Pedaços per a l’Office

Si aneu a les pestanyes de dalt de tot a la dreta i obriu la titulada «En una vida anterior», hi trobareu un apunt de fa més d’un any sobre la manca de corrector de català per al Microsoft Office de Mac, i l’anunci que finalment en posarien a la futura versió, l’Office 2008. Aquest paquet va sortir ja fa uns quants mesos, sense el corrector anunciat. Fa força ràbia, sobretot tenint en compte que la versió de Windows inclou el català des de fa temps (què deurien acordar els de la Generalitat amb Microsoft?). Bé, tampoc no tenia gens de ganes de comprar-me cap Office nou, per tant tot això que m’estalvio…

El cas és que el mes passat un usuari, suposo que tip i cuit d’aquesta situació, va trobar la manera d’afegir-hi el català pel seu compte. En aquest apunt del Bloc d’Apple en Català* explica detalladament el pedaç i com instal·lar-lo. Cal tenir en compte que el que fa és en certa manera enganyar el programa a partir del corrector de francès, i per tant no és perfecte: dóna per bones paraules franceses juntament amb les catalanes i no sé què deu fer amb algunes coses de puntuació característiques del francès. Ara, alguna cosa és millor que res i pot ser una ajuda, sobretot si l’anem personalitzant i si recordem més que mai que els correctors automàtics s’han de fer servir amb seny.

Jo he mirat d’instal·lar-lo a l’Office 2004 del portàtil i no funciona: les carpetes són totes al mateix lloc i els quadres de diàleg coincideixen, però des de la meva ignorància tècnica em fa la sensació que els fitxers de proofing tools són diferents. Però tampoc no m’ha costat gaire provar-ho, i m’ha anat bé per descobrir on són i com es creen els diccionaris personalitzats, per si algun dia miro de treure’ls més suc.

I parlant de pedaços per a l’Office, també fa cosa d’un mes que els de Microsoft para Mac van anunciar-ne una actualització, que entre altres coses facilita a l’Office 2004 treballar amb aquests formats nous de document que es van inventar l’any passat. Això sí que no ho he provat, que els meus clients continuen treballant amb el .doc de tota la vida. I que duri!

*On, més enllà de l’Office, també trobareu un apunt molt entenedor sobre correctors per a OSX.


Com ha passat el temps!

—El dia que tu vas nàixer, jo estava navegant per Internet.
(Demolidora frase de la Marta Insa que ens recorda que tenim una edat)

Doncs sí, quan em van ensenyar la pàgina aquella dels físics de Ginebra jo havia acabat la carrera, i alguna criatura que llavors ni estava en projecte ja té adreça de correu electrònic pròpia. Si el bloc i tot ja ha fet l’any un dia d’aquests…


Per als que busquen corrector de català per a Mac

Bé, de fet és per a tothom, però segons les estadístiques del WordPress és el motiu de moltes cerques que porten visitants al bloc, i l’apunt sobre el tema és un dels més vistos, per tant ja ho deixo clar des del títol…

Bé només volia posar l’enllaç a un document que vaig trobar l’altre dia: el Centre de Tecnologies de la Informació de la Universitat de les Illes Balears va fer un resum dels correctors de català i els processadors de textos disponibles per a Macintosh, a banda del Microsoft Office de sempre. És un PDF de cinc pàgines que podeu descarregar aquí. Té cosa d’un anyet, per tant no inclou els últims avenços de projecte Open Office ni els canvis de formats que ha introduït l’Office 2008 (deien que tindria corrector de català, però jo no he vist ni llegit enlloc). Igualment parla encara d’Apple Works i Pages en lloc d’iWorks, però la major part de la informació és vàlida i resumida amb força claredat.

D’altra banda, en Tomàs de Mossegalapoma.cat ha anat publicant coses i les ha aplegat en una petita guia sobre Macs i català que també us pot fer servei.

Per la part que em toca, repeteixo que el meu corrector de català preferit és l’Escriu, que s’entén bé amb versions antigues de Word i té característiques (algunes coses de gramàtica, apòstrofs, diacrítics…) que no he vist juntes enlloc més. Per desgràcia, mai no el van difondre i distribuir com calia i van deixar de desenvolupar-lo després de fer una beta per a les primeres versions d’OSX. De totes maneres, si teniu màquines antigues, podeu mirar de descarregar les demos i trampejar una mica.


