Dos anys després… Una d’afrogrimdark

Ei, sí, jo tenia un blog, però després vaig tenir família, molta feina, mandra, xarxes socials… I ara segurament el que tinc aquí és una pila de teranyines que només he vingut a tocar després d’un mes tancats a casa, i encara per penjar un text que ja tenia escrit. Però ja ho sabeu, aquestes coses van com van, i és veritat que en els dos anys que han passat de l’última entrada he treballat molt, i m’ho he passat molt bé traduint.

Un dels projectes grossos de l’any passat va ser el llibre de Marlon James Lleopard negre, llop vermell, una novel·la de fantasia d’ambientació africana (si jo l’hagués d’etiquetar, faria servir afrogrimdark) que va sortir a la tardor. Com que era novetat per la Setmana del Llibre en Català, els de Núvol em van demanar que escrigués unes quantes paraules sobre el llibre per a l’especial que van fer, però al final em sembla que només van sortir quatre ratlles. Ara que ve un Sant Jordi estrany, recupero el text sencer.

Una fantasia diferent

La portada és maquíssima, això no es pot negar.

És un llibràs, sí. I la traducció no ha estat fàcil, no.

I aquí ja ho podríem deixar, com el narrador de Lleopard negre, llop vermell, que al començament del tot ja diu el final. Però com que després venen 600 pàgines per arribar-hi, potser que jo també n’expliqui alguna cosa més.

Per començar, podem dir que té una trama de novel·la de fantasia èpica amb tots els ets i uts: màgia, monstres, guerres, intrigues, una colla d’aventurers diversos i una cerca… En el que he llegit sobre l’obra no costa trobar referències a Tolkien i, com a lectora habitual de gènere, aquesta aproximació ja em serveix. Però tot seguit cal dir que no és una novel·la de fantasia com tantes altres.

Potser la característica pròpia més evident és l’ambientació. Estem en un món preindustrial, com passa sovint, però africà. La gent és negra si no es diu el contrari i les maneres de fer, de vestir, etc. també s’ajusten a aquest entorn. I els éssers fantàstics, és clar, estan basats en la mitologia africana. No tinc ni coneixements ni espai per allargar-m’hi, però us explico una anècdota de traducció. Entre noms sense adaptar, com els germans Asanbosam i Sasabonsam o els zogbanu, trobareu uns faullets que segurament us sonaran més familiars. És perquè aquí James fa servir ghommids, un terme que l’escriptor nigerià Wole Soyinka va crear per traduir a l’anglès una novel·la ioruba, cosa que m’ha donat peu a posar-me una mica creativa en català. També hi ha canviaformes, vampirs i sirenes, però no són els de la tradició europea.

Com en força fantasia contemporània, aquí la violència i el sexe no s’amaguen, ans al contrari: espereu escenes explícites (desagradables, fins i tot), vísceres, renecs i cardamenta sense embuts. A més, no hi ha bons i dolents ben definits, sinó que els personatges tenen les seves virtuts i defectes, sovint diries que més dels segons que de les primeres. Més que a la Germandat de l’Anell de Tolkien, a mi aquests aventurers em recordaven els de la Primera Llei d’Abercrombie, cadascun amb els seus interessos i traïcions.

El narrador és un d’aquests personatges ambigus, un antiheroi que, empresonat, explica a un gran inquisidor la cerca encomanada a una colla d’aventurers (i de passada la seva vida). El  relat va i ve, és parcial, manipula i amaga coses que haurà de revelar després… No és gens fiable, per tant, i l’autor juga amb això tant com vol, fins al punt (i amb això a mi l’ha atrapat) que aquest llibre és el primer d’una trilogia que narrarà els esdeveniments des de diferents punts de vista.

Aquest vessant més «literari» (recordem que James venia de guanyar el Man Booker el 2015) es nota també en l’estil. Ric, complex, amb un ritme propi que encaixa amb el rerefons africà, no és que sigui obertament enrevessat a primera vista, però sí que sovint t’agafa amb el peu canviat i t’obliga a acostumar-te a la seva manera de fluir. De tots els equilibris que suposa traduir, el gran repte d’aquest llibre (deixant de banda detalls com el tros en vers, o aquell paràgraf sense punts), ha estat transmetre tot això en català, i de manera que el lector no es perdi més del compte.

En resum, que és un llibràs, i no ha estat fàcil de traduir. Però almenys per mi el viatge ha valgut la pena.