Traïdors o salvadors?

Ja fa dies, llegint una crítica en què Carles Miró deixava com un drap brut l’última novel·la del Dan Brown (aquí i aquí), vaig trobar la següent menció als traductors (més d’un, que el llibre havia de sortir de pressa i calia repartir la feina):

En resulta un producte d’una pobresa extrema, aspecte que es nota poc en la traducció catalana perquè els traductors, que són uns professionals, han millorat enormement l’estil del llibre —cosa natural, perquè si haguessin presentat una traducció tan mal escrita com l’original és probable que l’editor s’hagués negat a pagar-los.

En part sembla un elogi, però d’aquells que no són fan especial il·lusió… (I si hem d’especular, al crític no se li ha acudit que potser qui realment es va ben guanyar les garrofes va ser el corrector, repassant-ho tot i polint les diferències entre els traductors.) Però en fi, val la pena observar com les traïcions que el tòpic atribueix al nostre gremi també poden tenir conseqüències positives per al lector.

Jo no he traduït mai Dan Brown (tot i que no hi faria cap escarafall, ja us ho dic ara) però fa temps vaig fer alguna cosa d’un altre autor de best-sellers, Michael Crichton, i recordo la sensació que l’home només feia servir tres connectors: and, but i then (‘i’, ‘però’ i ‘llavors’). Vaig dubtar força sobre si convenia afegir de tant en tant un no obstant per donar-hi una mica de varietat, i també sobre si ajuntar algunes d’aquelles frases tan senzilles i curtes o considerar que es tractava de l’estil de l’autor i s’havia de respectar. Ja no sé com ho vaig resoldre (suposo que cas a cas i com vaig poder), però espero que si la traducció s’allunya de l’original sigui més per salvar-lo que per trair-lo, és clar.

I parlant del Dan Brown, no sé què té aquest home, però com més fotos seves veig, més mal rotllo em provoca. A vosaltres també us passa?