Res de nou sota el sol (2)

fabraEl català perilla, ara més que mai, d’esdevenir un calc de la llengua castellana.
Pompeu Fabra, discurs als Jocs Florals de Barcelona el 1934

Ostres! No fa gaire es parlava d’unes afirmacions de Quim Monzó sobre els problemes del futur del català, i gràcies als nois del Diccitionari descobreixo que el mestre Fabra va dir pràcticament el mateix fa més de setanta anys! I, sincerament, continuo sense tenir clar si aquestes coses animen o desanimen.

La foto, per cert, també els l’he agafada als del Diccitionari. No calia, però és que sempre m’ha semblat  molt elegant…


Per molts anys, Fabra

fabraok.jpgNomés quatre ratlles per fer-me ressò dels apunts publicats a Gazophylacium sobre els 75è aniversari de la publicació del Diccionari General de la Llengua Catalana, amb unes quantes curiositats del primer diccionari «normatiu» que vam tenir. En Puigmalet parla més de la primera edició però a mi m’ha vingut al cap una de més recent, de color granat amb lletres daurades, que hi havia a casa, com a moltes cases, quan era petita. (Bé, de fet encara hi és, la que ha marxat he estat jo.) A banda d’algun diccionari escolar, deuria ser el primer lloc on m’enviaven a buscar com s’escrivia una paraula o on miràvem si «es podia dir» determinada cosa. Després van venir el de l’Enciclopèdia, el DIEC i tota la resta de volums més o menys gruixuts que ara m’omplen uns quants prestatges, però ja va ser després. Avui toca un homenatge al Fabra, ni que sigui amb aquest humil record. Per molts anys.