Un llibre dur

Aparentment, en Galen, malgrat les obsessions que el persegueixen, és un noi normal i corrent. Aparentment, la seva mare, malgrat els records que la torturen, és una dona normal i corrent. Aparentment, la tia, la cosina i l’àvia, malgrat les misèries que les roseguen, són persones normals i corrents. Aparentment, tots ells conformen el retrat més o menys insípid i perfectament plausible d’una família normal i corrent americana dels anys vuitanta del segle XX.

cobertaAixí comença el text de la contraportada, de Terra, de David Vann, l’altra de les dues traduccions meves que es van publicar el febrer. Si coneixeu l’autor, ja us podeu imaginar que darrere d’aquests «aparentment» s’amaguen drames i misèries terribles, però arrelats en aspectes molt bàsics de la naturalesa humana, que porten a la devastació (més o menys acompanyada per l’entorn i els paisatges) i a la destrucció dels personatges. En les entrevistes que li he llegit, Vann sempre parla de tragèdia grega i, sí, és això.

Terra és un llibre dur, dels que fan patir. El que passa és que l’autor sap escriure (encara que en temes de puntuació i gramàtica no sigui precisament un purista) i la prosa té una força tremenda que t’arrossega i fa que no paris de llegir encara que t’ho estiguis passant fatal. Si en voleu saber més, en podeu llegir ressenyes més completes aquí (deixa bé la traducció, iupi!) i aquí.

D’altra banda, Terra per mi va ser un llibre dur de traduir. Quan me’l van proposar no ho semblava tant, i com que venia de traduir un parell de llibres amb abundància de subordinades i paràgrafs llargs i complexos, l’estil despullat i les frases curtes més aviat em venien de gust. Anava ben errada. Vaig ensopegar amb totes les diferències bàsiques entre l’anglès i el català, com ara que tenen un munt de paraules d’una o dues síl·labes per indicar maneres de caminar (quan en català ho fem amb adverbis i complements), o la facilitat amb què un nom com ara shovel (‘pala’) es converteix en verb, de manera que una acció senzilla retratada amb quatre paraules es podia convertir una trampa. Les frases de Terra són breus, senzilles i potents, i sovint costava expressar el mateix sense complicar-les ni deixar-se res per dir (ni sortir del cap del protagonista, i sense parar d’empènyer el lector cap endavant). I la cuina dels americans blancs i pobres té cops amagats: plats que al llibre són el més normal del món no resulten fàcils d’identificar pels lectors catalans, i tampoc no convé entretenir-se a explicar-ho.

dirtSegurament el títol no és el millor exemple del que estava explicant, però m’agradaria comentar-lo una mica. Estic convençuda que Terra és la millor traducció del Dirt original, i la que té més força i riquesa. Però no tota la terra és dirt, i dirt també vol dir ‘brutícia’, o segons com ‘fang’, i fins i tot pot ser la «pols» de la frase «cendra a la cendra, pols a la pols»… Ja us podeu imaginar la quantitat de connotacions i els camins per on poden portar, oi?

Posats a patir, durant la traducció també patia per una cosa curiosa. El llibre passa als anys 1980, una època en què jo ja tenia ús de raó, estudiava anglès amb una mica de nivell i començava a comprar diccionaris grossos (l’anglès-català de la GEC és del 83), i en principi tot el llenguatge que hi sortia em semblava normal (de fet, per mi la narració té un punt d’intemporal). Però em preocupava que hi hagués alguna expressió evidentment vuitantera pels lectors originals, que a mi se’m passés i el material de consulta no m’avisés… Ja veieu com podem ser de complicats els del gremi.

