Literatura popular: l’errata

L’errata tipogràfica és una cosa maligna:
se la cerca i persegueix, però s’escapa ben indigna.
Fins que la forma és en màquina està ben amagada,
s’oculta en els racons, sembla que s’aguanti l’alenada.
Ni tan sols el microscopi per a llucar-la és bastant,
primer; però després es converteix en un elefant.
El pobre tipògraf es ben horroritza i s’estremeix,
i el corrector, que és culpable, acota el cap i gemeix,
perquè, si fins tota la resta de l’obra és perfecta,
hom es mira amb amarguesa solament aquell defecte.

L’he trobat a les Totxanes, totxos i maons d’avui (on també podeu llegir l’original italià) i he pensat que, mentre no trobés un pòster ben elegant per penjar-lo al despatx, ho havia de deixar copiat aquí.

(I a veure si algun dia escric alguna cosa, que gairebé ni em recordo de com es fa…)


Estem en crisi

Sí, em referia a aquesta, l’econòmica queda més aviat fora del meu abast… Si mireu les últimes entrades no cal que expliqui què fa aquí el cartell, però podeu trobar la convocatòria i més informació sobre la idea a Bloguejat.


Per molts (refr)anys!

Paramies-petitUn dels primers apunts d’aquest bloc estava dedicat al Refranyer català-castellà, un bloc dedicat a recollir refranys, amb equivalències en castellà, que em va semblar molt útil i interessant. Després vaig saber que el seu autor, Víctor Pàmies i Riudor, és un expert en això de la paremiologia, amb un grapat de blocs i recursos sobre el tema (feu clic a l’enllaç del nom si ho voleu comprovar), a més d’agitar de tant en tant la blogocosa amb iniciatives com l’Ablogcedari Brossa. Ara m’assabento que, en la seva labor de compilador, aquest cap de setmana ha arribat als 300.000 registres de parèmies, que ja es diu aviat…

Des d’aquí, i amb el temps limitat que últimament em caracteritza, només voldria afegir-me al cor de felicitacions.

(El logotip és de Pallidisseny.)


Una de lexicògrafs

Ara que el Gazophylacium, se’n va de vacances, trobo per casualitat una anècdota de lexicògrafs que crec que li agradaria:

The DARE project, as it is known, was initiated in the 1950s by Frederic Cassidy, a well-known linguist who sent field workers out across the country in “word wagons” to interview people. Cassidy’s catalogers talked to nearly 3,000 people over six years, making recordings along the way in order to capture pronunciations.
The first volume of the DARE was released in 1975, with additional volumes following in time. But the final volume still had not been published by the time of Cassidy’s death in 2000, and the linguist’s tombstone reads, “On to Z!”
Now, after five decades of research, “S to Z” of the DARE will be published next year.
(NPR, via Mighty Red Pen)

No em negareu que això de la làpida té un aire de llegenda urbana… (i una cerca ràpida a les imatges del Google no ho confirma, però tampoc no vol dir res).


Els traductors automàtics fan això

Ja fa uns quants anys que hi ha traductors automàtics disponibles a Internet, i també hi ha gent incauta que es pensa que realment poden traduir bé qualsevol cosa… I acaba no entenent res del que li diuen o produint immensos nyaps que desconcerten o fan riure els destinataris, segons les circumstàncies. Tots hem vist i en veiem exemples prou sovint, fins al punt que gairebé ens hi hem acostumat.

Però amb els anys, es podria pensar que també creix el coneixement sobre aquestes eines i les seves limitacions. Sempre hi haurà gent molt optimista (o molt avara, tot s’ha de dir), però semblaria que en bastants àmbits hi ha més informació i ha disminuït la confiança cega en els traductors automàtics, sobretot quan es tracta de projectes importants o en què els responsables es preocupen de la qualitat. I en principi el Ministeri d’Educació seria un bon candidat a tenir aquestes coses en compte, oi? Especialment en un tema tan seriós com el web oficial…

Doncs bé, via La Tafanera m’ha arribat AIXÒ (feu clic a la imatge per veure-la més gran, i a la paraula si voleu anar al web original):

aixoI em sembla que ja no cal escriure més, ni tan sols perdre més temps fixant-me en la resta del text…

Actualització: Després de tot el rembombori a Internet d’ahir, si aneu al web del Ministeri veureu que ja ho han corregit. Rectificar és de savis, tot i que no puc deixar de preguntar-me quant temps feia que era allà sense que ningú no s’hi fixés…


