De la carpeta dels retalls

If a writer has a bad day, you can say, ‘At least I don’t have to do a freaking translation.’

Margaret Atwood, parlant de traducció a The Guardian.

Estirabot a banda, el que diu sobre traducció em va semblar prou interessant.

Curiosament, al cap de pocs dies va sortir a la La Vanguardia un article d’una altra escriptora parlant de traducció. En aquest cas era María Dueñas, amb una combinació d’elogi a la tasca dels traductors i laments pel poc reconeixement que reben de les editorials que a molts segur que ho sonarà. De tota manera, repetir-ho de tant en tant no deu mal, i la veu d’una autora que tant ha venut potser ajuda que arribi més lluny. Si teniu curiositat, podeu llegir l’article aquí.

Anuncis

Més metàfores sobre traducció

Bé, no estic fent servir metàfora en sentit estricte, però ja m’enteneu. Decidim, passem ponts, mentim i blasfemem si cal… en qualsevol cas, apuntat per a la col·lecció.

Quina és la tasca del traductor?

Per mi, traduir és decidir. D’una llengua a l’altra hi ha sempre un pont que s’ha de travessar. Però has de decidir amb quin peu el travesses o per quina banda el travesses o si el travesses ràpid o lentament o passejant. Per tant, la tasca que fa el traductor és decidir tot això, prendre una sèrie de mesures per fer arribar un missatge d’una llengua a una altra i sigui comprensible, tingui la mateixa intensitat, aporti el màxim de l’emoció que en una banda existeix. En resum, la tasca del traductor, que a banda la considero molt important, molt decisiva, molt necessària, molt bonica, molt creativa, és decidir com tradueix.

S’ha de traduir tot o hem d’aprendre a conviure amb allò que és incomprensible, inassumible, diferent?

Hi ha una frase del Talmud molt bonica: “Qui tradueix literalment és un mentider, qui afegeix res, un blasfem”. Per tant, el traductor, és sempre i ha de ser sempre un mentider i un blasfem alhora, perquè ha de trobar un símil que més o menys aporti el que possiblement sembli a priori intraduïble. Jo crec que, en el fons, sí que es pot traduir tot, però la giragonsa que ha de fer el traductor és molt important perquè així sigui. Tot s’ha de poder traduir, tot s’ha de poder transmetre d’alguna manera, i l’únic que s’ha de buscar són els camins per fer-ho.

Manuel Forcano, en una entrevista a Núvol 


Grans afirmacions sobre traducció (n)

Perdoneu, però ho he vist avui a la llista Traducción en España i ho havia de deixar apuntat:

La traducción debe ser siempre literal, a no ser que haya alguna razón que lo impida, lo cual ocurre en el 95 % de los casos.
Peter Newmark

Vist així, es podria dir que és una gran tonteria, i alhora una gran veritat.


Memòria de traductor

Pels volts del Dia de la Traducció, els companys d’Acett van convocar un concurs per recollir referències a traductors protagonistes de llibres. A mi em va venir el cap un fragment que havia llegit feia molt temps, una anècdota en una novel·la perfectament prescindible, però que em va cridar l’atenció i se’m va quedar a la memòria, potser perquè em va agradar que l’autora es fixés en aquest detall. Quan em va venir bé localitzar-lo (amb l’ajuda de Google Books i d’un drap de la pols), ja era massa tard per enviar-lo al concurs*, però tant per tant ho deixo aquí apuntat.

shadowsBé, la situació és més o menys la següent: en un planeta amb poca tecnologia, uns enviats de planetes més evolucionats tecnològicament han de fugir de no sé on, cosa que inclou fer servir una mena de carro tirat per bèsties. Els personatges no tenen ni idea de com posar arnesos ni res d’això, però n’hi ha una que és traductora i els dóna instruccions per resoldre el problema. Quan ja són fora, un altre personatge li pregunta com ha sabut què calia fer i la traductora respon.

