La (in)visibilitat dels traductors

En cert sentit, un bon traductor ha de ser invisible, ja que la seva funció és justament fer que es vegi el text, però paradoxalment sovint ens trobem buscant iniciatives per donar a conèixer i fer més visible l’ofici. L’objectiu és aconseguir que la nostra feina sigui valorada, tant pel que fa a aquell reconeixement que poc o molt ens agrada a tots (som humans) com en altres aspectes més relacionats amb fer bullir l’olla.

Parlo d’això perquè vaig aprofitar part del pont per llegir el suplement cultural de l’Avui (el pengen tard a Internet, però quan ho fan és aquí) i em va agradar trobar-hi diverses referències als traductors dels llibres comentats (a banda de l’esment a la fitxa). I no com a cosa excepcional, sinó parlant amb normalitat de la traducció com un element més de l’obra ressenyada. Fins i tot en l’apartat on es recullen alguns dels comentaris sobre un llibre que els lectors van deixant al web, els participants debaten sobre si els ha agradat la feina que ha fet Pau Vidal amb la novel·la d’Andrea Camilleri que proposava el diari. Per cert, un detractor es queixava que el traductor es feia veure massa (i no em pregunteu què en penso, que no he llegit el llibre i d’italià tampoc no en sé).

En canvi, a El País Semanal de diumenge dediquen tres pàgines a parlar d’El corazón de las tinieblas arran d’una luxosa edició il·lustrada que en farà Círculo de Lectores, i el traductor no surt ni en un trist raconet. A veure si han descobert que Conrad escrivia en castellà i jo no me n’he assabentat…

---