Ofici, respecte i premis Nobel

Una d’aquelles veritats que no fa cap mal recordar, en un Trujamán de bon llegir:

[…] en muchas ocasiones se valora al traductor por el nombre —el renombre— del escritor traducido o por la difusión de su obra, o por el papel que haya desempeñado ésta o esté desempeñando en la historia de la literatura. Y no es justo. Ni atinado. No es ésa, en mi opinión, la manera de enjuiciar la obra de un traductor. Su labor no tiene que ver con esos hechos. Lo que hay que considerar no es quién sea el escritor traducido, sino si el traductor ha permitido que personas que no conocen el idioma de la obra original y que querían leer ese libro, sea cual sea y sea de quien sea, hayan podido leer realmente ESE libro.

María Teresa Gallego Urrutia, Traducir a un no-premio nobel

 

Anuncis

Una gran veritat

Capital letters: Something that clients love to put in and translators love to take out.

I ho diuen els experts en terminologia del Parlament Europeu, entre altres coses d’aquest estil. (És una mica antic sí, però avui ho he vist per les xarxes.)


Coses útils del web de l’IEC que potser no sabies que hi eren (2)

Continuo amb el resum del IV Seminari de Correcció de Textos de l’IEC, al qual vaig assistir al començament de juliol. La base són les notes que vaig prendre amb Twitter i que vaig recollir en aquest storify), a més del poc que he anat remenant pel web aquests dies.

Recursos de la Secció Filològica

La segona part del seminari va ser una repassada als recursos de llengua que la Secció Filològica té aplegats en aquesta pàgina. (Ja li podrien haver posat una adreça fàcil de recordar. Per anar-hi des de la portada de l’IEC, cal partir de l’opció «Coneixement» del menú de dalt a la dreta, i després seleccionar el quadrat de «Llengua».) Realment hi ha molta teca: sort que un dels que va fer la presentació era en Pau Vidal, que té traça a fer les coses amenes i ens va guiar en un recorregut ràpid per aquest bé de Déu d’enllaços i documents.

Comença per l’apartat de diccionaris i vocabularis, que inclou clàssics com el DIEC i l’Alcover-Moll, dels quals no cal parlar ara, i també recursos més especialitzats. Potser el que més crida l’atenció és el projecte de diccionari del català contemporani, que inclou un diccionari descriptiu en procés d’elaboració i un corpus de textos publicats entre 1833 i 1988. Em van semblar recursos interessants per a segons quines situacions, però que d’altra banda s’han de fer anar amb compte, són relativament complicats de consultar i en el cas del diccionari cal sol·licitar una clau per accedir-hi.

A l’apartat de gramàtica, potser el més interessant és l’avanç del que algun dia serà la Gramàtica de la llengua catalana, que consisteix en un seguit de PDF amb els textos que tenen més polits (però que encara són provisionals, com avisen molt clarament). També hi ha els documents que formulen el criteri de l’Institut sobre qüestions com els guionets dels compostos o els signes d’interrogació inicials, per exemple, però ja tenen tots uns quants anys i han estat incorporats a la majoria de material de consulta que normalment tenim a mà. Però si mai necessiteu anar a la font normativa, són aquí.

Als apartats següents s’hi pot trobar una gran quantitat de documents i recursos elaborats per l’IEC, que al seminari amb prou feines vam poder veure per damunt. Personalment em quedaria amb l’enllaç al nomenclàtor oficial de Catalunya, a l’apartat de toponímia (segurament són les dades que ja recull l’Optimot, però amb altres opcions de consulta), i les propostes de transcripció i transliteració d’hebreu, rus i àrab (que m’ha tocat consultar de tant en tant, i que em vaig acabar descarregant perquè mai no em recordava d’on eren). Però això ja depèn dels interessos i les feines de cadascú, i segur que els documents sobre l’estàndard i l’alfabet fonètic, per exemple, tenen un lloc assegurat en altres llistes d’enllaços preferits.

Un tros de fitxa escrita per Pompeu Fabra.

