De la carpeta dels retalls

If a writer has a bad day, you can say, ‘At least I don’t have to do a freaking translation.’

Margaret Atwood, parlant de traducció a The Guardian.

Estirabot a banda, el que diu sobre traducció em va semblar prou interessant.

Curiosament, al cap de pocs dies va sortir a la La Vanguardia un article d’una altra escriptora parlant de traducció. En aquest cas era María Dueñas, amb una combinació d’elogi a la tasca dels traductors i laments pel poc reconeixement que reben de les editorials que a molts segur que ho sonarà. De tota manera, repetir-ho de tant en tant no deu mal, i la veu d’una autora que tant ha venut potser ajuda que arribi més lluny. Si teniu curiositat, podeu llegir l’article aquí.

Anuncis

Més metàfores sobre traducció

Bé, no estic fent servir metàfora en sentit estricte, però ja m’enteneu. Decidim, passem ponts, mentim i blasfemem si cal… en qualsevol cas, apuntat per a la col·lecció.

Quina és la tasca del traductor?

Per mi, traduir és decidir. D’una llengua a l’altra hi ha sempre un pont que s’ha de travessar. Però has de decidir amb quin peu el travesses o per quina banda el travesses o si el travesses ràpid o lentament o passejant. Per tant, la tasca que fa el traductor és decidir tot això, prendre una sèrie de mesures per fer arribar un missatge d’una llengua a una altra i sigui comprensible, tingui la mateixa intensitat, aporti el màxim de l’emoció que en una banda existeix. En resum, la tasca del traductor, que a banda la considero molt important, molt decisiva, molt necessària, molt bonica, molt creativa, és decidir com tradueix.

S’ha de traduir tot o hem d’aprendre a conviure amb allò que és incomprensible, inassumible, diferent?

Hi ha una frase del Talmud molt bonica: “Qui tradueix literalment és un mentider, qui afegeix res, un blasfem”. Per tant, el traductor, és sempre i ha de ser sempre un mentider i un blasfem alhora, perquè ha de trobar un símil que més o menys aporti el que possiblement sembli a priori intraduïble. Jo crec que, en el fons, sí que es pot traduir tot, però la giragonsa que ha de fer el traductor és molt important perquè així sigui. Tot s’ha de poder traduir, tot s’ha de poder transmetre d’alguna manera, i l’únic que s’ha de buscar són els camins per fer-ho.

Manuel Forcano, en una entrevista a Núvol 


Enllaços de la setmana: 22-11-13

Per celebrar el retorn de la secció, i que s’acosta el cap de setmana, avui tenim tres enllaços, tots d’humor.

Mox's BlogTítol: Mox’s Blog

Autor: Alejandro Moreno-Ramos, enginyer i traductor.

Contingut: Tira còmica amb tots els tòpics i clixés dels traductors autònoms. El protagonista, en Mox, té una formació impressionant però no habilitats comercials, per la qual cosa no es lliura de treballar més hores que un rellotge i guanyar quatre rals. Els personatges que l’envolten i les situacions són exageracions, és clar (no tots els gestors de projectes són éssers malignes com la Pam), però si sou del gremi segur que us sonaran. Fa temps que està aturat, però diria que se’l pot considerar clàssic.

Idioma: anglès (anys enrere n’hi havia una traducció parcial al castellà, però no l’he trobada).

*******

ubersetzerTítol: Über/Setzer

Autor: algú que gasta pseudònim (i que segurament és traductor).

Contingut: Tumblr amb situacions, moments i comentaris del món de la traducció (sobretot el sector literari) i tot el que l’envolta, il·lustrats amb imatges i GIF animats. Alguna vegada m’han vingut ganes d’aplaudir per com ha clavat aquella sensació que tens quan et passa allò… Pel meu gust, ha tingut temporades de més o menys inspiració; de tota manera, per donar-hi un cop d’ull tampoc no cal gaire temps.

Idioma: anglès (tot i que no em sorprendria que el portés algú d’aquí).

*******

translatorsAnTítol: Translators Anonymous

Autor: heu vist el títol, oi?

Contingut: A l’estil de l’anterior, un Tumblr que agafa situacions més o menys estrafolàries o desastroses que pugui viure un traductor i hi afegeix GIF, sovint trets de pel·lícules o sèries. No inclou la mena de comentaris diplomàtics que fan contents els clients, però segur que alguna cosa així ens ha passat pel cap.

Idioma: anglès.