“How did you know that?” I asked Lutha. “About the lead gaufers.”
“I am a translator of documents,” she said. “I read. I read many things from many worlds. I translate documents about crops and water rights and weapons and marriage law and livestock. My head is full of a million irrelevant facts, one of which just happened to be useful.”
Sheri S. Tepper, Shadow’s End

Em va fer gràcia quan vaig llegir-ho, i amb els anys de treballar m’hi he anat identificant. Perquè traduint i corregint m’ha tocat llegir sobre temes força diversos o documentar-me sobre coses que no hauria dit mai que m’interessarien. I és clar, a la llarga de tant llegir se n’aprèn, o hi ha coses que pel que sigui se’t queden a la memòria i després surten inesperadament en situacions o converses que en principi t’haurien de quedar molt lluny. No sempre tan oportunament com a la novel·la, és clar, però la cultureta que pot donar l’ofici, o els mecanismes misteriosos pels quals ens recordem de segons què, no deixen de sorprendre’m.

I a vosaltres, gent del gremi que passeu per aquí, us sona, això?

* Si teniu curiositat, aquí hi ha un recull de fragments enviats.


Petites alegries

[A José Luis López Muñoz] le molesta que se extiendan innecesariamente calcos del inglés como el posesivo antepuesto a las partes del cuerpo: «Por eso dan ganas de ponerse a aplaudir cuando la megafonía del metro dice que no metas el pie —no tu pie— entre coche y andén. Son, ya lo sé, satisfacciones un poco ridículas».

Anècdota de «José Luis López Muñoz, un traductor a fuego lento», perfil publicat avui al blog Letra pequeña d’El País. De fet, tot l’apunt és recomanable, però això dels possessius i la satisfacció de veure els detalls cuidats m’ha arribat al cor.


Una cosa no treu l’altra

Ocurre que en edición se puede hacer bien cualquier cosa. Quiero decir que no hay que confundir un buen libro con un libro bien editado, son dos cosas distintas. Lo ideal es que se den a la vez, pero los malos libros ¡también se pueden editar bien! Es que es fundamental, es una responsabilidad que el editor tiene con el lector, y con su profesión.

Donatella Ianuzzi, editora de Gallo Nero, en una entrevista a Jot Down (via aquest apunt de Tirant al cap)


Breu, bonica i certa

Traduir no és trair, sinó triar.
J. Mallafré

Aquesta frase me la vaig endur de record del XXI seminari d’AELC (no vaig anotar qui la va dir, ho sento), i al final he decidit que es mereix una entrada per ella sola. I encara que no sigui un vers, em sembla que queda bé amb el dia de la poesia catalana a Internet que se celebra avui.


La mare dels ous

Almenys per la part que em toca, i pel que he llegit sobre llibres electrònics, «pirateries» i «revolucions digitals», la una qüestió clau va per aquí:

El no miracle de les noves tecnologies posa en perill el que cap revolució tecnològica no resoldrà: el treball intel·lectual necessari per fer bons llibres (amb paper o sense), i el pagament d’aquest treball.

Ho diu l’editora Maria Bohigas a «Carta no ben bé manifest», un apunt de Cartes elèctriques (un altre bloc per seguir).


Teoria de la biblioteca

La frase bonica d’avui:

Para traducir no hace falta leer una biblioteca de estudios de traducción, pero es imprescindible leer una biblioteca.
Martín Schifino en aquest Trujamán, tot agradable i recomanable


Dubto que això passi, però…

De la carpeta dels retalls:

El lector debe exigir buenas traducciones. Y si no se las dan, que remita el libro a la editorial y pida que le devuelvan el dinero, de la misma manera que rechazaría un producto en mal estado.
Llegit en un article de Carmen Francí a El Trujamán publicat l’abril passat.

Aquesta és la primera frase. El text continua amb unes quantes reflexions sobre fins a on arriba la responsabilitat del traductor en les «males traduccions» (llegiu-les si no teniu present quanta gent intervé en l’elaboració d’un llibre) i també sobre les crítiques dels lectors; tot plegat matisa notablement l’afirmació inicial. Tanmateix, estic convençuda que l’exigència de qualitat (o no) és una qüestió crucial en el nostre ofici, i un dels elements que més en condicionarà el futur. Per això m’apunto frases lapidàries com aquesta…