun nom de dona començat amb i), però ja expliquen que pot variar molt segons el territori i ofereixen un fòrum on preguntar-ho. Malgrat la limitació del tema, un bon enllaç d’aquells que molts traductors desem per si de cas.

Idiomes: anglès (interfície), amb informació sobre noms danesos, feroesos, finlandesos, groenlandesos, islandesos, lapons, noruecs i suecs.

Anuncis

Coses útils del web de l’IEC que potser no sabies que hi eren (2)

Continuo amb el resum del IV Seminari de Correcció de Textos de l’IEC, al qual vaig assistir al començament de juliol. La base són les notes que vaig prendre amb Twitter i que vaig recollir en aquest storify), a més del poc que he anat remenant pel web aquests dies.

Recursos de la Secció Filològica

La segona part del seminari va ser una repassada als recursos de llengua que la Secció Filològica té aplegats en aquesta pàgina. (Ja li podrien haver posat una adreça fàcil de recordar. Per anar-hi des de la portada de l’IEC, cal partir de l’opció «Coneixement» del menú de dalt a la dreta, i després seleccionar el quadrat de «Llengua».) Realment hi ha molta teca: sort que un dels que va fer la presentació era en Pau Vidal, que té traça a fer les coses amenes i ens va guiar en un recorregut ràpid per aquest bé de Déu d’enllaços i documents.

Comença per l’apartat de diccionaris i vocabularis, que inclou clàssics com el DIEC i l’Alcover-Moll, dels quals no cal parlar ara, i també recursos més especialitzats. Potser el que més crida l’atenció és el projecte de diccionari del català contemporani, que inclou un diccionari descriptiu en procés d’elaboració i un corpus de textos publicats entre 1833 i 1988. Em van semblar recursos interessants per a segons quines situacions, però que d’altra banda s’han de fer anar amb compte, són relativament complicats de consultar i en el cas del diccionari cal sol·licitar una clau per accedir-hi.

A l’apartat de gramàtica, potser el més interessant és l’avanç del que algun dia serà la Gramàtica de la llengua catalana, que consisteix en un seguit de PDF amb els textos que tenen més polits (però que encara són provisionals, com avisen molt clarament). També hi ha els documents que formulen el criteri de l’Institut sobre qüestions com els guionets dels compostos o els signes d’interrogació inicials, per exemple, però ja tenen tots uns quants anys i han estat incorporats a la majoria de material de consulta que normalment tenim a mà. Però si mai necessiteu anar a la font normativa, són aquí.

Als apartats següents s’hi pot trobar una gran quantitat de documents i recursos elaborats per l’IEC, que al seminari amb prou feines vam poder veure per damunt. Personalment em quedaria amb l’enllaç al nomenclàtor oficial de Catalunya, a l’apartat de toponímia (segurament són les dades que ja recull l’Optimot, però amb altres opcions de consulta), i les propostes de transcripció i transliteració d’hebreu, rus i àrab (que m’ha tocat consultar de tant en tant, i que em vaig acabar descarregant perquè mai no em recordava d’on eren). Però això ja depèn dels interessos i les feines de cadascú, i segur que els documents sobre l’estàndard i l’alfabet fonètic, per exemple, tenen un lloc assegurat en altres llistes d’enllaços preferits.

Un tros de fitxa escrita per Pompeu Fabra.

Manuscrit de Fabra, més que res perquè a l’apunt li faltava alguna imatge…

I si encara us falta teca per llegir, podeu anar a l’apartat de declaracions institucionals o als reculls d’articles de diferents membres de la Secció Filòlogica: Antoni M. Badia i Margarit, Albert Jané (amb les famoses columnes al diari Avui de quan era petita) i Aina Moll. Cada portal té un petit cercador per títols que ajuda a localitzar documents; tots els que hi he vist estan en PDF i es poden descarregar. A més, sense apartat propi i al final de la pàgina, hi ha un accés a l’Espai Pompeu Fabra, amb les obres completes i un fons documental, que inclou la possibilitat de veure les fitxes manuscrites que va fer servir Fabra per redactar el seu diccionari.

