Per molts anys, Fabra

fabraok.jpgNomés quatre ratlles per fer-me ressò dels apunts publicats a Gazophylacium sobre els 75è aniversari de la publicació del Diccionari General de la Llengua Catalana, amb unes quantes curiositats del primer diccionari «normatiu» que vam tenir. En Puigmalet parla més de la primera edició però a mi m’ha vingut al cap una de més recent, de color granat amb lletres daurades, que hi havia a casa, com a moltes cases, quan era petita. (Bé, de fet encara hi és, la que ha marxat he estat jo.) A banda d’algun diccionari escolar, deuria ser el primer lloc on m’enviaven a buscar com s’escrivia una paraula o on miràvem si «es podia dir» determinada cosa. Després van venir el de l’Enciclopèdia, el DIEC i tota la resta de volums més o menys gruixuts que ara m’omplen uns quants prestatges, però ja va ser després. Avui toca un homenatge al Fabra, ni que sigui amb aquest humil record. Per molts anys.

Anuncis

Precisió

En això de parlar amb precisió, fent servir el significat exacte de les paraules i triant amb cura la més adient, tots tendim a ser més o menys estrictes segons les circumstàncies. I ben fet que fem, que si tant ens hi miréssim seria un malson…

Però les circumstàncies també poden incloure les ganes de guanyar una discussió, la voluntat de treure profit d’una situació o simplement voler quedar al màxim de bé. Llavors, de vegades sorgeixen  autèntics talibans del lèxic, disposats a aferrar-se a la més mínima coma del diccionari més sacrosant i normatiu hagut i per haver per tal de demostrar que ells tenen raó. (Una altra cosa és que el que diu el diccionari s’entengui, o tingui gaire a veure amb l’ús d’aquella paraula en un entorn real, però deixem-ho per a un altre dia.) Fins a cert punt ens pot passar a tots, més si som lletraferits, i si el tema no te importància i la sang no arriba al riu segons com pot arribar a fer gràcia.

Però quan es tracta de situacions més serioses la cosa ja canvia. És el cas del conseller d’Educació de la Comunitat Valenciana que, quan li pregunten sobre les escoles que funcionen amb barracons, recorre a la definició del DRAE per dir que d’allò ells no en gasten. La tria de diccionari resulta curiosa perquè es tracta d’un text escrit en català, però és que resulta que ni el DIEC ni el diccionari valencià del Salt li donen la raó.

Ho podeu veure, amb imatge inclosa, a L’Efecte Jauss 2.0 (no us perdeu el comentari del Llibreter!) i al Diari per a Tècnics Lingüístics (que últimament ha tret unes quantes notícies de les que més m’interessen i em faig un fart de citar).


Avui he après què és un iconòfor

Es tracta dels dibuixos que acompanyen les caplletres d’alguns diccionaris, i que representen paraules comentades per aquella lletra. Ho explica el senyor Puigmalet al bloc Gazophylacium (que no he buscat què vol dir, però Déu n’hi do el que costa d’escriure), dedicat a «lexicografia catalana i altres feridures». En els darrers apunts, a banda dels iconòfors i caplletres, hi surten l’Apel·les Mestres, un sonet a l’estil de J.V. Foix, el Jabberwocky i els insults del capità Haddock. Val la pena fer-hi una visita.