Traïdors o salvadors?

Ja fa dies, llegint una crítica en què Carles Miró deixava com un drap brut l’última novel·la del Dan Brown (aquí i aquí), vaig trobar la següent menció als traductors (més d’un, que el llibre havia de sortir de pressa i calia repartir la feina):

En resulta un producte d’una pobresa extrema, aspecte que es nota poc en la traducció catalana perquè els traductors, que són uns professionals, han millorat enormement l’estil del llibre —cosa natural, perquè si haguessin presentat una traducció tan mal escrita com l’original és probable que l’editor s’hagués negat a pagar-los.

En part sembla un elogi, però d’aquells que no són fan especial il·lusió… (I si hem d’especular, al crític no se li ha acudit que potser qui realment es va ben guanyar les garrofes va ser el corrector, repassant-ho tot i polint les diferències entre els traductors.) Però en fi, val la pena observar com les traïcions que el tòpic atribueix al nostre gremi també poden tenir conseqüències positives per al lector.

Jo no he traduït mai Dan Brown (tot i que no hi faria cap escarafall, ja us ho dic ara) però fa temps vaig fer alguna cosa d’un altre autor de best-sellers, Michael Crichton, i recordo la sensació que l’home només feia servir tres connectors: and, but i then (‘i’, ‘però’ i ‘llavors’). Vaig dubtar força sobre si convenia afegir de tant en tant un no obstant per donar-hi una mica de varietat, i també sobre si ajuntar algunes d’aquelles frases tan senzilles i curtes o considerar que es tractava de l’estil de l’autor i s’havia de respectar. Ja no sé com ho vaig resoldre (suposo que cas a cas i com vaig poder), però espero que si la traducció s’allunya de l’original sigui més per salvar-lo que per trair-lo, és clar.

I parlant del Dan Brown, no sé què té aquest home, però com més fotos seves veig, més mal rotllo em provoca. A vosaltres també us passa?

Anuncis

Nou web d’APTIC

Em fa molta il.lusió escriure ni que siguin quatre ratlles per dir que avui s’ha obert el web de l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya: www.aptic.cat. Des del naixement de l’associació, el gener, hem anat tirant amb un bloc, però ara ja tenim tot un web.

Parlo en primera persona no tan sols per orgull corporatiu, sinó perquè és un projecte al qual he contribuït durant un grapat de mesos, tot i que no sempre amb l’empenta i les hores que hauria calgut… Però n’estic satisfeta, perquè el resultat compleix els principals objectius: tenim un web més modern que els anteriors d’ATIC i TRIAC, que en gran manera podem gestionar nosaltres mateixos, amb la possibilitat de publicar contiguts només per a socis i un cercador de traductors renovat. A més, des de fa poc APTIC té presència a Facebook i  a LinkedIn, per anar-nos comunicant de més maneres.

I ara que ja tenim el web engegat, tocarà millorar el que es pugui, mantenir-lo i anar-hi posant contingut. Continuarem enfeinats, que els que teniu web o bloc propis ja sabeu com va la cosa…

(Si en teniu ganes podeu llegir la nota de premsa a Infozèfir, per exemple.)


Un traductor de 1912

sonetsOKMagí Morera i Galícia, a qui l’Institut d’Estudis Catalans va encarregar una traducció una traducció en vers dels sonets de Shakespeare publicada el 1912 (la primera traducció moderna en català, si no m’equivoco), escriu al final de la introducció:

[…] diría palesament el per què [les traduccions en castellà, francès i italià són escasses], sinó fos preferible parlar per boca d’altri en causa qu’ara m’atany bon xic. «Sigam lícit observar a tal propòsit —escriu Darchini,— que una traducció mètrica dels sonets shakespirians es empresa molt ardua, per no dir impossible.  Sobre les dificultats inherents a qualsevulga traducció, hi hà en aquest cas especial la concisió propria de la llengua anglesa, y el fet que un vers anglès, per la brevetat de les arrels saxones, conté boy sempre un nombre de paraules major que’l d’un vers, d’igual mesura, en altra llengua, especialment si es neo-llatina; tot lo qual, afeginthi la condensació, la elipsis de forma i de pensament peculiars de Shakespeare, obliga al pobre traductor que vulga mantindres fidel al original, a un acrobatisme de llenguatge, desmayat y fadigós, que compromet irremeyablement la claredat i eficacia de la forma poètica.»

