Com ens venen la moto

Vender la moto

¿Por qué mentir, cuando resulta más fácil dejar que la gente se engañe sola? ¿Para qué urdir trampas complicadas, cuando basta con dejar que la mente tome ella solita el camino del error y lo siga hasta el final?

Això és el que vol explicar un llibret que em vaig endur l’altre dia d’Abacus (hi havia anat a buscar una cosa totalment diferent, però em va cridar l’atenció i el vaig agafar): Vender la moto. Trucos de la manipulación del lenguaje, de Matteo Rampin (Alfaguara 2008, trad. de Josefa Linares de la Puerta). Com el seu nom indica, es tracta d’una presentació de diverses trampes i sistemes per enredar la gent amb el llenguatge.

Res que no soni familiar, però són coses que convé repassar de tant en tant: com dir un cosa sense dir-la, com aprofitar la lògica que apliquem més o menys inconscientment, com dirigir l’atenció del receptor allà on interessa…  Un grapat d’estratègies recollides en un petit volum que s’adreça sovint al lector, de capítols breus i amb voluntat de ser entenedors, amanits amb alguna historieta i exemples amens. L’he estat llegint pel transport públic i diria que compleix aquesta funció.

El problema és que aquesta mateixa voluntat de síntesi fa que es quedi curt, i que de vegades hi trobi a faltar explicacions una mica més desenvolupades. També m’ha fet la sensació que un parell de capitolets sobre la tria i l’ordre de paraules no acabaven de funcionar, com si els trucs de l’italià original no acabessin de rutllar en castellà, però poden ser coses meves. Per això, no m’ha acabat de convèncer, encara que no he arribat al punt de pensar que la moto me l’ha venut l’autor.