Lectures a banda, a la pàgina hi ha un apartat de consultes lingüístiques per a coses especialitzades, com també informació sobre com normalitzar noms i cognoms catalans que hagin quedat registrats amb una grafia incorrecta (per exemple, si a algú li fa ràbia dir-se Farré en lloc de Ferrer i s’ho vol canviar).

Tot plegat, una pila de recursos i documents que poden ser útils als correctors, sobretot quan es disposa de temps per investigar i documentar-se amb calma sobre un tema, o simplement per continuar aprenent. Per contra, ni l’estructura de la pàgina ni les característiques de la majoria de continguts no faciliten la resolució ràpida de dubtes puntuals (almenys no sense un bon estudi previ dels materials). Ja ho dic en el títol d’aquests apunts, em fa la sensació que aquestes eines, que en general no són de les que cal tenir a mà cada dia, queden desaprofitades perquè localitzar-les i consultar-les pot ser complicat. Per això em vaig alegrar de saber que hi ha un projecte per reorganitzar tot l’apartat de llengua del web i millorar-ne l’accés.

Després d’aquesta presentació, al seminari hi va haver la pausa per al cafè (on vaig poder constatar que hi ha molts correctors de català, però que fins i tot una tan despistada i poc sociable com jo acaba trobant-ne algun de conegut), així que aprofito per fer jo també una pausa. Prometo que el pròxim apunt ja serà l’últim sobre el tema.

(Nota per als qui seguiu el blog; excepcionalment, com que en aquests apunts estan sortint molts enllaços interessants, n’inclouré almenys uns quants a la llista de «L’enllaç de la setmana», a la columna de la dreta.)

 


Coses útils del web de l’IEC que potser no sabies que hi eren (1)

Aquest és el títol que vaig posar mentalment al IV Seminari de Correcció de Textos de l’IEC quan em va arribar la informació. I és que, almenys jo, més d’una vegada m’he sentit perduda al web de l’Institut a l’hora de mirar si tenen material sobre algun tema, o intentant localitzar alguna cosa que recordava haver consultat feia temps… Per tant, passar un matí veient quines eines ofereix l’IEC els correctors, amb la presentació d’un nou portal inclosa, em va semblar una bona idea i de seguida m’hi vaig apuntar.

El dia del seminari va començar més aviat amb el peu esquerre: plovia i no duia paraigua, vaig arribar molt justa de temps i em va tocar seguir-lo en vídeo a la sala petita, m’havia descuidat la llibreta i el boli per prendre apunts (en això també es nota la crisi, cada cop regalen menys material en aquests saraus), i la xarxa Wi-Fi que semblava oberta no va acabar de funcionar-me. (Per cert, els d’APTIC em deuen haver malacostumat, però se’m comença a fer estrany que en un curs o xerrada els organitzadors no diguin si hi ha Wi-Fi obert i proposin una etiqueta de Twitter.) Vaig acabar amb un grapat de notes en forma de piulades que es van publicar quan van voler (posteriorment recollides en aquest storify) i que em serviran per fer una repassada de tot el que ens van ensenyar en aquests apunts (havia de ser només un, però quedaria llarguíssim i no l’acabaria d’escriure mai).

Terminologia de Ciències i Tecnologia (CiT)

Portada CiTEl portal  CiT (http://cit.iec.cat) no és una iniciativa de la Secció Filològica, sinó de la Ciències,. Té la intenció de recollir la feina feta pels seus membres en aquest aspecte i proporcionar eines per treballar en català, pensant sobretot el la divulgació científica (la recerca més especialitzada sovint es fa directament en anglès).

