OpenOffice: primeríssimes impressions

Volia esperar la versió definitiva, però en veure que l’OpenOffice 3 per a Mac ja anava per la segona beta, vaig decidir aprofitar la tranquil·litat de l’agost (i que tenia les còpies de seguretat al dia) per instal·lar-lo el cap de setmana passat. Em va costar trobar els fitxers (sort que tenia l’enllaç desat!), però vaig acabar amb el programari al portàtil (en versió Intel) i també a l’iMac (PPC).

Encara no l’he fet anar gaire i m’he fixat sobretot en el processador de textos, que és el que em toca de prop. Però aquí teniu les meves primeres impressions, i també els primers dubtes:

  • La cosa no va començar gaire bé: el paquet localitzat en català no inclou els fitxers d’ortografia en català. Almenys no el corregia, i la finestra d’ortografia indicava diccionaris d’uns quants idiomes, però no el que més m’interessava. I si anava a «aconsegueix més diccionaris» del menú d’eines tampoc no trobava res. Costa d’entendre, oi? Però, bé, és una beta i per tant no ha de rutllar tot a la primera… I ara què? On puc trobar el diccionari i instruccions de com instal·lar-lo? Serveixen diccionaris de versions anteriors o cal alguna cosa específica per a la 3.0? O millor m’instal·lo CocoaAspell (el projecte del cap de setmana que ve) i em servirà per a l’OpenOffice unes quantes aplicacions més?
  • Una altra cosa deu ser una mania personal meva, però hi ensopego cada vegada que obro una alternativa a Word: com [expletiu al gust] puc aconseguir l’equivalent de la «vista normal» de tota la vida? Quan estic traduint o corregint vull veure el text, no si quedarà maco o no; els marges de la pàgina, i sobretot l’espai buit al començament i al final, em fan més nosa que altra cosa… Pot semblar una ximpleria, però m’hi he acostumat i amb aquests salts tan grans entre pàgines no treballo còmoda.
  • No em convenç això d’obrir l’OpenOffice en general i dir-li què vull fer. M’agrada més (i em fa la sensació que deu ser més ràpid*) obrir directament el processador de textos o l’aplicació que necessiti. A l’Ubuntu del meu home, per exemple, l’OpenOffice mateix funciona així. Però també pot ser només qüestió de gustos, és clar.
  • Una cosa bona és que, a diferència de Pages, puc fer canvis en un document de Word i desar-los en el mateix format, sense haver de convertir-lo a ODF. No garanteixen que l’aspecte final sigui perfecte, és clar, però amb textos senzills sembla més còmode. Hauré de provar-ho amb taules i altres complicacions…
  • En general, la interfície és molt semblant a la de l’Office tradicional (no com l’iWork, que —millor o pitjor— sovint fa les coses a la seva manera). Així resulta més fàcil acostumar-s’hi, tot i que em fa la sensació que de vegades també té el seu llenguatge particular… Però mai no he tingut l’Office en català, per tant en això no em feu gaire cas.
  • La versió per a Intel se m’ha penjat un parell de vegades en obrir finestres d’ajuda (la de PPC no). També he observat altres petites diferències entre versions, però no crec que valgui la pena parlar-ne aquí.

Encara em queden un munt de coses per investigar —com fer l’espai “extra” entre paràgrafs, què fan exactament algunes opcions, les presentacions i els dibuixos— però tot arribarà… Encara que en l’apunt hagi rondinat molt, em sembla que el nou OpenOffice promet, i me’l continuaré mirant. Espero sobretot la versió definitiva, si pot ser amb el tema del diccionari més ben resolt (és que els macaires estem malacostumats i esperem que les coses rutllin només engegar-les), i potser amb algun manualet i tot per acabar de facilitar les coses.

* En el G5, almenys, s’està una estoneta per arrencar (es nota que la màquina no té gaire RAM?).

Anuncis