Qui no es consola és perquè no vol

M’estimo més els carrers plens de català fet malbé que totes les gramàtiques i diccionaris de la llengua.
Joan Solà, ‘Caràcters’, citat al suplement de cultura de l”Avui’

Amb totes les prevencions que ha de comportar una cita fora de context, aquesta frase del mestre pot servir de consol davant de cartells com aquest, que ens pregunta si creiem «amb» l’addicció. No sé si la confusió d’amb i en és un problema de règim verbal o si (com em sembla més probable) l’autor és dels que parlen (parlem) de pressa i en aquests casos pronuncien una mena de vocal neutra seguida de nasal que pot ser qualsevol cosa. I no ha fet allò de traduir la frase al castellà per comprovar la preposició que toca, com jo he vist alguna vegada…

De tota manera, per molt que ens consolem, vull insistir en un dels cavalls de batalla d’aquest bloc: si es gasten els quartos en el publicista, el dissenyador i l’impressor, que paguin també una correcció (o dues), que després els resultats fan mal efecte per molt bona que sigui la xocolata.

Anuncis