La tecla d’ordre

Potser ja ho havia vist abans i me n’havia oblidat, però gràcies a la consulta d’una companya a la llista de correu d’ATIC he descobert quina és la tecla d’ordre. No serveix per tenir totes les finestres endreçades (això és l’Exposé), ni tampoc perquè els ordinadors que s’han posat a fer ximpleries es comportin. Tampoc no és la tecla (grossa i vermella, segons els clàssics) que fan servir els superdolents a l’estil de James Bond per intentar dominar el món o donar ordres als seus sequaços…

No, és la tecla que els usuaris de Mac solem anomenar «poma», «command» o fins i tot «comando». (És que tret d’un intent sense gaire èxit per part de la Generalitat quan el sistema encara anava en disquets, l’OSX no s’ha traduït mai al català i ens hem hagut d’espavilar.) Però mentrestant el Termcat també havia pensat en nosaltres:

Per desgràcia, tot i que és una proposta molt raonable, pel que he vist buscant “Mac” i “tecla d’ordre” al Google, sembla que només la recullen els de Softcatalà (que en podrien ser els inventors i tot). Hi ha problemes de difusió, doncs, almenys fins que l’oncle Steve decideixi traduir-nos el programari. Potser ara seria un bon moment per mirar d’escampar-ho una mica, aprofitant que els d’Apple han tret el dibuix de la poma dels nous teclats. Perquè això que del bunyolet que hi ha ara se n’hauria de dir «trèvol», també ho he descobert en aquesta fitxa, i ja em veig d’aquí a uns quants dies parlant de «la tecla del llacet».


OpenOffice per a Mac, un dia d’aquests?

Segurament la majoria ja sabeu què és OpenOffice, un programari lliure i gratuït amb funcions molt semblants al ben conegut Microsoft Office «de tota la vida». Fa temps que tinc ganes de provar-lo a fons i aprendre a fer-lo anar bé, perquè encara que el Word sigui un bon programa sempre és bo conèixer les alternatives. I per mirar com està el tema dels correctors de català i algun programa de traducció que va amb aquest format, i perquè cada cop em fa més ràbia haver-me de gastar una quantitat considerable en tot un paquet quan el vull actualitzar, si la meitat de les aplicacions no m’interessen…

Però el cas és que encara ho tinc pendent, per manca d’una versió d’OpenOffice pròpiament per a Mac («Aqua» o «nativa», que en diuen), anunciada des de fa cosa d’un any però sempre endarrerida. (Sí, ja sé que tinc les alternatives de NeoOffice o fer servir l’X11, però no m’acaben de convèncer.) Ja m’havia fet la idea d’esperar-me a passat l’estiu, quan havien anunciat la versió número 3 d’OpenOffice, aquest cop per a totes les plataformes.

oomac.jpgPerò avui he rebut un missatge de la llista Infoedicat on es parla de la publicació d’OpenOffice 2.4, amb un subapartat on es presenta com a novetat destacada que per primer cop n’hi ha una versió «estable oficial nativa» per a Mac. Sorpresa total, perquè en un món amb tant de safareig i rumors com és el d’Apple, tot el que havia llegit es referia a versions de prova per als més valents… El missatge remet a aquesta pàgina de l’Ajuntament d’Alcúdia. Em pregunto si tot plegat no sera una broma de l’April Fools’ Day, la versió anglosaxona de les innocentades, que va ser ahir. Miro al web oficial d’OpenOffice i em saluda un botó per descarregar-lo amb el meu sistema, processador i idioma preferit. No crec que encara els duri la broma… o potser sí, perquè quan hi faig clic em porta a la pàgina del projecte, amb els avisos de sempre que les versions Aqua són de prova i no per treballar-hi alegrement (i de traducció al català tampoc no en tenen, és clar). Faig un cop d’ull pels blocs dels responsables del projecte i tampoc no hi trobo res.

Conclusió: que algú a Alcúdia estava molt optimista i s’ha fet un embolic amb la informació, o al web d’OpenOffice van lents i em toca anar-hi entrant per si hi trobo alguna sorpresa agradable. De totes maneres, tampoc no em corre pressa, que encara m’estic mirant l’iWork

—————————-

Afegit: Si us interessa això del NeoOffice i OpenOffice, he trobat un article de Macuarium que fa una comparació de les dues suites des del punt de vista d’un usuari. Feu-hi un cop d’ull, si voleu (per cert, a mi se’m veu millor amb Safari que amb Firefox).