Manuscrit de Fabra, més que res perquè a l’apunt li faltava alguna imatge…

I si encara us falta teca per llegir, podeu anar a l’apartat de declaracions institucionals o als reculls d’articles de diferents membres de la Secció Filòlogica: Antoni M. Badia i Margarit, Albert Jané (amb les famoses columnes al diari Avui de quan era petita) i Aina Moll. Cada portal té un petit cercador per títols que ajuda a localitzar documents; tots els que hi he vist estan en PDF i es poden descarregar. A més, sense apartat propi i al final de la pàgina, hi ha un accés a l’Espai Pompeu Fabra, amb les obres completes i un fons documental, que inclou la possibilitat de veure les fitxes manuscrites que va fer servir Fabra per redactar el seu diccionari.

Lectures a banda, a la pàgina hi ha un apartat de consultes lingüístiques per a coses especialitzades, com també informació sobre com normalitzar noms i cognoms catalans que hagin quedat registrats amb una grafia incorrecta (per exemple, si a algú li fa ràbia dir-se Farré en lloc de Ferrer i s’ho vol canviar).

Tot plegat, una pila de recursos i documents que poden ser útils als correctors, sobretot quan es disposa de temps per investigar i documentar-se amb calma sobre un tema, o simplement per continuar aprenent. Per contra, ni l’estructura de la pàgina ni les característiques de la majoria de continguts no faciliten la resolució ràpida de dubtes puntuals (almenys no sense un bon estudi previ dels materials). Ja ho dic en el títol d’aquests apunts, em fa la sensació que aquestes eines, que en general no són de les que cal tenir a mà cada dia, queden desaprofitades perquè localitzar-les i consultar-les pot ser complicat. Per això em vaig alegrar de saber que hi ha un projecte per reorganitzar tot l’apartat de llengua del web i millorar-ne l’accés.

Després d’aquesta presentació, al seminari hi va haver la pausa per al cafè (on vaig poder constatar que hi ha molts correctors de català, però que fins i tot una tan despistada i poc sociable com jo acaba trobant-ne algun de conegut), així que aprofito per fer jo també una pausa. Prometo que el pròxim apunt ja serà l’últim sobre el tema.

(Nota per als qui seguiu el blog; excepcionalment, com que en aquests apunts estan sortint molts enllaços interessants, n’inclouré almenys uns quants a la llista de «L’enllaç de la setmana», a la columna de la dreta.)

 


Coses útils del web de l’IEC que potser no sabies que hi eren (1)

Aquest és el títol que vaig posar mentalment al IV Seminari de Correcció de Textos de l’IEC quan em va arribar la informació. I és que, almenys jo, més d’una vegada m’he sentit perduda al web de l’Institut a l’hora de mirar si tenen material sobre algun tema, o intentant localitzar alguna cosa que recordava haver consultat feia temps… Per tant, passar un matí veient quines eines ofereix l’IEC els correctors, amb la presentació d’un nou portal inclosa, em va semblar una bona idea i de seguida m’hi vaig apuntar.

El dia del seminari va començar més aviat amb el peu esquerre: plovia i no duia paraigua, vaig arribar molt justa de temps i em va tocar seguir-lo en vídeo a la sala petita, m’havia descuidat la llibreta i el boli per prendre apunts (en això també es nota la crisi, cada cop regalen menys material en aquests saraus), i la xarxa Wi-Fi que semblava oberta no va acabar de funcionar-me. (Per cert, els d’APTIC em deuen haver malacostumat, però se’m comença a fer estrany que en un curs o xerrada els organitzadors no diguin si hi ha Wi-Fi obert i proposin una etiqueta de Twitter.) Vaig acabar amb un grapat de notes en forma de piulades que es van publicar quan van voler (posteriorment recollides en aquest storify) i que em serviran per fer una repassada de tot el que ens van ensenyar en aquests apunts (havia de ser només un, però quedaria llarguíssim i no l’acabaria d’escriure mai).

Terminologia de Ciències i Tecnologia (CiT)

Portada CiTEl portal  CiT (http://cit.iec.cat) no és una iniciativa de la Secció Filològica, sinó de la Ciències,. Té la intenció de recollir la feina feta pels seus membres en aquest aspecte i proporcionar eines per treballar en català, pensant sobretot el la divulgació científica (la recerca més especialitzada sovint es fa directament en anglès).

