Defensant una tria

El que no sàpiga què són gasoses (que ve de gas) que es pengi d’una biga. El dia que escrigui una novel·la amb ‘argot’ hi posaré coses que no us cabran ni al cap ni als ulls. Però en una novel·la sofisticada com la ‘Plaça’, no hi vull fantasies! (Encara que tres milions d’ases diguin graciosa.)
Mercè Rodoreda, carta a Joan Sales (via Diccitionari)

Joan Sales, el primer editor de La plaça del Diamant, li va proposar algun canvi que a l’autora no li va fer gaire gràcia, i no es va mossegar la llengua a l’hora de contestar.  Les cartes que s’intercanviaven estan recollides en el llibre Mercè Rodoreda, Joan Sales. Cartes completes (1960-1983) —l’afegeixo a la (llarga) llista de coses que estaria bé llegir—, però jo vaig trobar l’explicació d’aquest cas al Diccitionari i en aquest apunt. Al final, es veu que no es van quedar amb cap de les dues opcions i hi van posar refrescos.

A traductors i correctors, això d’haver de defensar una paraula o una altra, entre col·legues o davant d’un client, no se’ns fa gens estrany. I discutir sobre dues possibilitats per acabar triant-ne una tercera, tampoc. Però no sempre gastem aquesta contundència, és clar!