‘L’estepa infinita’

A falta d’un títol millor per a aquest apunt, hi poso el del «meu» últim llibre traduït, que em va arribar l’altre dia. Després de llegir (i fins traduir) tot de coses sobre Vida i destí l’hivern passat, i afegir-la a la meva llista de novel·lots per llegir algun dia, em va fer gràcia que em proposessin traduir una obra que no n’està gaire allunyada per l’època i el lloc… I que no sé si té gaire cosa més que justifiqui la comparació, no ens enganyem.

L’estepa infinita és un llibre autobiogràfic en què l’autora, una jueva originària de Vílnius, explica les seves experiències quan la van deportar a Sibèria amb els pares i l’àvia l’any 1941. Com que la narradora és una nena que viu amb la seva família, va a l’escola i entra a l’adolescència com qualsevol, el llibre —sense estalviar desgràcies i crueltats— ens acosta a una època terrible de la història d’una manera menys tràgica del que es podria esperar.

Durant el procés de traducció d’aquest llibre, vaig tenir l’oportunitat, després d’un temps de no fer-ho, d’anar a l’editorial a veure un joc de proves i repassar els canvis que s’hi havien fet. És a dir, que aquest cop em va tocar veure la feina de correcció des de l’altra banda. I va estar bé, ni que fos per tenir feedback d’un altre professional: vaig constatar com algú menys influït per l’original donava a algunes frases un gir més natural que a mi se m’havia escapat, i també vaig observar amb curiositat alguns tics (meus i del corrector) a l’hora d’optar per una solució o una altra en determinats casos (és que els complements circumstancials donen més joc del que sembla). Llàstima que m’havia deixat la llibreta de prendre notes, que hauria pogut tornar a casa amb unes quantes cosetes per estudiar.

D’altra banda, confesso que em va picar una mica un detall, una paraula poc important però que jo tenia molt clar per què havia traduït d’una manera i no d’una altra, i que el corrector havia canviat. Es tractava de jardí d’infants, que havia triat com a traducció de kindergarten no perquè fos literal, sinó perquè li trobava un aire alhora retro i de pedagogia moderna (per a l’època) que no veia en guarderia o parvulari, per exemple. Una vegada que prenc una decisió ben convençuda i motivada, i el primer lector seriós de la traducció no la comparteix… Al final li vaig demanar a l’editor si es podia desfer aquell canvi i em sembla que un parell de detalls més, que ja se sap que els del gremi tenim un costat perepunyetes per satisfer.