Mes tan se val : la devoció pot molt y m’hi só arriscat.  En el vagar estiuenc, tot llegint y admirant, he anat vestint a la catalana, y pera mon plaer, els ensucrats sonets, posant de banda’ls que’m reeixíen ab menys tara de poc fidels o de desmanyats.  Son els XXIV del present recull, que dono a l’imprempta perque amics benevolents s’han complagut en dirme que calía que ho fés així. Y si jo’n pateixo, no hi fa rès. Y si algú, entre tants que poden, els millora, tant de bò.

Des d’aleshores segur que la traductologia ha avançat molt, per no parlar de l’evolució de la retòrica i de l’ortografia… Però hi ha observacions i sentiments que, gairebé cent anys més tard, diria que encara tenen validesa.

Per cert, què és pot regalar a una correctora en un aniversari senyalat? Doncs llibres amb ortografia prefabriana; així segur que no hi troba errates… Però em van encantar, que consti!


El traductor, a la coberta

meekEncara que no en tinc dades generals (segur que algún’ha fet un estudi), diria que en gairebé tots els llibres traduïts que m’han passat últimament per les mans he pogut saber qui era el traductor. És una de les informacions que figuren a la pàgina de crèdits i moltes editorials inclouen també el nom del traductor a la portada, més o menys destacat. Però no n’hi ha tantes que el facin aparèixer a la coberta, i menys d’una manera tan destacada i integrada en el disseny (si semblava un subtítol…)  com en aquest llibre de Miscelánea Editorial que he vist anunciat en una revista. De fet, m’ha cridat prou l’atenció com per treure’l aquí.

Cal dir, sobretot per als que no sou del gremi, que això de fer sortir els traductors a la portada no em sembla important per una qüestió de fer content l’ego (bé, tots tenim el nostre orgull i fa il·lusió, fins i tot als que som vergonyosos de mena), sinó perquè, com més es vegi el traductor, més poden adonar-se els lectors de la seva tasca. I a la llarga, si els lectors que tenen ben present la figura del traductor és més fàcil que reconeguin i apreciïn la seva feina, i en conseqüència reclamin que sigui de qualitat, cosa que pot portar a una major valoració i una millor situació de tots plegats… I això que el traductor, per tot el que té de creació la seva feina, és relativament visible. Es podrien dir coses molt semblants de molts altres professionals (per exemple els correctors, per la part que també em toca) que treballen perquè els llibres surtin al carrer, i surtin tan bé com sigui possible, però que no sempre troben el reconeixement i les condicions desitjables. (En aquest bloc mateix trobareu referències, però us en deixo una de recent sobre traductors aquí.)

Per acabar, aviso que no sé res d’aquest llibre ni de l’editorial que l’edita més enllà d’aquesta coberta, és a dir que a dins tant hi pot haver un nyap com una obra d’art, i que tampoc no m’interessa tant com per llegir-lo i explicar-vos-ho.


Ho havia de repetir

Maltratar al traductor es maltratar al lector.
María Teresa Gallego Urrutia, traductora, a ABC (via ‘Sobre llibres‘)


La dura vida del ‘free-lance’

Fa molts dies que m’hauria de posar a escriure algun apunt seriós, amb cara i ulls (tinc uns quants temes pendents), però el que em venia de gust era jugar a veure com es podia penjar un vídeo al bloc…

Es tracta d’una cançó que ha últimament ha anat fent la ronda per les llistes de correu del gremi, sobre les desventures d’una traductora. (Hi ha qui fa blocs, i hi ha qui agafa la guitarra i una càmera.) El títol, «5000 Words for Tomorrow» (‘5000 paraules per demà’, que si no sou del gremi ja us dic que són moltes), parla tot sol. Alguns comentaris la qualificaven de cançó protesta, però jo no sé si es tracta més aviat d’una faula sobre els perills de no saber deixar anar un bon «no» a temps (almenys això era el que pensava a partir de la segona estrofa).