Amb la be

Pensava titular aquest apunt «Un parell de neologismes», però segurament anomenar-los així  seria massa… Deixem-ho en dues creacions lèxiques que he vist aquesta setmana i que m’han cridat l’atenció:

b-lance: ‘free-lance’ que treballa en ‘diner B’, és a dir, en negre i sense declarar els impostos.
No puc trobar la font, ho sento; ni tan sols recordo si era un bloc o un missatge en una llista, i el Google tampoc no m’hi ajuda…

(Una situació ben galdosa per a la gent que no s’hi troba per gust, i també una que pot fer força mal al conjunt de la professió, tot i que en els debats sobre «intrusisme» no sempre se’n parla.)

bicerveza: es diu dels textos en què «se necesitan dos cervezas para entender algunas de estas cosas». 
traducción del bestia al español y bicerveza:
creació i interpretació de nyaps (en castellà).
Xosé Castro, llegit al bloc del programa de televisió ‘Palabra x palabra’

(Qui no ha pensat «Però aquest què es deu haver pres?» quan s’ha trobat amb segons quins textos? En qualsevol cas, llegiu-vos l’apunt, que hi ha uns quants nyaps sobre informàtica de primera categoria.)


D’aquelles coses que convé repetir(-nos) de tant en tant

Why do we, the freelance translators of the world, have such low self-esteem when it comes to our rates?
To read what we’re saying in our blog posts and comments, you would think translators are hounded, pursued by angry torch-wielding mobs and slavering dogs trying to wear us down until we finally acquiesce and lower our rates. And in the back of our heads, there’s a Greek chorus repeatedly chanting “don’t you dare lower your rates.” Seriously, in our online conversations about rates we often sound like we’re on the verge of tears, with everyone out to get us.
‘Masked Translator’, en un apunt ple de seny sobre tarifes i crisi


Traduir per escriure (2)

Si alguna vez tuviera un taller literario, Dios lo prohíba, lo único que haría sería admitir a alumnos que pudiera traducir de una lengua a otra. Creo que éste es el mejor ejercicio posible para aprender a escribir, mucho mejor incluso que la lectura.
Javier Marías, a Cooperativa.cl

Via Sobre llibres, que ho publica via Moleskine literario… Els blocs som així.


Joc literari número 100

Segurament molts de vosaltres coneixeu Tens un racó dalt del món (i si no, ja hi podeu fer clic), el bloc de l’escriptor Jesús Tibau. Entre un grapat d’apunts i seccions i  (no sé com s’ho fa per actualitzar tan sovint, aquest home!), hi ha els «jocs literaris», amb força participació i fins i tot premis. Doncs bé, aquests jocs arriben avui al número 100, i per celebrar-ho el seu creador ens ha demanat a una colla de blocaires que hi col·laborem. I què li havia de dir jo, si el podia ajudar amb només un parell de frases?

Trobareu totes les instruccions al Tens un racó…, però ja us avanço que es tracta d’anar recollint títols i autors de llibres a partir de les frases inicials.

La meva contribució és aquesta:

No one who had ever seen Catherine Morland in her infancy, would have supposed her born to be an heroine. Her situation in life, the character of her father and mother, her own person and disposition, were all equally against her.

O si preferiu el català, heus ací la traducció de Jordi Arbonès:

Ningú que hagués conegut la Catherine Morland quan era menuda no hauria pensat que el seu destí era ser una heroïna. La seva situació a la vida, el caràcter del seu pare i de la seva mare, la seva pròpia persona i disposició, tot anava igualment contra ella.

Amb això ja teniu un parell de noms propis, i tenint en compte que el senyor Google és el nostre amic, no crec que sigui tan difícil… Bona sort!

——-

Actualització (1 d’abril): En Jesús Tibau m’avisa que s’ha acabat el termini de participació i que ha arribat el moment de publicar la solució: es tracta del començament de Northanger Abbey, de Jane Austen. Com ja dieu els comentaris (per cert, gràcies a tots els jugadors que heu passat per aquí, em sap greu que m’hagueu trobat en un moment poc creatiu), amb un cop de Google no era pas complicat. Però bé, segur que algú altre ho va posar difícil…

Per cert, els primers començaments de llibres que se’m van passar pel cap van ser el d’El hòbbit i el d’Orgull i prejudici, però tots dos em van semblar massa fàcils. O potser no?

Actualització 2: A Tens un racó dalt del món ja ha sortit l’apunt amb els guanyadors i informació sobre el desenvolupament del joc. Felicitats a tots els participants!


Intuïcions i comes

—Acá falta una coma
—¿Dónde?
—No sé. Pero falta una coma.
(Medio, director con intuiciones ortográficas a su correctora)

Els de Palabras Textuales se n’en fumen, però confesso que alguna vegada, corregint, he tingut intuïcions similars a les del director: que en aquella frase calia alguna pausa per respirar, però no veia clar on. I és que les comes poden ser molt punyeteres…