Claca!

Fins i tot en el seu silenci hi havia errors lingüístics.
Stanislaw Jerzy Lec, escriptor polonès (1909-1966)

Enviat amb el Rodamots d’avui. Comencem el dia amb una frase demolidora…

Anuncis

Què tenen les paraules llargues?

En el món modern la ciència té molts usos, però la seva utilitat principal és proporcionar paraules llargues per encobrir els errors dels rics.
Gilbert K. Chesterton, escriptor anglès (1874-1936)

Al començament de la setmana passada vaig desar aquesta frase vista a Rodamots, perquè me’n va cridar l’atenció la suspicàcia envers els mots llargs i complicats. I per acabar-ho de rematar, el divendres van enviar a la llista de correu d’APTIC aquest article d’El País, sobre la tirada a afegir síl·labes a qualsevol cosa per tal que soni més seriosa o important, amb referència a Chesterton inclosa.

Doncs això, que alguna cosa deuen tenir les paraules llargues, que les fa proliferar alhora que inspiren recel. (I si no recel almenys tírria, com em passa a mi amb visualitzar) I a vosaltres, hi ha algun arxisíl·lab que us faci especial ràbia o que, per contra, us hagi fascinat?


Sobre l’edició

La gràcia i la pega d’aquest negoci és que de llibres bons n’hi ha més dels que ens sembla i de llibres prou dolents per vendre n’hi ha molt pocs, perquè o bé són molt dolents o bé no ho són prou.
Bernat Puigtobella, editor, citat en un article de l’Avui sobre la fira de Frankfurt

I és que això que hi ha un punt just de dolent en alguns llibres és ben veritat…


Parlar és traduir

[…] La realitat, però, és que ens passem la vida traduint entre parlants d’una mateixa llengua. Parlar, sempre, és traduir. La situació europea –més enllà de les anècdotes electorals– posa en evidència que la llengua dels europeus és la traducció. I cada dia més el multilingüisme és percebut com una benedicció. Si assumim que tota comunicació implica traducció no té sentit desfer-se de cap de les llengües del món. Sense la condemna de Babel estaríem més avorrits que un mort expressant-nos en aquella llengua en la qual Déu comentava la jugada a Adam, allà al paradís: una llengua perfecta, immutable, que s’hauria conservat a base d’evitar qualsevol malentès i en la qual tot s’entendria amb precisió i a la primera. En un entorn comunicatiu d’aquesta mena el gran negoci de Movistar seria impensable. Gràcies al malentès, en canvi, el món es mou. La xerrameca és constant i obliga a la discussió i l’intercanvi, és a dir, al pensament. […]
Miquel Berga, avui a El Punt


Ho havia de repetir

Maltratar al traductor es maltratar al lector.
María Teresa Gallego Urrutia, traductora, a ABC (via ‘Sobre llibres‘)


Diferències

[…] «Existe una diferencia entre escribir y teclear.» També entre editar i imprimir.
Llegit a ‘Tirant al cap

Sí, és una obvietat, però deixem-ho apuntat per si de cas…


Tecnologies

For thousands of years Oral Trad was the only Story Operating System and indeed it is still in use today. The recordable Story Operating System began with ClayTablet V2.1 and went through several competing systems (WaxTablet, Papyrus, VellumPro) before merging into the award winning SCROLL, which was upgraded eight times before being swept aside by the all new and clearly superior BOOK V1. Stable, easy to store and transport, compact and with a workable index, BOOK has led the way for nearly eighteen hundred years.

(Jasper Fforde, ‘First Among Sequels‘)

I ara van sortint altres cosetes temptadores


Des de quan no són útils els clàssics?

Vaig descobrir fa molt temps que el que jo deia no es tenia en compte, però que si ho encolomava a un clàssic, es convertia en dogma de fe.
(Anònim)

Vist al Diccitionari, un bloc on es recullen cites i es poden trobar frases interessants.


Sobre l’optimisme

No sé si veu l’ampolla mig plena o és que ja se l’ha begut tota.

(Sentit per la ràdio, no recordo a qui.)