No n’he trobat cap versió subtitulada i no tinc temps de traduir-la, però almenys una ànima caritativa n’ha fet la transcripció:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


D’aquelles coses que convé repetir(-nos) de tant en tant

Why do we, the freelance translators of the world, have such low self-esteem when it comes to our rates?
To read what we’re saying in our blog posts and comments, you would think translators are hounded, pursued by angry torch-wielding mobs and slavering dogs trying to wear us down until we finally acquiesce and lower our rates. And in the back of our heads, there’s a Greek chorus repeatedly chanting “don’t you dare lower your rates.” Seriously, in our online conversations about rates we often sound like we’re on the verge of tears, with everyone out to get us.
‘Masked Translator’, en un apunt ple de seny sobre tarifes i crisi


Una bona estona

Ahir a la tarda m’ho vaig passar d’allò més bé en una taula rodona de la Setmana Negra, dedicada a la traducció. El títol parlava de l’argot, però a la pràctica els participants (Montse Gurguí, Hernán Sabaté, Manuel Serrat Crespo i Pau Vidal, amb Teresa Solana com a moderadora) no s’hi van centrar i es van dedicar a xerrar i explicar històries sobre l’ofici. Van tocar amb gràcia temes tan diversos com la relació amb autors i editors, les traduccions d’ara i les d’abans, la millor manera de traslladar determinats estils o fins a quin punt és possible la famosa «invisibilitat del traductor», que una persona del públic va defensar categòricament. Tot plegat va ser molt amè, i crec que els assistents de fora del gremi en van sortir coneixent una mica més el nostre ofici. Llàstima que aquella tarda tenien un programa molt ajustat i hi va haver poc temps…

Em sap greu no fer una crònica més completa, però no em vaig dedicar a prendre apunts. Però en un bloc on sovint em dedico a rondinar, em venia de gust posar una entrada ben positiva.

Ho volia completar anant avui a la conversa amb Sue Grafton, i potser animar-me a conèixer una de les meves autores, però al final de m’ha complicat la feina i no hi he estat a temps. I demà tinc la festa d’inauguració d’APTIC, on també xerrarem de traduccions i ens ho passarem bé, espero.


Any nou, associació nova

… o almenys renovada, perquè ara als enllaços de la columna de la dreta no hi ha l’ATIC, sinó l’APTIC: Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya. Va néixer oficialment l’1 de gener com a resultat de la fusió de les dues associacions generalistes del gremi d’àmbit català, ATIC i TRIAC.

Pels qui, com jo, hem estat treballant des del principi a la comissió de fusió, i ara a la junta d’APTIC, és tota una aventura. (I una feinada, mal m’està el dir-ho.) Però també fa molta il·lusió. Ara toca continuar treballant, que de feina mai no en falta, i esperar que tot plegat doni bons fruits per als que ens dediquem a aquest ofici.

Perdoneu que no n’hagi dit res fins ara, i que de moment tampoc no n’expliqui gran cosa més, però davant d’un tema com aquest, important no només per mi sinó que també afecta altres persones, m’agafen un respecte i una necessitat de pensar bé el que dic que m’acaben bloquejant… (A sobre, fa uns quants dies que m’acompanyen uns fantàstics virus que em tenen massa entretinguda per escriure res amb cara i ulls.) Si en voleu saber més, aquesta setmana hem distribuït una nota de premsa que explica una mica com ha anat la cosa, i també podeu fer un cop d’ull al web provisional de l’associació (al bloc d’aquí al costat), que tenim la voluntat d’anar ampliant i actualitzant.

No em puc estar d’afegir una cerca que, segons les estadístiques de WordPress, ha portat a aquest bloc, i que em fa pensar en el joc que pot donar el nom de l’associació: «aptic -optic -òptic -óptic traductors». Potser haurem de pensar en alguna cosa especial per a traductors miops, que en som molts…


Tots traduïm

When we read or hear any language-statement from the past, be it Leviticus or last year’s best-seller, we translate. Reader, actor, editor are translators of language out of time.

George Steiner, ‘After Babel’

Així doncs, feliç Dia del Traductor a tots. (Deixeu-me, però, que feliciti especialment els qui vivim o intentem viure del tema.)

Aquestes paraules encapçalen un llibre que estic llegint, i del qual hauria de parlar més un dia d’aquests.

——-

Afegits:

D’una banda, una notícia publicada a l’Avui, a partir d’una entrevista als presidents de TRIAC i ATIC. El titular és una mica de llagrimeta, però diu quatre coses bàsiques prou encertades.

De l’altra, una frase de Paul Auster, cortesia de Rodamots d’aquest matí:

Els traductors són els herois ocults de la literatura, els instruments sovint oblidats que fan possible que les diferents cultures puguin comunicar-se i entendre que, des de qualsevol racó del món, tots vivim en un sol món.