Senyores i senyors… el novel·lot!

El llibre publicat

Així és com es coneix per casa Un bon partit, de Vikram Seth, la meva última traducció publicada, gràcies a la familiaritat fruit de llargs mesos de convivència. I no és broma: des del primer correu electrònic de l’editorial amb la proposta de traducció fins que el llibre ha arribat al carrer han passat aproximadament dos anys. Temps per aconseguir el vistiplau dels titulars dels drets, acabar un embaràs i tenir la criatura, descobrir que compaginar nadó i feina et resulta més difícil del que esperaves, renegociar dràsticament terminis (encara avui em fa vergonya), canviar de persona de contacte i de segell editorial, alegrar-se, desesperar-se, animar-se, deprimir-se, despistar-se, gaudir del text i barallar-s’hi… Fins i tot sense circumstàncies especials, les hores dedicades a traduir 1700 pàgines de llibre, la feina més grossa de la meva carrera (mireu la foto de baix), crec que justifiquen certes confiances.

Ara bé, també em podria posar més formal i dir que es tracta d’una senyora novel·la. Perquè l’és, i com les d’abans. A l’Índia dels primers anys cinquanta, la senyora Rupa Mehra vol buscar marit per a la filla petita. A partir d’aquesta família anem veient personatges i ambients dels que  fan treure la pols al clixé aquell d’«un gran fresc que retrata un país i una època», amb alguns personatges memorables i esdeveniments dignes d’un bon serial: amors i desamors, noces, naixements, morts, judicis política… Sí, calia tot aquest bé de Déu de pàgines per explicar-ho. I estan ben escrites, a més, per un autor angloindi molt conegut (de fet, recordo que quan fa anys es va publicar aquest llibre en castellà se’n va parlar força). Curiosament, però, per ser una novel·la índia a mi m’ha sonat britànica a no poder més: un altre blocaire, l’Allau, la situa entre els hereus del seu admirat Dickens, mentre que jo, que sóc més de Jane Austen, hi trobava més aviat la ironia i la capacitat d’observació d’aquesta autora. En qualsevol cas, si aquest agost teniu vacances, temps i ganes de llegir una novel·la clàssica, és una bona recomanació.

proves d'impremta

Impressiona, oi? La pila de galerades, amb l'original que treu el nas per l'esquerra.

Esteu pensant que traduir-la devia ser una feinada? Doncs sincerament, sí. Per l’extensió, per l’esforç que sempre suposa situar-te en un país llunyà i per la sensació que l’autor hi entén de tot, perquè tant et fa versos com et redacta una sentència judicial o t’explica un procés industrial amb pèls i senyals. Aquesta riquesa de temes, amb els corresponents canvis d’estil, és el que més em va costar i més em va fer patir (i em fa patir ara que algú deu estar llegint el que he escrit), fins i tot més que el lèxic propi de l’Índia (avui dia Internet ajuda molt en aquestes coses, i també hi hem posat un glossari al final per ajudar el lector d’aquí). A més, només tenia l’original en paper, i després d’uns quants originals digitalitzats em va suposar tornar una mica al passat. Però és la meva feina, i m’agrada. Com sempre que escric aquesta mena d’apunts, només puc dir que espero haver-me’n sortit.

Cal esmentar especialment la correctora amb qui em va tocar revisar les proves, tota una professional i l’única persona que sé positivament que també s’ha llegit sencera la traducció. Ha estat un plaer treballar amb ella: perquè de seguida ens vam posar d’acord amb les coses bàsiques, perquè ha polit tots els detalls i ha vetllat perquè totes les petites expressions fossin correctes, per tocar de peus a terra, i per les xerrades entre col·legues sobre la conveniència d’adaptar segons quin vocabulari (o no) o sobre el significat exacte del verb eixugar. Sort que l’editora no ens va sentir l’últim dia, quan comentàvem que, amb vista a una possible segona part, podria ser que el títol no estigués prou ben traduït…

I per acabar, excepcionalment tenim un premi. Com que l’editorial em va enviar cinc exemplars d’Un bon partit i amb un per a l’arxiu ja faig, he decidit repartir els altres entre els que teniu la paciència de llegir aquest bloc (que està una mica abandonadet, pobre). Com ho farem?

  • Si voleu un llibre, digueu-ho en un comentari a aquest apunt. WordPress us demana una adreça de correu electrònic per poder comentar: deixeu-ne una que funcioni, la faré servir per posar-me en contacte amb vosaltres.
  • Tinc quatre exemplars per repartir. Si els interessats sou més faré un sorteig, de la manera que cregui convenient i amb resultats inapel·lables (al capdavall, és el meu bloc).
  • Teniu fins al diumenge 31 de juliol. La primera setmana d’agost publicaré els resultats del sorteig (si n’hi ha) i em posaré en contacte amb els guanyadors.
  • Podem quedar a Barcelona perquè us doni el llibre. També us el puc enviar per correu, però només si viviu a Espanya o Andorra (tinc un pressupost limitat, que hi ha crisi).

Em sembla que ja està tot. Ara sí que plego, que m’ha sortit un apunt tan llarg com la novel·la.


19 comentaris on “Senyores i senyors… el novel·lot!”