El primer pas va ser la recopilació de diccionaris, vocabularis i altres obres similars publicades amb la participació de l’Institut. Es poden consultar en una pàgina anomenada BiblioCiT, on hi ha una cinquantena d’obres ordenades per temes. Cal destacar que inclou material que no sempre és accessible per altres mitjans: per exemple, aquí és on trobareu la versió més actualitzada del Diccionari Enciclopèdic de Medicina.

Com que cada diccionari va ser creat pel seu compte, l’abast i continguts de les obres és molt divers: n’hi ha que són plurilingües, les definicions poden ser més o menys extenses… Però han fet la feinada de buidar-ne el contingut en una gran base de dades i tots es poden consultar de la mateixa manera. En canvi, no hi ha opció de «fullejar» els PDF,  no es pot tenir tot…

I d’aquesta base de dades (amb més de 140.000 unitats) surt la segona eina del portal: CercaCiT, una interfície per buscar simultàniament en tots els diccionaris de l’apartat anterior. O només els que interessin, que hi ha unes opcions de cerca avançada prou comprensibles per limitar la cerca.

Finalment, hi ha el ContextCiT, per fer cerques en un corpus de revistes científiques catalanes (l’Hemeroteca Científica Catalana, un altre web interessant segons a què et dediquis), tant antigues com actuals. Aquest buscador proporciona una llista d’articles on apareix la paraula que se cerca i dóna accés als PDF, de manera que es pot veure l’ús en context de la paraula o sintagma que interessi.

La presentació d’aquests recursos, sobretot els dos primers, em va fer pensar en la relació entre la base de dades del CiT i la del Cercaterm, que molts fem servir cada dia directament o via l’Optimot. Comparteixen criteris? Són complementàries? Se superposen? On busco primer? I si miro als dos llocs i no coincideixen? En el torn de preguntes, una assistent va formular una pregunta en aquesta línia respecte al multicercador terminològic que mantenen els serveis lingüístics universitaris (un altre recurs per desar on convingui). El ponent d’aquest apartat, Salvador Alegret, va reconèixer aquesta diversitat i va expressar la voluntat de l’IEC de fer de pal de paller, però també va dir que per a això calen recursos, convenis i una pila de feina.

De moment, ens quedem amb uns quants enllaços que convé tenir a mà (i, per la part que em toca, també recordar-me que existeixen quan necessito anar més enllà dels recursos bàsics habituals). D’aquí a uns dies, si tot va bé, continuaré parlant del seminari i de tot el que ens van ensenyar.

 

 


L’enllaç de la setmana: 10-4-14

Captura de pantalla 2014-04-09 a les 23.00.29Títol: Diccionari català-anglès/anglès-català de locucions i frases fetes

Autor: Lou Hevly, que també té un grapat d’altres recursos d’anglès per a catalans (i potser us soni d’alguna llista de correu com ara Zèfir).

Contingut: El títol és llarg, però no deixa dubtes: aquí es poden buscar locucions i frases fetes en anglès i en català, amb equivalències quan és possible (per exemple kick the bucketestirar la pota) i explicacions quan no. Amb una interfície senzilla (es podria dir que antiga i tot), permet consultar llistes alfabètiques i cercar en qualsevol dels dos idiomes; en aquest cas, apareixen resultats corresponents a les dues combinacions (que no sempre són idèntics). També hi ha una presentació molt clara amb instruccions i referències. L’autor va donar a conèixer el diccionari no fa gaire i encara no he tingut ocasió de fer-lo anar a fons i veure’n bé l’abast, però diria que als que treballem en anglès i català ens convé tenir aquest recurs a mà. Ja sabem que les frases fetes són punyeteres i que sovint no trobes el que busques, o no saps ben bé què busques però ho tens a la punta de la llengua, per tant qualsevol ajuda és benvinguda.

Idiomes: català, anglès.