Notes d’una xerrada sobre traducció assistida

logos TAO

Imatge treta de la presentació

Dimecres passat, per una conjunció astral d’aquelles que passen de tant en tant podia sortir al vespre, i com que últimament la feina em torna a deixar massa temps lliure, vaig aprofitar per anar a veure col·legues i aprendre alguna cosa a la xerrada sobre eines de traducció assistida que organitzava l’APTIC. Jo normalment faig servir una eina d’aquestes (Wordfast Classic) i pel que necessito vaig tirant prou bé, però com que són programes imprescindibles per a molts traductors (i clients!), no fa cap mal estar una mica més al dia en aquest camp. Tot seguit apunto unes quantes notes; si m’hagués endut l’aparell que tocava les hauria anat fent pel Twitter, però ara tiraré de gargots i memòria.

  • Una prèvia per als que no sou del gremi: estem parlant de traducció assistida (l’ordinador ajuda al traductor humà) i no de traducció automàtica (l’ordinador «tradueix sol»: el traductor de Google, per exemple), que és tota una altra cosa. Als enllaços hi ha els articles de la Viquipèdia, i si voleu puc provar d’explicar-ho una mica en un altre apunt.
  • Les quatre eines analitzades eren: SDL Trados (un clàssic, molt utilitzat), MemoQ (de la qual últimament havia sentit parlar bastant, i bé), OmegaT (programari lliure amb uns anyets al darrere) i Wordfast Pro (d’una altra casa que fa temps que s’hi dedica).
  • Totes quatre fan servir memòries de traducció i treballen de manera semblant: importes el text per traduir al programa, hi treballes i quan acabes l’exportes al format original. A més, inclouen més o menys eines com glossaris, correctors ortogràfics, controls de qualitat o estadístiques, entre altres, i aquí comença a haver-hi diferències, com també en els formats de documents que admeten (poder traduir a partir d’un document ja maquetat i que el resultat quedi maco, per exemple, de vegades dóna molts punts).
  • Si, com a mi, us importen aquestes coses, cal dir que Trados i MemoQ només van amb Windows, mentre que OmegaT i Wordfast també poden funcionar amb Mac o Linux. Per això em temo que parlaré poc de les dues primeres.
  • Si bé es fan esforços per millorar la compatibilitat entre els diferents programes (sobretot per part de MemoQ), a la pràctica la cosa encara està verda. En aquest sentit, costa fer conviure diferents eines (amb els corresponents projectes) en un sol ordinador.
  • CAT tools & gats

    En anglès en diuen ‘CAT tools’, però la cosa no va per aquí…

    De Trados, destaca que té unes bases de dades de vocabulari molt completes; el problema és que justament per això sovint es fa pesat crear-les i gestionar-les.

  • L’evolució dels preus dels diferents programes ha estat curiosa (deixant de banda OmegaT, que sempre ha estat gratuït). Fa uns anys, Trados era el més gros (en quota de mercat i prestacions) i notablement més car que els altres, mentre que Wordfast i MemoQ sortien relativament bé de preu (el primer Wordfast que vaig comprar em devia costar uns 100 euros). Però a mesura que les alternatives de Trados guanyaven usuaris han anat pujant els preus, mentre que Trados s’ha moderat. Ara mateix, el Trados surt per uns 700 euros, MemoQ passa una mica dels 600 i Wordfast ja va pels 400.
  • OmegaT resulta més limitat a l’hora d’acceptar formats de documents i en coses com la previsualització o les estadístiques, però hi ha altres eines de programari lliure (Okapi) que el complementen. El que ja no sé és el nivell d’informàtica que cal per instal·lar-les i fer-les anar…
  • Un apunt interessant per als que traduïm del castellà al català: OmegaT integra un traductor automàtic per a aquesta combinació, l’Apertium, que diuen que no va malament del tot.
  • Molt bé la ponent, Anna Estellés, pel seu entusiasme i humor. A més, es notava que tot el que deia sortia de l’experiència, que sempre s’agraeix.
  • Llàstima que al final el temps se’ns tirés al damunt i no quedés gaire estona per mirar l’últim programa (Wordfast Pro) o per fer resums i conclusions, tot i que sí que es va poder debatre durant l’exposició.
  • Des del punt de vista organitzatiu, llàstima també de les cadires buides, sobretot perquè havien tancat les inscripcions feia almenys una setmana, hi havia llista d’espera i jo mateixa havia pogut anar-hi gràcies a algú que el dia abans va tenir el detall d’avisar que no podia.

