Què tenen les paraules llargues?

En el món modern la ciència té molts usos, però la seva utilitat principal és proporcionar paraules llargues per encobrir els errors dels rics.
Gilbert K. Chesterton, escriptor anglès (1874-1936)

Al començament de la setmana passada vaig desar aquesta frase vista a Rodamots, perquè me’n va cridar l’atenció la suspicàcia envers els mots llargs i complicats. I per acabar-ho de rematar, el divendres van enviar a la llista de correu d’APTIC aquest article d’El País, sobre la tirada a afegir síl·labes a qualsevol cosa per tal que soni més seriosa o important, amb referència a Chesterton inclosa.

Doncs això, que alguna cosa deuen tenir les paraules llargues, que les fa proliferar alhora que inspiren recel. (I si no recel almenys tírria, com em passa a mi amb visualitzar) I a vosaltres, hi ha algun arxisíl·lab que us faci especial ràbia o que, per contra, us hagi fascinat?