Presses i malentesos (potser)

papers2Avui dia, amb l’estrès que portem al damunt, un grapat de projectes en dansa i correus electrònics amunt i avall cada dia, poc o molt tots ens hem acostumat a llegir en diagonal i filtrar ràpidament els missatges. Fins i tot hi ha gent que té contestadors automàtics i plantilles de resposta preparades segons els temes per poder guanyar temps. Però, és clar, com totes les dreceres de vegades acaben portant on no toca, i em sembla que la setmana passada em vaig trobar en un cas d’aquests.

Resulta que, a l’adreça electrònica que faig servir en un parell de directoris professionals, vaig rebre un missatge (en anglès) d’una empresa de selecció de personal alemanya amb un client que buscava traductors de diverses combinacions. Cap problema; semblaven correctes i seriosos i tampoc no havia de fer gaire recerca perquè l’oferta no m’interessava: era d’una especialitat que no domino ni de lluny, i a més comportava un trasllat que tampoc no em convenia. De tota manera, vaig decidir que no em costava res ser educada i enviar-los dues ratlles per dir que gràcies, però que jo no encaixava amb el que estaven buscant. L’endemà, però, em vaig quedar parada quan em van tornar a escriure amb més informació sobre la feina i un formulari de sol·licitud.

No sé si és que tenien posat un contestador automàtic per a enviar informació a tothom que escrigués amb l’assumpte del missatge, o si van llegir el meu missatge a corre-cuita i van tirar pel dret, però se’m va fer força estrany. Perquè reconec que ja no escric en anglès com durant la carrera, quan em tocava fer-ho cada dia i una mala expressió podia fer desaparèixer un parell de punts d’un examen, però diria que una nota senzilleta encara se m’entén…

Anuncis

Lladres, ‘serenos’ i intèrprets

Copio alguns fragments d’una notícia que ha anat passant per les llistes de traductors aquest matí:

El 1 de mayo, un ciudadano paquistaní acudió al aeropuerto de Barajas requerido por la Policía Nacional. Hacía falta un intérprete de portugués […]
La primera sorpresa para los agentes fue ver a un paquistaní para traducir portugués. La segunda fue comprobar que tenía seis antecedentes policiales, entre ellos dos delitos por falsificación de documentos y otro por tráfico de drogas, y una orden de búsqueda y captura. Fue detenido.

[…] Los traductores pertenecen a la empresa Seprotec, que ha ganado el concurso público que el Ministerio del Interior hizo para dotar de intérpretes a la Policía Nacional.
[…]
Seprotec paga a cada intérprete 10 euros la hora, cuando la empresa cobra de Interior 45 euros la hora por una interpretación oral […]

D’una font com 20 Minutos es poden esperar errors (com l’esment a l’idioma «pakistaní») i un cert grau d’exageració, però em sorprendria molt que el nucli de la notícia no fos cert, perquè el tema dels intèrprets judicials ja fa temps que s’arrossega.

A les comissaries i als jutjats hi passen coses serioses, i els traductors i intèrprets que hi treballen haurien de ser persones especialitzades i molt capacitades per fer bé la seva feina, però per desgràcia a la pràctica pot acabar-hi interpretant gairebé el primer que passi. D’una banda, factors com la demanda de llengües poc freqüents a casa nostra (hi ha intèrprets jurats titulats de wòlof?) fan que no es puguin fixar per norma requisits estrictes quant a titulació, per exemple. D’una altra, els concursos on es miren sobretot els costos i pràctiques com les que esmenta la notícia no tendeixen precisament a atraure bons professionals i beneficiar la qualitat (i aquí podríem afegir el poc atractiu que tenen els llarguíssims terminis de pagament habituals a les administracions per les petites empreses i els autònoms).

Bé, no em vull allargar més, que jo a aquest món no m’hi dedico i tot el que en puc dir és de segona o tercera mà. Si voleu saber més del tema, he trobat un article dels Quaderns Divulgatius de l’AELC que explica força coses. L’Associació de Traductors i Intèrprets Professionals de Girona també ha fet molta feina al respecte, encara que a primera vista el seu web no sigui gaire atractiu.