En resum, que va ser un procés de traducció difícil, en què si m’entretenia gaire a donar voltes a cada pas la cosa no fluïa, i si em concentrava a escriure a raig per agafar-li el ritme i repassar-ho després tampoc no avançava bé. Potser hauria calgut dedicar-hi mesos, fer un esborrany, deixar-lo reposar unes setmanes, tornar-hi, rumiar-s’ho… Però amb els calendaris editorials d’avui dia això és gairebé impossible d’aconseguir, i els números tampoc no sé si quadrarien. El resultat va ser que el corrector* va haver de treballar a consciència i, gràcies a les seves propostes i a una repassada a fons de les proves, ha sortit la traducció que ara és a les llibreries.

Terra no és un llibre que recomanaria a qualsevol. De fet, si algú us diu que és una anada d’olla, depressiva a no poder més i amb les comes escampades de qualsevol manera, doncs s’hi pot estar més o menys d’acord, però de motius en té. Ara bé, si la follia, la tragèdia i l’estil de Vann no us espanten, aquest és un llibre amb una força tremenda, dels que costen d’oblidar.

***

* Si sovint es diu que els traductors estan poc reconeguts (i remunerats), en el cas dels correctors ni us ho explico. Si no l’anomeno és en part per desmemòria i en part perquè no sé si vol sortir, però si passes per aquí, saluda, que t’aplaudirem com et mereixes.


6 comentaris on “Un llibre dur”

  1. Yannick escrigué:

    T’entenc perfectament, Anna. Jo vaig llegir l’original fa temps i vaig pensar en el pobre traductor que li toqués reconciliar els diferents sentits de “dirt”. Quin llibre més angoixant! Aquest noi s’ha especialitzat en el gènere “gore”, però tot i així crec que li ha sortit molt millor aquest que el segon. Té més traça amb els arguments lineals i d’un sol protagonista, amb la davallada als inferns d’un únic personatge. “Sukkwan Island” continua sent el millor, per mi. En parlaré aviat al Cabaret Elèctric d’iCat.fm. L’enhorabona!

    M'agrada

    • Anna escrigué:

      Hola, Yannick!
      Doncs no sé què dir-te perquè tot i el premi Llibreter i les bones crítiques mai no m’havia posat amb Vann (per allò de «ja em deprimeixo prou tota soleta, gràcies»). Només vaig llegir uns capítols de ‘Caribou Island’ per veure’n alguna traducció al català, però no és el mateix, i tampoc no em van animar a seguir… Però l’home sap escriure, això segur. I deixa l’enllaç del podcast quan en parlis, si us plau!

      M'agrada

  2. gollsgolls escrigué:

    Hola, Anna:

    En francés l’han traduïda Impurs, ja veus, donant-li inicialment, per tant, tot un altre sentit al text.

    D’altra banda, diu que no l’han traduït de l’anglés sinó de l’«américain», cosa que mos pot resultar interessant (als valencians, si més no).

    En fi, m’alegre que hages posat en dansa un altra traducció.

    M'agrada

    • Anna escrigué:

      Ostres! De francès pràcticament no en sé, però em sembla que han tirat per un camí que jo no hauria agafat… I de l’«américain» què vols que et digui, potser són els anys d’estudiar al Nord-Americà i llegir autors d’aquella banda, però a mi tampoc no em va semblar tan marcat (encara que no m’hi fixava).

      M'agrada

  3. Susanna escrigué:

    Benvolguda Anna,

    El llibre és a la llista de les properes compres llibresques!

    M’ha agradat molt llegir aquest apunt, on parles “des de dins” del llibre, de la dificultat de la teva feina i de la teva preocupació perquè les lectores/rs no “ens fem mal” si el llegim.

    Gràcies!

    Una abraçada amb el desig de retrobar-nos aviat i poder parlar una mica…

    SU

    M'agrada

    • Anna escrigué:

      Hola, SU,
      M’alegro que t’hagi agradat, i d’haver deixat els lectors ben avisats perquè sàpiguen on es posen.
      I a veure si ens tornem a «desvirtualitzar», tot i que per temes d’organització familiar em perdo la majoria de saraus…

      M'agrada


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s