Tu ‘bloqueges’ o ‘blogueges’?

Com explico aquí sota, em vaig passar el dimecres en una jornada sobre el tractament de les paraules estrangeres incorporades al català. Doncs bé, al cap d’un o dos dies vaig trobar a Gazophylacium l’enèsima versió del debat sobre un manlleu famós: del blog anglès, n’hem de dir bloc o blog? Entre l’apunt i els comentaris està prou ben resumit, encara que tot plegat comenci a ser comparable a aquelles discussions famoses que sortien a les cartes al director de La Vanguardia sobre el paper de vàter o els mitjons…

Personalment veig arguments de pes per les dues bandes. Admeto que la intuïció em tira més aviat cap a blog, amb una g que em surt sempre als derivats (bé, a blocaire no, però a bloguejar o bloguesc sí). No obstant això, el que em va convèncer va ser un col·lega i client, que més o menys em va dir que si els que s’hi dediquen havien arribat a una decisió raonable (no com altres coses que van proposar inicialment), més valia fer-los cas, tancar el tema i tirar milles, que altra feina tenim tots… Però mentrestant tenim un bon tema de conversa, això sí.


Dia terminològic

termbagok.jpgDimecres passat vaig anar a una jornada sobre manlleus organitzada pel Termcat. Dit de qualsevol manera, els manlleus són paraules d’altres llengües que s’incorporen al català, i porten feina als del gremi per decidir la millor manera d’incorporar-les (aquesta és una de les coses que es dediquen a fer els del Termcat, justament). Com que per feina de tant en tant em toca enfrontar-me a paraules d’aquestes —ja siguin procedents de religions amb arrels llunyanes o d’executius que pensen que en anglès tot queda millor— vaig decidir fer un forat sí o sí a l’agenda i anar a veure què explicaven.

I em va semblar força interessant, fins al punt de tenir ganes que surtin editades les ponències per repassar el que es va dir i llegir les coses que es van quedar al tinter per falta de temps. Del matí, a banda de la ponència del professor Joan Veny, el que més em va interessar va ser el bloc dedicat al tractament dels manlleus procedents de llengües amb altres alfabets: l’àrab, el xinès, el japonès i les llengües de l’Índia. La moderadora va comentar que davant la gran quantitat de paraules que ens arriben de l’anglès potser es feia estrany fixar-se en aquestes llengües, però per mi resultava especialment necessari; al capdavall, amb una paraula anglesa sempre tens la possibilitat de deixar-la en la llengua original, posar una cursiva i anar fent, però una de xinesa ja l’has de tocar només per passar-la a l’alfabet llatí… Les intervencions van ser variades i informatives: des de la llarga tradició d’adaptar paraules àrabs al català presentada per Dolors Bramon (recordem que fa més de mil anys que tenim tractes) fins a la defensa per part d’Albert Nolla d’optar per la transcripció no adaptada dels mots japonesos, passant per les peripècies dels manlleus del xinès que va presentar Sara Rovira. Per la part que em toca, m’hauria agradat que hi hagués també algun expert en ortotipografia per parlar de la cursiva i els manlleus, però admeto que ja quedava fora del tema.

La tarda es va dedicar a un aspecte en el qual en principi no hi havia pensat, però que és important: l’«anàlisi de la implantació de terminologia», és a dir, com saber si a l’hora de la veritat la gent fa cas (o no) de les propostes del Termcat i altres organismes similars. Destacaria, per clara i amena, la intervenció de Xavier Vila per presentar un llibre sobre el tema que s’acaba d’editar i del qual parla al seu bloc.

En resum, un dia ben aprofitat. Llàstima de la muntanya de feina que m’esperava a casa…

Observació tonta del dia: Saps que ets en una jornada del gremi quan, darrere teu, unes noies esperen que comenci tot comentant com està de mal editat el llibre que regalen amb el material.