L’enllaç de la setmana: 3-7-13

El cap de setmana passat vaig estar fent un taller de dites i refranys que mereixeria un apunt. Però com que se m’acumulen els temes pendents i no potser no hi arribo, almenys deixo l’enllaç, que pot fer servei.

parèmiesTítol: Paremiologia catalana. (Si voleu una manera fàcil d’accedir-hi, recordeu l’adreça http://www.dites.cat.)

Autor: Víctor Pàmies i Riudor, un dels que més ha treballat sobre aquest tema a casa nostra, i que més l’ha mogut per Internet.

Contingut: Molta cosa sobre parèmies, enteses en sentit ampli: proverbis, refranys, locucions, frases fetes i llenguatge figurat en general. L’autor ha aplegat un munt d’informació  (té una base de dades de 400.000 refranys!) i ha trobat que una bona manera d’anar-la donant a conèixer és per mitjà d’un seguit de blocs, que ha centralitzat en aquesta pàgina. Hi ha molts continguts i bastant diversos (permeteu-me un esment al Refranyer català-castellà, que va sortir en un dels meus primers apunts i m’ha solucionat alguna traducció), i cal orientar-s’hi una mica abans de començar. Per això s’agraeix que inclogui uns quants multicercadors per ajudar a trobar el que necessites (jo n’hauria posat un de ben gros i destacat a la portada, això sí). En resum, una pàgina que cal tenir fitxada si t’interessen les locucions i els refranys o hi ensopegues de tant en tant, encara que potser no sigui de consulta diària.

Idiomes: sobretot català, però no costa trobar equivalències en castellà i de vegades en altres llengües.


Un nou web per als del gremi

Un dels blocs que surten a la columna de la dreta és Ediciona, dedicat al món editorial. Doncs bé, fa cosa d’una setmana la gent que el porta ha posat en marxa el web, amb el mateix nom, que es presenta com un portal destinat a professionals i empreses del món editorial. El seu element més destacat és un directori de traductors, correctors, editors, il·lustradors i altres oficis afins, amb els quals es vol crear una «comunitat», d’acord amb tot això del Web 2.0 que es porta ara. Els altres dos grans apartats són un directori de recursos (professionals, econòmics i legals), destinat a créixer amb les aportacions i els comentaris de la gent apuntada, i el d’«Actualidad editorial», que ara mateix consisteix en un recull de blocs sobre el tema. Si en voleu saber més, us recomano aquest apunt de Silvia Senz a Addenda & Corrigenda, amb alguns enllaços que també aporten informació.

Jo m’hi he apuntat, a veure què passa. De moment, hi tinc un perfil bastant bàsic (el que més m’agrada és la foto) mentre decideixo què hi vull posar exactament, i segons les estadístiques del WordPress d’allà m’han vingut algunes visites. No he tingut gaire temps per voltar pel web, però aquestes són les meves primeres impressions:

  • Molt bé la possibilitat de comentar els recursos. Avui dia, per mi, una llista d’enllaços sense comentaris i valoracions no val res.
  • Si hi estàs registrat, és interessant la possibilitat de guardar els recursos i perfils preferits al teu espai. Pot ser una bona manera de tenir a mà quan no sóc a casa uns quants diccionaris i similars dels quals no recordo mai l’URL. (Segur que hi ha webs que ofereixen justament aquest servei d’arxivar marcadors, però mai m’he posat a provar-los.)
  • Em sembla que encara s’ha de treballar la comunicació entre la gent apuntada: de moment, si visites el perfil d’una persona, li pots enviar un correu (sense que el sistema te n’ensenyi l’adreça; molt bé), però pel que he vist la cosa s’acaba aquí. Potser caldria algun fòrum o similar, per crear debat i fomentar les relacions entre aquesta comunitat de professionals que volen muntar. És clar que de fòrums i llistes de correu ja n’hi ha un munt…
  • Semblarà una ximpleria, però trobo molt a faltar un botó de «sortir», «tancar sessió» o similar. M’agrada controlar quan navego com a usuària i quan no i, ara com ara, l’única manera que tinc d’assegurar-me que m’he desconnectat del web és tancar el navegador…
  • Com és lògic en un projecte que comença, els continguts —més enllà del simple directori de professionals— han de créixer molt: recursos, blocs i altres fonts de notícies, comentaris… Això depèn en gran part, suposo, de la gent que hi estem apuntats, de les ganes que tinguem d’aportar continguts i de si ens sembla que val la pena. És el que tenen aquests projectes comunitaris, i de moment em fa l’efecte que som més persones mirant que altra cosa, però amb el temps la cosa pot canviar.