A més a més, els d’APTIC han fet un recull de piulades amb l’etiqueta #APTIC_TAO i l’Òscar de Traduquímica et al. s’ha molestat a resumir les principals diferències entre programes en una taula. Si voleu donar-hi un cop d’ull, feu clic als enllaços.

Per la part que em toca, no correré a canviar-me de programa, però continuaré insistint a millorar els meus coneixements rudimentaris d’OmegaT, que em sembla una alternativa prou interessant si mai em canso de les pegues del Wordfast Classic o necessito treballar amb formats més enllà del Word. En qualsevol cas, m’alegro d’haver pogut anar a la xerrada i tenir una idea més clara de com està el tema avui dia.


Grans afirmacions sobre traducció (n)

Perdoneu, però ho he vist avui a la llista Traducción en España i ho havia de deixar apuntat:

La traducción debe ser siempre literal, a no ser que haya alguna razón que lo impida, lo cual ocurre en el 95 % de los casos.
Peter Newmark

Vist així, es podria dir que és una gran tonteria, i alhora una gran veritat.


Dia Internacional de la Traducció 2013

Els ordinadors són una novetat, però ja veieu que fa segles ja es traduïa a casa, amb bata i acompanyat pel gat…

Els ordinadors són una novetat, però constatem que fa segles ja es traduïa a casa, ben tapat amb la bata i acompanyat pel gat…

Sí, la pausa estiuenca del blog s’està allargant massa, i avui que és el Dia Internacional de la Traducció ja no podia esperar més. Això del dia de la traducció (o del traductor, segons on ho miris)  ve del fet que avui és Sant Jeroni, patró dels traductors per la feinada de la Vulgata, una versió llatina de la Bíblia que va arribar a ser l’oficial de l’Església catòlica i la importància de la qual en la cultura europea ja us podeu imaginar.

Tot plegat, un moment com qualsevol altre per treballar l’orgull del gremi, veure’ns una estona i donar a conèixer una mica més la professió, tot i que de feina per fer n’hi ha cada dia. No és estrany, doncs, que les associacions de traductors organitzin algun sarau per aquestes dates. De les que tinc a prop de casa, us deixo aquí les propostes d’APTIC i l’AELC, per si hi voleu anar a treure el nas. (Però segur que n’hi ha més, i si en voleu afegir alguna als comentaris, per mi encantada.)

Acabo amb la frase del dia de Rodamots, relacionada amb el tema (i si no us la creieu, n’hi ha uns que han fet tot un llibre per ensenyar-ho):

La traducció és la columna vertebral de la cultura humana: no hi ha un sol acte de la nostra vida que no estigui relacionat, d’una manera o d’una altra, amb la traducció.
Francesc Parcerisas (Begues, Baix Llobregat 1944)

I ara vaig a treballar, que tinc una traducció per enllestir aviat…

Una curiositat: com l’any passat, anava a il·lustrar l’apunt amb la postal electrònica que fan els del la CEATL (associació europea de traductors literaris), però resulta que està basada en el cartell que van fer a l’APTIC per aquest Sant Jordi, que potser ja teniu prou vist. Així que hi he posat una imatge del patró en la intimitat.


L’enllaç de la setmana: 18-6-13

Avui un blog de traducció en català, que tampoc no n’hi ha gaires (i si m’equivoco, encantadíssima que em corregiu).

maquinadeferllibresTítol: La màquina de fer llibres. Blog intermitent sobre traducció de literatura al català.

Autor: Ferran Ràfols Gesa, traductor literari i recent premi Núvol de traducció.

Contingut: Bàsicament, apunts sobre els llibres que ha traduït l’autor. Per descomptat, sovint inclouen comentaris sobre el procés de traducció, el món editorial i altres coses de la nostra feina. I ja està, una descripció ben curta. Però en Ferran ho fa bé, i amb això ja n’hi ha prou. Recomanable si us agraden els llibres i voleu el punt de vista d’algú que els ha llegit «des de dins».

Idioma: català.


L’enllaç de la setmana: 28-5-13

Comencem amb un dels blogs de traducció que últimament llegeixo més de gust.

Captura de pantalla 2013-05-27 a les 10.39.00Títol: En la luna de Babel

Autora: Scheherezade Surià, traductora literària i audiovisual. (Sí, és nom i no pseudònim. No em vaig poder estar de preguntar-li-ho.)

Contingut: Blog sobre traducció i llengües. Apunts llargs, molt treballats i amens, que solen aportar força informació i sovint inclouen taules descarregables en PDF. Destacaria els dedicats a la traducció de literatura romàntica i eròtica de l’anglès al castellà, amb unes llistes de vocabulari d’expressions que poden ser útils dins i fora del gènere i que sempre dic que algun dia miraré d’adaptar al català (i tindré feina!).