  1. Tina Vallès escrigué:

    Anna, 1.700 enhorabones, traductorassa!

    M'agrada

  2. Olga escrigué:

    Enhorabona! La meva primera experiència de llegir una traducció teva va ser molt bona, espero poder repetir amb aquest novel·lot, tant si em “toca” com si no. Un petonàs i tots els meus respectes per una senyora que treballa bé. Fins aviat!

    M'agrada

  3. SU escrigué:

    M’agradaria que em toqués el llibre! A veure si tinc sort!
    Ben retrobada! Fa setmanes que t’havia posat als meus destacats i em sembla que tornar a llegir-te més sovint ja és tot un premi!
    Un petó,
    SU

    M'agrada

  4. Martine Fernández Castaner escrigué:

    Felicitats, Anna!

    Aquesta traducció monstre t’ha acompanyat durant dos anys en què la teva vida ha canviat molt i estic convençuda que has superat amb èxit el repte.

    Jo també espero que aquesta entrada marqui l’inici de la revitalització del teu bloc, que m’agrada molt llegir-te.

    Martine

    M'agrada

  5. Tina Casademont escrigué:

    Vinga, m,animo! Tot sigui per revitalirzar aquest bloc que, confesso, acabo de descobrir.
    També confesso q t,he començat a seguir perquè estaves entre els seguidors o seguits d,una amiga traductora i em va fer gràcia compartir nom. Després he vist q m,agrada molt com escrius.
    Records des d Girona i, mira, si es retornen amb un novel.lot així, millor q millor!
    Per cert, t,han dit 2 cops anna…?
    Tina

    M'agrada

  6. Eva escrigué:

    Això vol dir que hi haurà temps per actualitzar el bloc més sovint?😉
    Tinc ganes de llegir una altra traducció teua.

    M'agrada

    • Anna escrigué:

      Bé, pel que sé al setembre sortirà una altra traducció, aquesta força més curta (en podríem dir «la novel·leta que no era una novel·leta»). I després hi ha altres projectes en marxa… Espero tenir algun forat i la concentració per donar una bona empenta al bloc, però no hi ha garanties.

      M'agrada

  7. Coral escrigué:

    Felicitats per la novel·lassa, Anna! (I també a @comthodiria per la part que li toca)
    Enllestir la traducció d’una novel·la és una sensació meravellosa, i si t’agrada i n’has gaudit queda també aquell punt d’enyor pels personatges i les vivències del llibre, com si es fessin grans i haguessin marxat de casa…
    Pel que en dius m’agradaria llegir-lo!
    Coral
    @coralpiu

    M'agrada

  8. Maria escrigué:

    Enhorabona per aquest “fill” en paper. Fa dies que et llegeixo però encara no t’havia deixat cap comentari…

    M'agrada

  9. Sílvia F escrigué:

    Caram, quina feinada!!!!!

    Moltes felicitats pel “nen”. Espero llegir-me el llibre, tant si em toca com si no!

    Això sí: si no em toca… potser em decantaré per una edició digital. Saps si n’hi ha? (Pregunta tonta, ara mateix ho busco🙂.

    El que deia: enhorabona!

    M'agrada

  10. davidoffberlin escrigué:

    Enhorabona! Acabes de traduir una de les deu novel·les més llargues de la llengua anglesa: http://listverse.com/2009/06/06/top-10-longest-novels-in-the-english-language/. Quan fa unes setmanes vaig rebotar aquest post al meu FB vaig afegir que esperava que mai ningú no hagués de traduir-les. Ara estic sorprès, admirat, aterroritzat, tot alhora.

    Per cert, com et porta el missatger 5 exemplars d’un totxo així? Amb tràiler?

    M'agrada

    • Anna escrigué:

      Glups! Sort que no ho sabia, i que una mica d’inconsciència de vegades fa anar endavant…
      I ara els ha quedat una edició de butxaca molt compacta, no recordo que el missatger es queixés. O és que estava massa emocionada per fixar-m’hi?

      M'agrada

  11. Laia Fidalgo escrigué:

    Anna,

    Després de llegir el teu post, tinc moltes ganes de llegir la novel·la. Per tant, m’apunto al sorteig.
    Felicitats per la feina!

    Laia

    M'agrada

  12. Sílvia F escrigué:

    Ei! Digues-me interessada, però suposo que ja has fet el sorteig i el llibre no m’ha tocat…

    M’agradaria saber-ho perquè m’has fet venir ganes de llegir-me’l, o sigui que si no he tinc sort per aquesta banda, l’hauré de comprar.🙂

    M'agrada

  13. Susanna escrigué:

    Esperem el sorteig, impacients! Quan puguis, esclar… Gràcies! SU

    M'agrada

  14. […] bon partit, l’última traducció que m’han publicat (si no sabeu de què va, mireu l’apunt d’aquí sota). També tenim un retard lamentable, que això s’havia de fer la setmana passada […]

    M'agrada

  15. […] bon partit, un novel·lot que passa de molt el miler de pàgines, vaig estar a punt d’acabar el meu comentari dient que només faltava que em fitxessin per traduir els totxos de George R.R. Martin… i a […]

    M'agrada


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s