El nou web de l’Enciclopèdia (i el vell)

A hores d’ara, ben segur que sabeu que la Gran Enciclopèdia Catalana ja es pot consultar gratuïtament en lloc de ser només per subscripció com fins ara (Si no, ho expliquen aquí, per exemple.) L’accés es fa per un nou portal, que inclou també el Gran Diccionari de la Llengua Catalana.

El que descobert avui sense voler és que el motor de cerca al GDLC que tenia al Firefox reenvia directament a la nova versió. És una alegria que les coses funcionin, ni que sigui de moment… (Un incís: m’encanten els motors de cerca del Firefox, són el gran motiu pel qual sóc fidel aquest navegador.)

Per curiositat, m’he posat a teclejar una mica i he vist que el nou portal substitueix l’antic http://www.grec.cat. Les pàgines d’entrada del GDLC i de l’Hiperènciclopèdia que tenia desades s’han obert, però en fer cerques envien als resultats del web nou.

Però què ha passat amb els altres recursos que hi havia a Grec.cat? L’adreça que tenia desada del Multilingüe ara com ara funciona i suposo que amb el diccionari de medicina deu passar una cosa semblant, però no sé què pot passar en el futur. Tampoc no és que els faci servir gaire, però tant l’un com l’altre m’han resolt alguna cosa. El Multilingüe sobretot m’havia anat bé fer fer alguna consulta senzilla i ràpida fora de casa, i el fet de poder-hi accedir des d’una adreça fàcil de recordar hi ajudava força… En fi, ja anirem mirant què passa.

Ah i si algú s’assabenta que ja han fet el motor de cerca de l’Enciclopèdia que m’avisi, si us plau.

Actualització (surt als comentaris però per si de cas): En Toni Hermoso ja ha penjat els motors de cerca al seu bloc (gràcies, Víctor!).


Em pensava que això ja no passava

tecles0.jpgPerò sí que passa. Avui m’he trobat corregint un article on tots els apòstrofs (‘) estaven fets picant dues vegades la tecla de l’accent (´). Gràcies al «buscar y cambiar» de Word la cosa no és greu, però no deixa de sorprendre’m que, després de tants anys tenint ordinadors, hi hagi gent que segurament hi treballa cada dia i encara no ha descobert què hi ha a la tecla de la dreta del zero, a sota de l’interrogant.

És clar que fins a cert punt tots ho som, d’ignorants informàtics. Aquesta setmana mateix, una col·lega em comentava que li fallava una combinació de tecles de Word per saltar de paraula en paraula; a ella li feia servei, i jo no tenia ni idea que existís…


Impressions sobre l’Optimot

logo_optimot.jpgOstres! No aconsegueixo que l’apunt sobre l’Optimot de la Generalitat passi d’esborrany, quan llegint en Puigmalet m’assabento que n’hi ha un altre! Doncs res, poso una mica d’ordre a les notes que anat prenent des que el vaig afegir a la barra del navegador i les penjo abans no en surtin tres o quatre més…

  • El primer que vull destacar és que, si bé sempre és convenient fer un cop d’ull a l’ajuda quan proves un recurs nou, en aquest cas em sembla gairebé imprescindible. Les diferents opcions de cerca no s’entenen a la primera i la presentació dels resultats (generalment en surten uns quants) pot resultar confusa si no t’hi acostumes, per la qual cosa crec que val molt la pena entendre com funciona tot plegat abans de posar-s’hi.
  • Quant a les fonts, una d’important és la incorporació dels diccionaris castellà-català i català-castellà de l’Enciclopèdia (suposo que la versió sencera, no la manual), que fins ara no es podien consultar a Internet. Va bé quan et toca treballar fora de casa i, d’altra banda, l’opció de cercar una frase exacta resulta força útil per comprovar si una expressió està recollida als diccionaris o no, o si aquell nom porta una o altra preposició al davant…
  • M’agradaria saber més coses sobre les «fitxes de l’Optimot» incloses a les fonts. A l’ajuda només diu que «són fitxes que resolen les consultes lingüístiques més freqüents i altres aspectes significatius de la llengua». Tenen alguna cosa a veure amb unes fitxes que corrien fa temps pel web de la Generalitat i que ara no he pogut trobar? Quins temes toquen exactament? L’ajuda i les opcions de cerca avançada en donen alguna pista, però m’agradaria saber què hi ha, sobretot en qüestions de sintaxi i convencions. Tampoc no estaria malament l’opció de poder anar navegant per les fitxes sobre un tema sense fer cap cerca concreta, des de l’Optimot o des d’algun altre lloc.
  • No m’ho esperava, però el Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya m’ha fet força servei, sobretot per coses de toponímia menor que de vegades fan de mal comprovar.
  • Un cop superat el desconcert inicial, la presentació dels resultats m’agrada força. En destacaria sobretot el fet de poder veure el detall d’un resultat en una finestreta a la dreta de la pàgina, sense haver d’anar obrint pestanyes o saltant de la pàgina de resultats a la de cada recurs (per cert, poder obrir més d’una finestreta per comparar resultats no estaria malament, però potser ja seria demanar massa). L’opció de filtrar els resultats segons la font també va força bé.