I com que el temps és un bé escàs i aquest apunt ja és prou llarg, ho deixo aquí. Com a conclusió, diguem que el web d’Ediciona pot ser la llavor d’alguna cosa interessant, però encara no estic del tot segura de què i com creixerà.


El nou web de l’Enciclopèdia (i el vell)

A hores d’ara, ben segur que sabeu que la Gran Enciclopèdia Catalana ja es pot consultar gratuïtament en lloc de ser només per subscripció com fins ara (Si no, ho expliquen aquí, per exemple.) L’accés es fa per un nou portal, que inclou també el Gran Diccionari de la Llengua Catalana.

El que descobert avui sense voler és que el motor de cerca al GDLC que tenia al Firefox reenvia directament a la nova versió. És una alegria que les coses funcionin, ni que sigui de moment… (Un incís: m’encanten els motors de cerca del Firefox, són el gran motiu pel qual sóc fidel aquest navegador.)

Per curiositat, m’he posat a teclejar una mica i he vist que el nou portal substitueix l’antic http://www.grec.cat. Les pàgines d’entrada del GDLC i de l’Hiperènciclopèdia que tenia desades s’han obert, però en fer cerques envien als resultats del web nou.

Però què ha passat amb els altres recursos que hi havia a Grec.cat? L’adreça que tenia desada del Multilingüe ara com ara funciona i suposo que amb el diccionari de medicina deu passar una cosa semblant, però no sé què pot passar en el futur. Tampoc no és que els faci servir gaire, però tant l’un com l’altre m’han resolt alguna cosa. El Multilingüe sobretot m’havia anat bé fer fer alguna consulta senzilla i ràpida fora de casa, i el fet de poder-hi accedir des d’una adreça fàcil de recordar hi ajudava força… En fi, ja anirem mirant què passa.

Ah i si algú s’assabenta que ja han fet el motor de cerca de l’Enciclopèdia que m’avisi, si us plau.

Actualització (surt als comentaris però per si de cas): En Toni Hermoso ja ha penjat els motors de cerca al seu bloc (gràcies, Víctor!).


Impressions sobre l’Optimot

logo_optimot.jpgOstres! No aconsegueixo que l’apunt sobre l’Optimot de la Generalitat passi d’esborrany, quan llegint en Puigmalet m’assabento que n’hi ha un altre! Doncs res, poso una mica d’ordre a les notes que anat prenent des que el vaig afegir a la barra del navegador i les penjo abans no en surtin tres o quatre més…

