A la nevera

Abans de l’estiu vaig assabentar-me indirectament que, per circumstàncies diverses, la traducció d’un llibre que havia entregat aquesta primavera no es publicaria fins algun moment del 2009. Podríem dir que el tindrien a la nevera uns quants mesos. En qualsevol cas em va agradar saber-ho, perquè veure que un dels «meus» llibres no surt al carrer en un temps raonable fa una certa angúnia, almenys a la meva part patidora amb tendència a capficar-se amb què pot anar malament. Per sort amb el temps he après a prendre-m’ho amb més calma i pensar que si ningú no s’ha queixat i he cobrat quan toca* no deu ser problema meu, i que més em val deixar el tema als editors, que si no em dedico a la planificació editorial és per alguna cosa.

Però ara em passa un cas curiós. Ja fa cosa d’un any que vaig entregar la traducció de la darrera novel·la d’un autor relativament conegut, i de moment no s’ha publicat. Res de nou, si no fos perquè tinc un amic seguidor de l’autor en qüestió i, és clar, com que sap que la traducció catalana està feta, periòdicament em pregunta quan sortirà el llibre, que ell el vol llegir. Em sembla que hauré de superar la meva timidesa natural i preguntar a l’editor per la novel·la, perquè ja m’imagino el meu amic demanant-me la traducció en Word com a regal de Nadal, i encara ensopegaríem amb la Llei de la propietat intel·lectual o alguna bèstia d’aquestes…

———

Actualització: Casualitats de la vida: just el dia que em decideixo a escriure i penjar aquest apunt, llegeixo que ja podré donar una resposta al meu amic. Al començament de febrer, com a molt, serà a les llibreries.

Nova actualització: Avui mateix (2 de desembre) m’ha arribat el llibre! Una mica més i m’estalvio l’apunt… Si teniu curiositat per saber quin era, ho sabreu la setmana que bé, quan penjaré el comentari promocional pertinent.

———

* Incís per si em llegeix algun traductor aprenent o novell: «Et pagarem quan surti» o «quan cobrem del client final» són excuses de mal pagador. Tret que tu hagis acceptat tenir una implicació especial en el projecte, és clar, però això s’ha d’acordar de bon principi.

---