El primer pas va ser la recopilació de diccionaris, vocabularis i altres obres similars publicades amb la participació de l’Institut. Es poden consultar en una pàgina anomenada BiblioCiT, on hi ha una cinquantena d’obres ordenades per temes. Cal destacar que inclou material que no sempre és accessible per altres mitjans: per exemple, aquí és on trobareu la versió més actualitzada del Diccionari Enciclopèdic de Medicina.

Com que cada diccionari va ser creat pel seu compte, l’abast i continguts de les obres és molt divers: n’hi ha que són plurilingües, les definicions poden ser més o menys extenses… Però han fet la feinada de buidar-ne el contingut en una gran base de dades i tots es poden consultar de la mateixa manera. En canvi, no hi ha opció de «fullejar» els PDF,  no es pot tenir tot…

I d’aquesta base de dades (amb més de 140.000 unitats) surt la segona eina del portal: CercaCiT, una interfície per buscar simultàniament en tots els diccionaris de l’apartat anterior. O només els que interessin, que hi ha unes opcions de cerca avançada prou comprensibles per limitar la cerca.

Finalment, hi ha el ContextCiT, per fer cerques en un corpus de revistes científiques catalanes (l’Hemeroteca Científica Catalana, un altre web interessant segons a què et dediquis), tant antigues com actuals. Aquest buscador proporciona una llista d’articles on apareix la paraula que se cerca i dóna accés als PDF, de manera que es pot veure l’ús en context de la paraula o sintagma que interessi.

La presentació d’aquests recursos, sobretot els dos primers, em va fer pensar en la relació entre la base de dades del CiT i la del Cercaterm, que molts fem servir cada dia directament o via l’Optimot. Comparteixen criteris? Són complementàries? Se superposen? On busco primer? I si miro als dos llocs i no coincideixen? En el torn de preguntes, una assistent va formular una pregunta en aquesta línia respecte al multicercador terminològic que mantenen els serveis lingüístics universitaris (un altre recurs per desar on convingui). El ponent d’aquest apartat, Salvador Alegret, va reconèixer aquesta diversitat i va expressar la voluntat de l’IEC de fer de pal de paller, però també va dir que per a això calen recursos, convenis i una pila de feina.

De moment, ens quedem amb uns quants enllaços que convé tenir a mà (i, per la part que em toca, també recordar-me que existeixen quan necessito anar més enllà dels recursos bàsics habituals). D’aquí a uns dies, si tot va bé, continuaré parlant del seminari i de tot el que ens van ensenyar.

 

 


Dimecres (mig) mut

Alguns blogs (la majoria que conec de maternitat, però també algun del gremi) tenen el costum de publicar una imatge els dimecres amb el títol de «Dimecres mut», «Wordless Wednesday» o «Miércoles mudo». Jo no penso convertir-ho en costum però, com que no estic gaire creativa, aprofito que avui és dimecres per treure la pols a una foto del meu arxiu i donar senyals de vida.

Mireu-vos bé la foto. En principi no hi ha cap barbaritat ortogràfica ni traduccions fetes amb els peus, però com es diu el bar?

Nostra

Heu vist els dos rètols? «Causa» o «Cousa»?  Segurament, o els d’un nom o els de l’altre es van confondre, i ningú no es va fer responsable d’arreglar-ho. O potser ni els amos mateixos sabien com li volien posar al negoci, aneu a saber.


Mira què diuen uns editors

[Francisco Porrúa], más que nadie que haya conocido, tenía claro qué era lo realmente importante a la hora de editar: la calidad de la traducción. Y como era un obsesivo del control, publicaba muy poco. […] hablando de Gene Wolfe, llegó a decirme que había escritores que sería preferible que no se tradujeran antes de que se editaran mal. […] no fue hasta muchos años después, cuando ya llevaba tiempo editando por mi cuenta, que me di cuenta de que tenía más razón que un santo. Para variar. Las buenas traducciones son la excepción y hay muchísimos escritores cuya reputación ha sido severamente dañada por trabajos mediocres.

Alejo Cuervo

Aquest text pertany al llibre Exégesis, una recopilació de textos del llibreter i editor de Gigamesh que regalaven per Sant Jordi. El tinc a mig llegir i podria ser que caigués alguna altra citació, perquè té alguns capítols dedicats a «batalletes editorials», un gènere que em fa força gràcia i que ocupa un lloc destacat a la meva llista de llibres pendents.