  • El primer que vull destacar és que, si bé sempre és convenient fer un cop d’ull a l’ajuda quan proves un recurs nou, en aquest cas em sembla gairebé imprescindible. Les diferents opcions de cerca no s’entenen a la primera i la presentació dels resultats (generalment en surten uns quants) pot resultar confusa si no t’hi acostumes, per la qual cosa crec que val molt la pena entendre com funciona tot plegat abans de posar-s’hi.
  • Quant a les fonts, una d’important és la incorporació dels diccionaris castellà-català i català-castellà de l’Enciclopèdia (suposo que la versió sencera, no la manual), que fins ara no es podien consultar a Internet. Va bé quan et toca treballar fora de casa i, d’altra banda, l’opció de cercar una frase exacta resulta força útil per comprovar si una expressió està recollida als diccionaris o no, o si aquell nom porta una o altra preposició al davant…
  • M’agradaria saber més coses sobre les «fitxes de l’Optimot» incloses a les fonts. A l’ajuda només diu que «són fitxes que resolen les consultes lingüístiques més freqüents i altres aspectes significatius de la llengua». Tenen alguna cosa a veure amb unes fitxes que corrien fa temps pel web de la Generalitat i que ara no he pogut trobar? Quins temes toquen exactament? L’ajuda i les opcions de cerca avançada en donen alguna pista, però m’agradaria saber què hi ha, sobretot en qüestions de sintaxi i convencions. Tampoc no estaria malament l’opció de poder anar navegant per les fitxes sobre un tema sense fer cap cerca concreta, des de l’Optimot o des d’algun altre lloc.
  • No m’ho esperava, però el Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya m’ha fet força servei, sobretot per coses de toponímia menor que de vegades fan de mal comprovar.
  • Un cop superat el desconcert inicial, la presentació dels resultats m’agrada força. En destacaria sobretot el fet de poder veure el detall d’un resultat en una finestreta a la dreta de la pàgina, sense haver d’anar obrint pestanyes o saltant de la pàgina de resultats a la de cada recurs (per cert, poder obrir més d’una finestreta per comparar resultats no estaria malament, però potser ja seria demanar massa). L’opció de filtrar els resultats segons la font també va força bé.

Ah, i si això d’un únic cercador que busqui en diverses fonts no us acaba de fer el pes, sempre podeu recórrer a la Multicerca del web Eines de Llengua, que aplega un munt de recursos i serveix de punt de partida per buscar al que us interessi.


Un (projecte de) corrector ortogràfic i de gramàtica en català

Llegeixo a De l’Holocè estant una ressenya sobre un nou corrector d’ortografia i gramàtica en català, que a més és programari lliure. Es diu El Corrector (gran nom!) i és un projecte del Grup de Lingüística Computacional de la Pompeu Fabra per a la Generalitat, amb versió en línia i també per a tres plataformes: Windows, Linux i Mac. I sembla que, a més de com a aplicació independent la idea és que funcioni també integrats en diferents programes: els de l’Open Office, l’Office de Microsoft i alguns navegadors. A Softcatalà també se’n fan ressò, si bé allà l’anomenen Cotig.

M’ho vaig a mirar de seguida, perquè des que van deixar de desenvolupar el meu estimat Escriu, el tema de trobar un corrector ortogràfic en català per al Word estava negre: els de Microsoft n’han promès un diccionari per a la versió del 2008, però el seu corrector no ha estat mai cap alegria. En altres aplicacions, el diccionari incorporat fa poc al Firefox va ser un gran què, i fa segles que penso que provaré l’Aspell quan em sobri temps. Però si es tracta de tocar la gramàtica (és a dir, adonar-se que coses com «els nen» no són correctes, per exemple), que jo sàpiga no hi havia res de res.

Un cop visitada la pàgina, però, sembla que ens tocarà esperar. Cap de les versions del programa ha arribat a la número 1.0, i pel que veig la de Mac està més verda que la de Windows: no hi ha connectors per a cap editor de textos (i per al Firefox no n’estic segura) i per fer servir l’aplicació tota sola cal entrar al Terminal i teclejar instruccions d’aquestes incomprensibles de Unix, cosa que als que vam anar a parar al Mac per estalviar-nos allò del «C: no-sé-què» ens fa una por terrible… En cas de necessitat, però, ja es poden corregir textos via web en aquesta pàgina.

Doncs això, esperem que acabin de desenvolupar-lo i que la versió final sigui realment multiplataforma. Atès que al darrere hi ha diner públic, suposo que les minories informàtiques podem demanar que ens facin cas, oi?

—–

Afegit: Trobareu una mica més d’informació sobre correctors de català per a Mac en aquest altre apunt.