Quarta edició del ‘Manual d’estil’

Això deia la notícia que vaig llegir a Infozèfir fa uns quants dies: ja és al carrer una nova edició, la quarta, del Manual d’estil d’Eumo, una de les referències més habituals dels que ens dediquem a corregir textos en català. Com que tinc a casa la tercera i tampoc no és tan vella, m’ho vaig prendre amb calma i vaig esperar a llegir-ne alguna cosa i informar-me sobre els canvis de la nova edició abans de decidir si la renovava. És a dir, que la meva (llarga) llista de coses per fer «un dia d’aquests» tenia un nou element…

Avui una altra notícia d’Infozèfir m’ha fet recordar el tema: la versió actualitzada del CD que acompanya el Manual es pot descarregar gratuïtament (previ registre) des del web d’Eumo. A més, el lloc des d’on fer-ho ofereix també la possibilitat de descarregar-se unes «pàgines de mostra» que detallen justament els canvis que s’han fet entre la tercera i la quarta edició. Només m’ho he mirat en diagonal, però  sembla que no són gaire importants i que descarregant i imprimint uns quants fitxers em puc actualitzar jo mateixa el llibre. Que bé! I no només pels diners que pugui estalviar-me (sempre i quan dediqui una estona a fer les comparacions, impressions i intercalacions pertinents, és clar…), sinó per la feina ben feta de l’editorial: dóna la informació necessària per decidir si volem la nova edició o anem passant amb la que tenim, i no obliga a tornar a comprar el llibre quan no s’han fet modificacions serioses.

Felicitats a la gent d’Eumo, doncs. Que en aquest bloc rondino força, però també m’agrada explicar coses positives.


Nova edició del ‘Manual d’estil’

estilin1.gifFa uns quants dies vaig comprar la nova edició del Manual d’estil de Josep Maria Mestres et alia (conegut popularment com «el totxo del llom vermell»); tota una inversió, però tenint en compte que es tracta d’una referència bàsica per a la correcció en català em va semblar que valia la pena. Ara he aprofitat una estona del pont per posar-me a traspassar al llibre nou els marcadors que tenia a l’edició antiga (el quadre dels apòstrofs, el cas aquell que saps que hi és però no recordes mai què diu…). També he repassat el pròleg a la tercera edició i m’he posat a anotar les parts modificades a l’exemplar vell, amb vista a reutilitzar-lo. De canvis n’hi ha un grapat, alguns d’evidents com ara els nous apartats dedicats a publicacions electròniques i d’altres en què caldrà anar descobrint l’abast de les noves redaccions, incorporacions i reformulacions. Així doncs, després de comprovar ràpidament que no han canviat les conclusions de per i per a, afegeixo uns quants capítols del Manual a la llista de (re)lectures pendents.

Potser la novetat més visible d’aquesta edició és que inclou un CD amb un PDF de gairebé 350 pàgines que inclou el pròleg, la bibliografia, els índexs i un grapat de llistes. Curiosament, la llista de municipis només és al CD, les d’abreviacions es troben al disc i en paper i la d’estrangerismes i neologismes només és al llibre (posats a fer, la podrien haver inclòs al CD, perquè aniria bé poder aprofitar la facilitat de buscar en document electrònic). Sobre això, l’altre dia discutíem amb unes companyes sobre si el PDF és el millor format o haurien d’haver fet l’esforç de muntar alguna mena motor de cerca. Per la part que em toca, hi veig l’avantatge que amb el PDF s’estalvien problemes de sistemes operatius (tothom el pot llegir), encara que les cerques vagin més lentes o no afinin tant. El que sí que hauria fet, però, és separar tot aquest material en diferents documents; si busco una abreviació, per exemple, crec que faria més via obrint només el llistat corresponent. De fet, abans de descobrir que ara els puc trobar a l’Optimot, havia mig pensat copiar-me la llista de municipis al disc dur o portar-la en un llapis de memòria, perquè la consultava bastant, però encara que els bits no pesin un document tan gros em sembla excessiu…

De totes maneres, el Manual continua sent un clàssic de referència i, en broma en broma, de la darrera edició ja en feia set anys, per tant suposo que tocava renovació.

(I de moment no hi he trobat cap errata, només una taca al paper.)