 


Ja és Sant Jordi?

Com cada any, el cartell és obra de l'Ada Arbós i l'Ariadna Governa. Que maco!

Com cada any, el cartell és obra de l’Ada Arbós i l’Ariadna Governa. Que maco!

Ostres, ja és Sant Jordi i jo amb l’apunt per fer!

Entre una cosa i l’altra (incloent-hi que, a diferència de l’any passat, aquest no tinc cap novetat traduïda, ai!), la veritat és Sant Jordi em feia més aviat mandra, i fins i tot em plantejava passar d’un centre de Barcelona col·lapsat i piles de llibres que possiblement no tindria temps per llegir… Però quan em van trucar els companys d’APTIC per si volia anar una estona a la parada que solen muntar les associacions de traductors per cridar l’atenció sobre la nostra feina, no vaig dir que no. Perquè a hores d’ara no cal que digui que darrere de molts llibres que es vendran demà hi ha la feina de traductors i traductores, oi? (I també de correctors, dissenyadors, editors i altres oficis, però permeteu-me que escombri cap a aquest tros de casa.)

Per tant, si el dia de Sant Jordi passeu pel número 24 de la Rambla Catalunya, no trobareu un sarau com el de l’any passat, però sí una colla de traductors repartint punts de llibre, promovent les associacions del gremi i disposats a signar traduccions als lectors que ho desitgin. Jo hi seré aviat, d’11 a 12, i encara que a la llista oficial hi surt només la Cançó de gel i foc (amb una certa vergonya, que el nom sona molt però la feina no és només meva), ja sabeu que he fet unes quantes coses més, prou variades. Així que, si teniu qualsevol traducció meva i us fa gràcia que la signi, o simplement voleu passar a saludar, ja ho sabeu.

Acabo amb una petita reflexió personal arran del cartell i el lema: de ciència-ficció, en català, ja se’n tradueix (tinc al cap un parell de projectes amb molt mèrit), però no puc deixar de pensar que m’agradaria que n’hi hagués més, i ben feta, i que per la part que em toca em faria il·lusió contribuir-hi.

Doncs ja està fet l’apunt. Bon Sant Jordi a tots!


L’enllaç de la setmana: 10-4-14

Captura de pantalla 2014-04-09 a les 23.00.29Títol: Diccionari català-anglès/anglès-català de locucions i frases fetes

Autor: Lou Hevly, que també té un grapat d’altres recursos d’anglès per a catalans (i potser us soni d’alguna llista de correu com ara Zèfir).

Contingut: El títol és llarg, però no deixa dubtes: aquí es poden buscar locucions i frases fetes en anglès i en català, amb equivalències quan és possible (per exemple kick the bucketestirar la pota) i explicacions quan no. Amb una interfície senzilla (es podria dir que antiga i tot), permet consultar llistes alfabètiques i cercar en qualsevol dels dos idiomes; en aquest cas, apareixen resultats corresponents a les dues combinacions (que no sempre són idèntics). També hi ha una presentació molt clara amb instruccions i referències. L’autor va donar a conèixer el diccionari no fa gaire i encara no he tingut ocasió de fer-lo anar a fons i veure’n bé l’abast, però diria que als que treballem en anglès i català ens convé tenir aquest recurs a mà. Ja sabem que les frases fetes són punyeteres i que sovint no trobes el que busques, o no saps ben bé què busques però ho tens a la punta de la llengua, per tant qualsevol ajuda és benvinguda.

Idiomes: català, anglès.


