Breu, bonica i certa

Traduir no és trair, sinó triar.
J. Mallafré

Aquesta frase me la vaig endur de record del XXI seminari d’AELC (no vaig anotar qui la va dir, ho sento), i al final he decidit que es mereix una entrada per ella sola. I encara que no sigui un vers, em sembla que queda bé amb el dia de la poesia catalana a Internet que se celebra avui.

Anuncis

Massa correctes?

Sí, potser queda estrany que algú amb el meu ofici faci una pregunta com aquesta, però és que hi ha un parell d’anuncis que m’hi han fet pensar. Abans d’ahir mateix vaig sentir a la ràdio una falca en què una parella comentava la recuperació d’un veí que tenia «disfunció erèctil i ejaculació precoç» (recuperació palesada amb sorolls ad hoc), i en una altra de l’ONCE, no fa gaire, dos obrers parlaven tranquil·lament de la incorporació a la feina d’un noi amb «discapacitat intel·lectual».

Ningú no dubta que aquestes expressions són les més correctes i acceptables en un registre estàndard, però en el context d’una conversa col·loquial com pretenien ser les dels anuncis, doncs sincerament, a mi em grinyolen. Serà que tinc prejudicis, però em fa la sensació que molta gent no és tan políticament correcta (per dir-ho d’alguna manera), o almenys vacil·la una mica mentre decideix com referir-se a determinades realitats. Si més no, dubto molt que amb el meu marit féssim servir termes tan clínics si comencéssim a sentir el matalàs dels veïns a tota hora…

Ara tampoc no dic que en els anuncis hauria calgut fer servir altres expressions; segur que també tindrien pegues, i quan t’escolta tanta gent cal evitar de totes totes el ridícul i l’ofensa. Per això suposo que els responsables de les falques han decidit basant-se en bons motius, i tampoc no em posaré a repetir la seva feina. Com passa sovint en traduir o corregir, aquí no hi ha una solució inequívocament correcta, sinó opcions amb pros i contres per sospesar. I d’això vivim, encertant-la o equivocant-nos cada dia.


Una bona estona

Ahir a la tarda m’ho vaig passar d’allò més bé en una taula rodona de la Setmana Negra, dedicada a la traducció. El títol parlava de l’argot, però a la pràctica els participants (Montse Gurguí, Hernán Sabaté, Manuel Serrat Crespo i Pau Vidal, amb Teresa Solana com a moderadora) no s’hi van centrar i es van dedicar a xerrar i explicar històries sobre l’ofici. Van tocar amb gràcia temes tan diversos com la relació amb autors i editors, les traduccions d’ara i les d’abans, la millor manera de traslladar determinats estils o fins a quin punt és possible la famosa «invisibilitat del traductor», que una persona del públic va defensar categòricament. Tot plegat va ser molt amè, i crec que els assistents de fora del gremi en van sortir coneixent una mica més el nostre ofici. Llàstima que aquella tarda tenien un programa molt ajustat i hi va haver poc temps…

Em sap greu no fer una crònica més completa, però no em vaig dedicar a prendre apunts. Però en un bloc on sovint em dedico a rondinar, em venia de gust posar una entrada ben positiva.

Ho volia completar anant avui a la conversa amb Sue Grafton, i potser animar-me a conèixer una de les meves autores, però al final de m’ha complicat la feina i no hi he estat a temps. I demà tinc la festa d’inauguració d’APTIC, on també xerrarem de traduccions i ens ho passarem bé, espero.


‘Evoluixon in pronunsieixon’

Dissabte al vespre van fer La guerra de les galàxies per la tele, i la vaig posar de fons mentre planxava la bugada acumulada dels dies que hem estat fora. Encara que també l’emetien en anglès, la vam deixar en castellà, que ens venia de gust tornar sentir el Constantino Romero dient allò de «Su falta de fe me resulta molesta», entre altres frases clàssiques.

I ens va sobtar una cosa del doblatge, que ens sembla deuria ser un dels canvis en la versió modernitzada que van passar (la que té més ninots i efectes especials): l’Alec Guinness anava explicant la història d’uns «caballeros jedai», quan el meu home i jo hauríem jurat que eren «caballeros jedi» de tota la vida, o almenys de quan nosaltres havíem vist les pel·lícules al cine de petits… Serà un efecte de l’ensenyament de l’anglès, o tenim mala memòria?*

Res, que si a nosaltres ens feia gràcia com els pares i avis pronunciaven «Clark Gable» o «John Wayne», qui sap què deuen anar dient les noves generacions de friquis…

––––––

Afegit (17 d’agost): Ahir vaig veure començar El retorn del Jedi, que també la feien per la tele, i en aquesta pronunciaven «jedi» amb i, de manera que ja dubto de quina forma es va fer servir primer i quina després… Deixem-ho en misteris del doblatge, que no tinc prou curiositat ni friquisme per investigar-ho.

——-

* Els de la Wikipedia en castellà, amb tot el que expliquen de la vida i miracles dels jedis, no semblen tenir gaire clar el tema de la pronunciació.


Més sobre ‘El celler’

cellerok.jpgFa quatre dies que em ficava amb un anunci de l’última novel·la de Noah Gordon perquè hi havia una falta d’aquelles que fan feredat, i ahir van dir a les notícies de RAC1 que l’editorial havia tret una nova edició en català del llibre perquè la que havien posat a la venda estava plena d’errors ortogràfics i gramaticals. Fins i tot han posat un tall de veu d’una persona de Roca Editorial, l’empresa responsable, explicant que, després de l’ensurt inicial, la cosa no era tan greu com per retirar l’edició (recordem que això va arribar a les llibreries) però que s’havien adonat que al llibre li faltava una repassada i l’havien feta en els nous exemplars. Els de l’emissora també han aprofitat per penjar-se la medalla que la rectificació es devia a la denúncia dels oients d’El món a RAC1, però suposo que també els deurien arribar queixes d’alguna altra banda (o són oients molt ben organitzats, que tot pot ser).

No sé com sol treballar la gent de Roca Editorial ni com ha anat el procés de producció d’aquest llibre (que a més no he llegit), per tant no puc parlar de si la feina estava ben o mal feta. En qualsevol cas, és bo trobar un exemple de pressió dels lectors a favor d’una mínima qualitat lingüística en els llibres que es venen: al capdavall, l’edició és un negoci i els empresaris tendeixen a estalviar en allò que el públic no percep com important… És també un bon recordatori que, per molt grans i eficaces que siguin les campanyes de màrqueting, no es pot deixar de tenir cura del producte que es ven. De moment, ja han dit per la ràdio que canviaran els exemplars de la versió antiga per la nova als compradors que ho demanin, tal com se sol fer amb un producte defectuós. Ja toca.

És clar que tot plegat pot ser una sofisticada campanya perquè la gent parli del llibre (tant se val si bé o malament), i llavors jo hi he caigut de quatre potes…


Accepcions

Ja sé que surt al diccionari i tot, però sóc l’única persona que, quan sent per la ràdio un anunci on comencen dient que «la veïna del cinquè es muda», el primer que pensa és que la dona es posa roba elegant, i no que es canvia de casa?

Actualització: Ja està bé, se’m cola una errata en un títol i trigo quinze dies a veure-ho!