La tecla d’ordre

Potser ja ho havia vist abans i me n’havia oblidat, però gràcies a la consulta d’una companya a la llista de correu d’ATIC he descobert quina és la tecla d’ordre. No serveix per tenir totes les finestres endreçades (això és l’Exposé), ni tampoc perquè els ordinadors que s’han posat a fer ximpleries es comportin. Tampoc no és la tecla (grossa i vermella, segons els clàssics) que fan servir els superdolents a l’estil de James Bond per intentar dominar el món o donar ordres als seus sequaços…

No, és la tecla que els usuaris de Mac solem anomenar «poma», «command» o fins i tot «comando». (És que tret d’un intent sense gaire èxit per part de la Generalitat quan el sistema encara anava en disquets, l’OSX no s’ha traduït mai al català i ens hem hagut d’espavilar.) Però mentrestant el Termcat també havia pensat en nosaltres:

Per desgràcia, tot i que és una proposta molt raonable, pel que he vist buscant “Mac” i “tecla d’ordre” al Google, sembla que només la recullen els de Softcatalà (que en podrien ser els inventors i tot). Hi ha problemes de difusió, doncs, almenys fins que l’oncle Steve decideixi traduir-nos el programari. Potser ara seria un bon moment per mirar d’escampar-ho una mica, aprofitant que els d’Apple han tret el dibuix de la poma dels nous teclats. Perquè això que del bunyolet que hi ha ara se n’hauria de dir «trèvol», també ho he descobert en aquesta fitxa, i ja em veig d’aquí a uns quants dies parlant de «la tecla del llacet».


Dia terminològic

termbagok.jpgDimecres passat vaig anar a una jornada sobre manlleus organitzada pel Termcat. Dit de qualsevol manera, els manlleus són paraules d’altres llengües que s’incorporen al català, i porten feina als del gremi per decidir la millor manera d’incorporar-les (aquesta és una de les coses que es dediquen a fer els del Termcat, justament). Com que per feina de tant en tant em toca enfrontar-me a paraules d’aquestes —ja siguin procedents de religions amb arrels llunyanes o d’executius que pensen que en anglès tot queda millor— vaig decidir fer un forat sí o sí a l’agenda i anar a veure què explicaven.

I em va semblar força interessant, fins al punt de tenir ganes que surtin editades les ponències per repassar el que es va dir i llegir les coses que es van quedar al tinter per falta de temps. Del matí, a banda de la ponència del professor Joan Veny, el que més em va interessar va ser el bloc dedicat al tractament dels manlleus procedents de llengües amb altres alfabets: l’àrab, el xinès, el japonès i les llengües de l’Índia. La moderadora va comentar que davant la gran quantitat de paraules que ens arriben de l’anglès potser es feia estrany fixar-se en aquestes llengües, però per mi resultava especialment necessari; al capdavall, amb una paraula anglesa sempre tens la possibilitat de deixar-la en la llengua original, posar una cursiva i anar fent, però una de xinesa ja l’has de tocar només per passar-la a l’alfabet llatí… Les intervencions van ser variades i informatives: des de la llarga tradició d’adaptar paraules àrabs al català presentada per Dolors Bramon (recordem que fa més de mil anys que tenim tractes) fins a la defensa per part d’Albert Nolla d’optar per la transcripció no adaptada dels mots japonesos, passant per les peripècies dels manlleus del xinès que va presentar Sara Rovira. Per la part que em toca, m’hauria agradat que hi hagués també algun expert en ortotipografia per parlar de la cursiva i els manlleus, però admeto que ja quedava fora del tema.

La tarda es va dedicar a un aspecte en el qual en principi no hi havia pensat, però que és important: l’«anàlisi de la implantació de terminologia», és a dir, com saber si a l’hora de la veritat la gent fa cas (o no) de les propostes del Termcat i altres organismes similars. Destacaria, per clara i amena, la intervenció de Xavier Vila per presentar un llibre sobre el tema que s’acaba d’editar i del qual parla al seu bloc.

En resum, un dia ben aprofitat. Llàstima de la muntanya de feina que m’esperava a casa…

Observació tonta del dia: Saps que ets en una jornada del gremi quan, darrere teu, unes noies esperen que comenci tot comentant com està de mal editat el llibre que regalen amb el material.