Una introducció realment bàsica a l’XML

Aquest apunt és una traducció de l’article XML basics… and I do mean basics! d’Alex Painter, publicat a BookMachine el 15 de maig de 2013. Com que em va agradar molt (sobretot perquè el vaig entendre a la primera!), el vaig desar i escampar per les xarxes. Ja llavors algú em va suggerir que no estaria malament traduir-lo, cosa que va passar a la carpeta d’idees… Fins i tot vaig demanar permís per Twitter als de BookMachine i em van dir que sí, però no vaig acabar de posar fil a l’agulla. Ara que estic fent un curs de traducció de pàgines web (a veure si ententen millor tot això s’amplien les possibilitats de feina), m’ha semblat un bon moment. En el fons només és un exercici, però el deixo aquí penjat per si fa servei a algú.

lights_lines_bright_

Aquest text és una introducció molt bàsica a l’XML (extensive markup language, ‘llenguatge d’etiquetatge extensible’). Si penseu que l’XML és només per als que hi entenen de tecnologia o de fet no teniu gaire idea de què és, aquest text està escrit per a vosaltres.
 

Quan era petit, vaig tenir un rellotge digital (sóc prou gran per recordar-me de quan els rellotges digitals eren una novetat fascinant). Un dia, estava molt avorrit i tenia molta curiositat. Vaig decidir desmuntar-lo per veure com funcionava.

L’experiència va ser decebedora. Vaig donar el primer cop d’ull a l’interior i vaig pensar: «És impossible que mai arribi a saber què passa aquí dins».

Això és més o menys el que vaig pensar la primera vegada que vaig veure un tros de codi informàtic. He dit «codi informàtic» encara que de fet això no signifiqui gran cosa, perquè el cert és que no em recordo de què era el que em mirava. Només que era una cosa d’ordinadors. I no s’entenia gens.

Per tant, si mai heu obert un fitxer XML, heu vist el que us ha semblat una colla de signes de puntuació escampats de qualsevol manera, i de tant en tant paraules que potser tenien sentit o potser no, i heu pensat «jo plego», conec perfectament aquesta sensació.

La veritat és que un fitxer XML pot semblar molt complicat.

Però en realitat és terriblement senzill, fins al punt de resultar gairebé absurd.

De fet, crec que si es té aquesta idea clara, la batalla ja està mig guanyada. És molt fàcil dir-se: «Això és una cosa tècnica, no fa per a mi, no ho entendré mai». Ho sé perquè jo pensava exactament el mateix.

Però en realitat, només cal saber una mica de terminologia i un parell de normes senzilles, i ja ho tens.

1. Què fa l’XML?

Doncs de fet, no gaire cosa. L’XML és només una manera d’emmagatzemar la informació. Però resulta útil perquè l’emmagatzema de tal manera que els programes informàtics la poden utilitzar fàcilment per fer moltes coses.

2. Els elements

Els elements són les peces que formen un arxiu XML. Us podeu imaginar que un element és com una capsa amb informació a dins.

Normalment, un element té tres parts:

a) Una etiqueta d’inici. Així és com se sap que comença un element! Té un aspecte més o menys així:

<elementTal>

b) Contingut. És la informació que s’hi vol emmagatzemar.

c) Una etiqueta de final. S’assembla molt a l’etiqueta d’inici, només que té una barra inclinada després del signe <:

</elementTal>

Per tant, un element sencer seria una cosa així:

<elementTal>Informació que vull desar-hi</elementTal>

L’XML distingeix entre majúscules i minúscules, per tant cal assegurar-se que les lletres de l’etiqueta de final són idèntiques a les de la d’inici.

3. Li puc posar a un element el nom que vulgui?

En general, sí. Li podeu posar <elementTal>, si de debò ho voleu, però el més habitual és preferir un nom una mica més descriptiu.

L’important és que no hi ha cap llista predeterminada d’elements XML.

Això no obstant, alguns fitxers XML, com ara els que van inclosos en un document ePub, han d’incloure determinats elements amb uns noms determinats. Així, el programari lector de llibres electrònics sap què ha de fer amb el contingut d’aquests fitxers.

Hi ha unes quantes regles per posar noms als elements. Per exemple, s’hauria de començar amb una lletra o un guió baix i (sense entrar en detalls) és millor no fer servir puntuació.1 Ah, i el nom de l’element no pot començar amb les lletres xml.

4. Puc posar un element dins d’un altre?

I tant que sí!

De fet, es poden incrustar molts elements diferents dins d’altres elements.