Ah, i si això d’un únic cercador que busqui en diverses fonts no us acaba de fer el pes, sempre podeu recórrer a la Multicerca del web Eines de Llengua, que aplega un munt de recursos i serveix de punt de partida per buscar al que us interessi.


Un parell de notícies sobre traducció assistida

En general no m’agrada parlar d’eines informàtiques que no hagi fet anar, perquè em sembla que no hi puc aportar gaire cosa, però ara faré una excepció. En els darrers dies m’han arribat un parell de notícies interessants (les dues per la llista de correu MacLingua i el bloc Mac For Translators) sobre programes de traducció assistida que no van només amb Windows, sinó que són multiplataforma, i a més de codi obert. Però si m’espero a haver-ho provat poden passar mesos o quedar-se per sempre al calaix, perquè són temes que van a la pila de «coses per mirar quan tingui més temps», i ja sabeu què passa sovint en aquests casos…

(Un breu incís per als qui no sou del gremi: els programes de què parlaré són de traducció assistida, no automàtica. És a dir, no tradueixen sols, però ajuden als traductors humans.)

Wordfast és un programa força conegut (entre altres coses perquè abans era gratuït i ara té un preu força més assequible que els seus competidors) que utilitzo per a algunes feines. Explicat molt a grans trets, és una mena de macro grossa de Word que facilita la traducció de documents del processador de textos que fa servir mig món. Encara he d’aprendre a treure-li tot el suc un dia d’aquests… Doncs bé, fa poc  ha sortit un projecte de codi obert per fer el mateix amb documents d’OpenOffice 2: es diu Open Wordfast i està en una fase molt inicial, però crec que valdrà la pena anar-lo seguint. Amb una mica de sort, quan funcioni bé i el puguem fer anar els usuaris sense gaires coneixements tècnics, ja hauré aconseguit posar-m’hi amb l’OpenOffice (estic esperant que surti d’una vegada la versió «bona» per a Mac) o el NeoOffice, un dels meus grans temes pendents de fa anys.

Un altre programa de traducció assistida multiplataforma que de tant en tant penso a provar és l’Omega T. És lliure i gratuït, fa anys que existeix i em sembla que està traduït al català i tot. Aquest no funciona amb Word (bé, veig que han inclòs alguna cosa d’Office 2007), però sí amb altres formats com ara l’HTML, el text pelat o els d’Open Office. Aquí la notícia és que n’ha sortit una nova versió, amb un paquet específic per a Macintosh, més integrat al sistema i amb documentació pròpia.

En resum, que de coses per aprendre no ens en faltaran.


Cuppa, un detallet

cuppa.jpgAra que ha arribat el fred i ve de gust tenir a mà infusions calentes mentre ets davant de l’ordinador, he tret la pols virtual a un programet que en el fons no és res de l’altre món, però que a mi m’agrada i em fa servei. Es diu Cuppa i el que fa és cronometrar el temps d’una infusió i avisar-te quan és a punt. Molt útil quan tens tendència a deixar el te que es faci a la cuina i anar a buscar aquella paraula al diccionari o contestar en un moment aquell correu…
No és res que no faci un avisador qualsevol, però està adaptat a les circumstàncies i és bufó: selecciones el tipus d’infusió amb el temps corresponent (t’ho pots personalitzar a les preferències), té imatges i sorollets (eliminables) ad hoc… A més es controla des del Dock, per tant el puc fer servir sense deixar la finestra en què estic treballant. Podríem dir que com a programa és un detallet, però un detall dels que fan més agradable la feina.
Cuppa és un programa lliure i gratuït, per a Mac (no sé si va amb el Leopard) i en anglès. Es pot descarregar al web de l’autor, que he enllaçat més amunt.