Millor amb faltes?

Segons les convencions, sembla que a l’hora de demanar caritat toca escriure amb faltes d’ortografia; només cal mirar els cartells que podem veure a les voreres per comprovar-ho. Una cosa així vaig pensar en veure aquesta pintada:

L’únic que se’m va acudir és que algú havia pensat fer una versió electrònica de La Farola, la revista aquella que venien els sense sostre, o alguna iniciativa similar, i a l’hora de difondre-la havia mantingut l’ortografia habitual en aquests casos, no sabia si involuntàriament o voluntària. Però no, el senyor Google em va informar que el web aquest (on ho he volgut entrar, que em fa mala espina) és tota una altra cosa, i que el seu creador ha decidit fer una campanya de màrqueting original, per dir-ho d’alguna manera.

I em queda el dubte de si la falta d’ortografia són ganes de cridar l’atenció i confondre el públic o simple ignorància, encara que m’inclino per la primera opció. Tot és prou dolent…


Els follets de la imprem(p)ta

Això d’atribuir les errates a uns mítics «follets de la impremta» és una cosa queca a no poder més, però moltes vegades s’entén molt bé la temptació de dotar els errors de vida pròpia, i també de ganes de tocar allò que no sona.

Agafem d’exemple el text d’aquí al costat, tret d’un humil fullet de propaganda que em vaig trobar a la bústia. En conjunt era un producte prou digne dins del gènere (en què es poden veure autèntics disbarats*), però se’ls va escapar l’error al lloc més irònic: just al final, a la frase que avisa de possibles errors tipogràfics, a la paraula impremta mateix… Segur que no són follets entremaliats, però hi ha pífies humanes que fan la mateixa ràbia.

*Afegit: Parlant de publicitat amb disbarats, avui m’han enviat un enllaç amb un full volant digne del museu dels horrors del català, si mai el funden.


Nyaps nadalencs

nadals2.jpgEi, que aquest bloc té corresponsals i tot!

En efecte, en Llengot d’Apunts des de dalt del baobab m’ha enviat l’anunci del número 215 de la revista Vèrtex que teniu aquí a l’esquerra. És una clara víctima de la nadalsitis, una plaga que consisteix col·locar «Nadals», en plural, en frases on en català hi posem un simple «Nadal». En Llengot em suggereix que seria un bon punt de partida per a un post, però no m’hi voldria estendre gaire perquè fa uns quants dies Joan Josep Isern ja en va parlar molt clarament al bloc Totxanes, totxos i maons; us remeto, per tant, al seu apunt.

tiook.jpgNo em puc estar, però, de compartir l’ensurt d’avui: al barri en tenim uns tan animals que no fan cagar el tió com la gent normal i corrent, sinó que l’excreten ells mateixos. Mireu el cartell de la dreta si no us ho creieu (i afegiu-hi tots els «ai!», «uix!», i «ecs!» que considereu convenients). Ara podria continuar amb alguna brometa escatològica, però com que sóc o hauria de ser ser una senyora més val que ho deixi estar…

Ah, i si no escric res fins passat Sant Esteve, bon Nadal a tothom.


«Poc a poc» i mala lletra

Un anunci mal escrit sempre fa quedar malament, però si es tracta de publicitat d’un llibre encara més. Se suposa que una editorial és una empresa més preocupada pel llenguatge que d’altres, que té cura d’aquestes coses, i almenys està assabentada de l’existència d’uns éssers anomenats correctors… Sí, ja sé que els anuncis els fan empreses de publicitat, però aquestes també haurien de tenir control de qualitat, i sense el vistiplau del client les coses tampoc surten. Bé, això és el que ha sortit a l’Avui:

cellerok.jpg
Podríem discutir si només pot ser «gaudir-ne» (els pronoms febles, aquella cosa en vies d’extinció!) o ho podem deixar en «gaudir» amb un sentit més general (ni que sigui agafat pels pèls). Però el que fa mal als ulls és aquest «poc a poc», un calc que em faig tips de canviar per «a poc a poc» a la feina, mig empipada i mig pensant que així justifico el jornal. La mala lletra l’ha posat la rotativa: la foto és de mòbil i no crec que es vegi, però el text també els ha quedat mal imprès. Quant a la novel·la, no us podré dir si és com l’anunci o l’han traduït i corregit bé, perquè no tinc pensat llegir-la: del Gordon només em va agradar El médico, fa un grapat d’anys, i després una biografia d’un rabí em va interessar pel que explicava del funcionament de les sinagogues. El que he vist d’El celler, començant per això de «tribut al nostre país», no em fa gaire bona espina.

I parlant de l‘Avui, a la redacció deurien anar una mica despistats pel pont: a la pàgina 3 en paper parlen de Manuel Chaves, el president d’Andalusia, i posen la foto d’Hugo Chávez, el de l’antiimperialimmo yanqui.