Aquest exemple conté informació sobre un llibre:

<llibre>2

<titol>Guia de monstres marins</titol>

<autor>

<pseudonim_autor>Capità Ahab von Herman</pseudonim_autor>

<nom_real_autor>J. Bloggs</nom_real_autor>

</autor>

<primera_edicio>2010</primera_edicio>

</llibre>

Tots els documents en XML han de tenir un element arrel (només un!), que conté tots els altres elements. En l’exemple anterior, l’element arrel podria ser <llibre>. Però si hi volguéssim incloure més d’un llibre, hauríem de crear una altra arrel.

Per exemple:

<cataleg_llibres>

<llibre>

<titol>Guia de monstres marins</titol>

<autor>

<pseudonim_autor>Capità Ahab von Herman</pseudonim_autor>

<nom_real_autor>J. Bloggs</nom_real_autor>

</autor>

<primera_edicio>2010</primera_edicio>

</llibre>

</cataleg_llibres>

5. Els atributs

Un atribut conté una mica més d’informació sobre un element. Per exemple, agafem l’exemple del llibre i suposem que volem incloure-hi el preu. Hi podríem afegir un element amb el preu:

<preu>9,99</preu>

Però potser també volem incloure informació sobre en quina moneda està el preu. Ho podríem fer afegint un atribut de moneda:

<preu moneda=”EUR”>9,99</preu>

Els noms dels atributs, com els dels elements, els defineix l’usuari, tot i que també hi ha algunes normes sobre com es pot dir un atribut i com no.

6. L’última coseta…

Gairebé ja tenim tot el que cal per crear un document XML. Només ens falta una cosa: una declaració XML, que l’identifica com un document XML i també pot incloure una mica més d’informació.

Tindria un aspecte més o menys així:

<?xml versio=”1.0” codificacio=”UTF-8”?>

Es posa ben bé al principi del document i serveix per indicar a qualsevol ordinador que el llegeixi com l’ha de tractar.

7. I tot això, per a què era?

Això ens porta a l’última cosa que volia dir. L’XML és útil perquè té una estructura fixa que els ordinadors poden manejar fàcilment. Quan s’ha etiquetat la informació en un fitxer XML, s’hi poden fer moltes coses. Per exemple, es podria fer servir per crear una base de dades on fer cerques o un catàleg de productes a Internet.

Aquesta guia és molt breu, i no està ni de bon tros completa, però espero que us demostri que l’XML no és tan terrible com sembla a primera vista.

Crec que això és important.

Potser d’altres no hi estaran d’acord, però crec que vivim en un moment en què a tots ens convé entendre de tecnologia, ni que sigui una miqueta. Recordo que fa temps em pensava que qualsevol que pogués fer coses amb ordinadors tenia poders gairebé de bruixeria. Quan es parla de genis de la informàtica, hi ha qui s’imagina que són com el de la llàntia.

I si bé no tots podem ser capaços d’escriure codi com els àngels, crec que almenys tenir un vocabulari compartit amb els que sí que en saben ens ajudarà a treballar millor plegats.

 

Notes de la t.

1. No ho he mirat, però diria que els accents i els caràcters estranys també són una mala idea.

2. En el món real, no em sorprendria que aquestes etiquetes estiguessin en anglès, ni que fos un anglès aproximat. Però com que aquí l’objectiu és entendre com funcionen, les poso en català, que queda  més clar.


L’enllaç de la setmana: 25-3-14

De EditioneTítol: De Editione.

Autor: Silvia Senz,.

Contingut: Blog sobre «edició de textos, tipografia i món del llibre», escrit per una persona que treballa en això des de fa un grapat d’anys i que ha dedicat molt de temps a estudiar, escriure i ensenyar sobre aquests temes (de fet, era la professora d’un dels primers cursos de correcció que vaig fer). De to seriós, recomanable per als que vulguin saber més sobre producció editorial. Últimament ha publicat un seguit d’articles que aclareixen conceptes i expliquen un procés ben fet, amb les tasques que comporta i els professionals que hi intervenen, de manera sintètica i alhora rigorosa (n’hi ha algun que voldria recordar millor o tenir ben a mà per no ficar la pota amb la terminologia). A més, molt sovint inclou enllaços i referències per aprofundir en els temes que tracta.

Idioma: català. En castellà, de la mateixa autora, teniu Addenda et Corrigenda (que també tracta aquests temes, si bé a temporades tira més per la sociolingüística).