Com puc ‘guixar’ un PDF?

De totes les feines que faig per guanyar-me la vida, potser la que menys s’ha beneficiat dels canvis que ha portat la informàtica des que vaig començar (crec que encara vaig arribar a entregar traduccions picades a màquina!) és la correcció de proves. A banda del misteriós efecte pel qual algunes coses es veuen millor sobre el paper que no en pantalla, els signes de correcció tipogràfica formen tot un llenguatge que permet dir què cal canviar de manera molt més eficaç que un teclat. Així doncs, sembla que de moment no ens lliurem d’anar amb piles de paper amunt i avall o anar a corregir proves a cal client.

Però què passa quan cal corregir molt poques pàgines de seguida (aquell canvi d’última hora, l’editorial que arriba el dia d’anar a l’impremta…) i el desplaçament no és la millor solució? Per una banda, sempre et poden enviar un PDF amb les proves, però encara falta una manera de corregir-les més eficaç que anar explicant els canvis per telèfon o per e-mail. Sense entrar en el món de l’autoedició i el seu programari especialitzat (i car!), aplicacions com Vista Previa d’Apple o l’Adobe Reader ja permeten fer alguns senyals i anotacions als PDF, però de manera molt limitada (i en el cas del Reader especialment irritant, perquè la possibilitat depèn de les versions i de com s’hagi fet el document en qüestió). Per sort, hi ha qui ha fet aplicacions per editar aquests fitxers que van una mica més enllà.

Ja fa temps vaig llegir-ne algunes ressenyes, i em vaig quedar amb un programa gratuït que es diu Skim. A més de les funcions habituals d’un lector de PFD, té un seguit d’eines per afegir notes, fletxes, cercles o requadres, i per ratllar o destacar fragments de text. Ni s’acosta a la correcció tradicional, però ja es poden fer indicacions entenedores.

A la columna de la dreta van quedant recollits tots els canvis, cosa que facilita trobar-los i editar-los posteriorment. Quan deses un fitxer, en principi els canvis es veuen només amb l’Skim (de fet, la icona del document canvia i passa a ser la del programa), però hi ha l’opció d’exportar-los de diferents maneres: per mi la més còmoda és un PDF amb els canvis, que després el client pot llegir amb qualsevol aplicació que obri aquest format.

Tot plegat no resulta especialment difícil de fer anar (hi ha una ajuda inclosa, per cert), tot i que això ja depèn de les habilitats i els gustos de cadascú. Es nota, però, que es tracta d’un programa pensat per corregir treballs acadèmics i no per al sector editorial, per exemple en el fet que no s’acaba d’aclarir amb textos a diverses columnes. De totes maneres, pot resoldre determinades feines i l’única inversió necessària és el temps d’experimentar-hi i aprendre. En general, és una eina prou bona que crec que val la pena provar. Almenys fins que arribi una gran renovació d’interfícies o alguna cosa d’aquestes, i puguem guixar documents informàtics com si tinguéssim el bolígraf vermell de sempre a la mà.

---