Idiomes: Escrit en castellà, toca sobretot la traducció de l’anglès.


I tu què dius que fas, nena?

FoundBookCoverSegurament, a molts ens han fet alguna variació d’aquesta pregunta, i si la resposta inclou una paraula estranya com ara filologia —o una com interpretació, que es pot entendre del revés—, es comença a perfilar una conversa incòmoda, sobretot si en algun moment surt la frase «Ah, idiomes!»…

No sé si els autors de Found in translation es devien trobar alguna vegada en situacions així, però el cert és que per mi la pregunta «I tu, què fas?» (o més en general, «I què fa un traductor?») se’m feia molt present mentre llegia. Perquè el llibre és això: una repassada de la quantitat de coses que els traductors i intèrprets arriben a fer, i de com el món no seria el que és sense ells. Agafeu una secció del diari, un sector econòmic, un aspecte qualsevol de la vida, rasqueu una mica, i segur que hi trobareu traduccions i traductors.

Els autors, Jost Zetzsche i Nataly Kelly, són prou coneguts en aquest món i molt actius a Internet. Per fer aquest llibre s’han posat en contacte amb traductors i intèrprets en circumstàncies d’allò més diverses (pel que fa a llengües de treball, situació geogràfica, formació, especialitats…) i han elaborat un seguit de breus presentacions, anècdotes o pinzellades sobre l’ofici. N’hi ha que potser estan una mica massa vistes pels que ens hi dediquem, com els catàlegs de noms comercials desafortunats quan canvien d’idioma. D’altres, en canvi, són situacions en què mai no havia pensat, o que m’han fet venir curiositat sobre com s’hi deu treballar, i que de tant en tant m’han fet gràcia o m’han deixat amb una mica d’ai al cor.

Agafem per exemple el capítol 5, dedicat a «els plaers i el gaudi dels sentits» (traducció lliure i provisional). En una quarantena de pàgines, hi trobem:

  • traducció de novel·la romàntica: de Lolita de Nabokov a Harlequin;
  • traducció de pornografia;
  • la història d’un japonès que el 1957 va començar a traduir amb les cartes d’amor entre soldats nord-americans i dones d’Okinawa;
  • postals de felicitació destinades als hispans dels Estats Units (dues llengües, dues cultures);
  • traduccions i interpretacions per vendre operacions d’estètica i «turisme mèdic»;
  • traducció per a marques de moda de luxe;
  • una empresa que es dedica a anticipar tendències de moda arreu del món, amb una plantilla de traductors per recollir i difondre informació arreu;
  • intèrprets en concursos de bellesa de l’estil de Miss Univers;
  • la traducció de notes de tast i el món del vi.

I vuit o deu apartats més, barrejats amb curiositats diverses sobre les llengües. Els temes de la resta de capítols van de la política a les noves tecnologies, passant pels negocis, la salut, les religions o el lleure.

El gran inconvenient del llibre, a parer meu, és que el fet de tenir un abast tan gran li treu profunditat. I no vull dir que sigui poc seriós, compte: inclou un apartat de notes i fonts, un índex alfabètic i una pàgina d’enllaços per a qui vulgui saber-ne més. Però toca tants punts que no té temps d’entretenir-s’hi gens i, per exemple, tot i haver conegut una gran varietat d’intèrprets, jo m’he quedat amb la sensació de saber tan poc d’interpretació com abans de llegir-lo, perquè de fet no m’han explicat com treballen, ni hi ha una reflexió dels autors sobre què tenen o deixen de tenir en comú. És clar que tampoc no crec que fos això el que volien aconseguir amb el llibre, que d’altra banda és una lectura força amena.

En resum, personalment jo no diria que és una obra imprescindible a la prestatgeria d’un traductor, però sí una declaració d’«orgull traductor» interessant i de bon llegir per a tothom que li interessi el tema. Segur que hi trobareu alguna anècdota que us farà gràcia, i que si cal us podrà ajudar a explicar tot el que els traductors i els intèrprets arriben a fer.


Breu, bonica i certa

Traduir no és trair, sinó triar.
J. Mallafré

Aquesta frase me la vaig endur de record del XXI seminari d’AELC (no vaig anotar qui la va dir, ho sento), i al final he decidit que es mereix una entrada per ella sola. I encara que no sigui un vers, em sembla que queda bé amb el dia de la poesia catalana a Internet que se celebra avui.