La (in)visibilitat dels traductors

En cert sentit, un bon traductor ha de ser invisible, ja que la seva funció és justament fer que es vegi el text, però paradoxalment sovint ens trobem buscant iniciatives per donar a conèixer i fer més visible l’ofici. L’objectiu és aconseguir que la nostra feina sigui valorada, tant pel que fa a aquell reconeixement que poc o molt ens agrada a tots (som humans) com en altres aspectes més relacionats amb fer bullir l’olla.

Parlo d’això perquè vaig aprofitar part del pont per llegir el suplement cultural de l’Avui (el pengen tard a Internet, però quan ho fan és aquí) i em va agradar trobar-hi diverses referències als traductors dels llibres comentats (a banda de l’esment a la fitxa). I no com a cosa excepcional, sinó parlant amb normalitat de la traducció com un element més de l’obra ressenyada. Fins i tot en l’apartat on es recullen alguns dels comentaris sobre un llibre que els lectors van deixant al web, els participants debaten sobre si els ha agradat la feina que ha fet Pau Vidal amb la novel·la d’Andrea Camilleri que proposava el diari. Per cert, un detractor es queixava que el traductor es feia veure massa (i no em pregunteu què en penso, que no he llegit el llibre i d’italià tampoc no en sé).

En canvi, a El País Semanal de diumenge dediquen tres pàgines a parlar d’El corazón de las tinieblas arran d’una luxosa edició il·lustrada que en farà Círculo de Lectores, i el traductor no surt ni en un trist raconet. A veure si han descobert que Conrad escrivia en castellà i jo no me n’he assabentat…


4 comentaris on “La (in)visibilitat dels traductors”

  1. dErsu_ ha dit:

    No només escrivia en espanyol, sinó que en realitat es deia Conrado, Pepe Conrado.

    M'agrada

  2. lecturaidecoracio ha dit:

    En aquest cas potser hauríem d’avisar al Bilbeny, que encara descobrirà que amb allò que havia nascut a Polònia es van confondre i en realitat es deia Josep, de can Conrad de Vilassar de tota la vida…

    M'agrada

  3. Quant a la visibilitat mínim imprescindible dels traductors i traductores hi ha coses curioses, ja que parles del diari El Paí, com que eixe diari indica qui fa la traducció dels articles (crec recordar que en fa molts Maria Luisa Rodríguez Tapia); en canvi, la revista Mètode (una referència del món científic) de la Universitat de València, dirigida per Martí Domínguez, té el costum de no indicar-los –els ho vaig demanar una vegada i em van contestar un destrellat.

    M'agrada

  4. […] الشمس; traducció de Jaume Ferrer, segons comenta Ramon Alcoverro, i com li agradarà saber a Anna Llisterri), «és una obra mestra, tràgica i commovedora, que sosté les seues més de 600 pàgines amb una […]

    M'agrada


Deixa un comentari