Lladres, ‘serenos’ i intèrprets

Copio alguns fragments d’una notícia que ha anat passant per les llistes de traductors aquest matí:

El 1 de mayo, un ciudadano paquistaní acudió al aeropuerto de Barajas requerido por la Policía Nacional. Hacía falta un intérprete de portugués […]
La primera sorpresa para los agentes fue ver a un paquistaní para traducir portugués. La segunda fue comprobar que tenía seis antecedentes policiales, entre ellos dos delitos por falsificación de documentos y otro por tráfico de drogas, y una orden de búsqueda y captura. Fue detenido.

[…] Los traductores pertenecen a la empresa Seprotec, que ha ganado el concurso público que el Ministerio del Interior hizo para dotar de intérpretes a la Policía Nacional.
[…]
Seprotec paga a cada intérprete 10 euros la hora, cuando la empresa cobra de Interior 45 euros la hora por una interpretación oral […]

D’una font com 20 Minutos es poden esperar errors (com l’esment a l’idioma «pakistaní») i un cert grau d’exageració, però em sorprendria molt que el nucli de la notícia no fos cert, perquè el tema dels intèrprets judicials ja fa temps que s’arrossega.

A les comissaries i als jutjats hi passen coses serioses, i els traductors i intèrprets que hi treballen haurien de ser persones especialitzades i molt capacitades per fer bé la seva feina, però per desgràcia a la pràctica pot acabar-hi interpretant gairebé el primer que passi. D’una banda, factors com la demanda de llengües poc freqüents a casa nostra (hi ha intèrprets jurats titulats de wòlof?) fan que no es puguin fixar per norma requisits estrictes quant a titulació, per exemple. D’una altra, els concursos on es miren sobretot els costos i pràctiques com les que esmenta la notícia no tendeixen precisament a atraure bons professionals i beneficiar la qualitat (i aquí podríem afegir el poc atractiu que tenen els llarguíssims terminis de pagament habituals a les administracions per les petites empreses i els autònoms).

Bé, no em vull allargar més, que jo a aquest món no m’hi dedico i tot el que en puc dir és de segona o tercera mà. Si voleu saber més del tema, he trobat un article dels Quaderns Divulgatius de l’AELC que explica força coses. L’Associació de Traductors i Intèrprets Professionals de Girona també ha fet molta feina al respecte, encara que a primera vista el seu web no sigui gaire atractiu.