Per cert…

A partir d’ara, tal com diu l’Institut d’Estudis Catalans, oficialment això és un blog i no un bloc.

De tota manera, no penso córrer a canviar els textos ja publicats, que altra feina tinc.


Ja ho posarem… (o no)

Per aquelles coses que passen, aquesta setmana tenia un apunt força complet sobre un llibre gairebé enllestit i en vaig embastant un altre el cap, però no he pogut acabar cap dels dos. Per això recupero d’entre la pols de la carpeta d’esborranys una pífia força curiosa que em va enviar l’Alegria de la Huerta ja deu fer segles. No sé si en tinc alguna altra d’aquestes, al bloc…

Imaginem uns quants diàlegs:

—Ei, que hem de fer el cartell dels habitatges buits!
—Sí, que és una vergonya! Que es vegi ben clar quants n’hi ha!
—I a sota podem afegir la dada dels habitatges sobreocupats, perquè contrasti!
—Sí, sí! Mira, són més de quatre mil!
—Per cert, a partir de quantes persones es considera sobreocupat? Estaria bé explicar-ho.
—Doncs jo no ho sé. I vosaltres?
—No.
—Jo ho vaig llegir per algun lloc no fa gaire, però ara no me’n recordo d’on…
—S’hauria de buscar…
—Mira, de moment deixem un espai, fem el cartell i ja ho posarem després.

[…]

—Ei, que aquí falta una dada…
—Sí, sí, ja ho posarem, no pateixis.

[…]

—Us recordeu de la dada aquella de les persones? Encara s’ha de posar.
—Ostres sí! Demà ho miro i t’ho dic, que ara estic amb una altra cosa.

[…]

—Què fa aquest blanc aquí al mig? Fora…

Feu-hi clic per veure-ho bé.

Feu-hi clic per veure-ho bé.

No és que vulgui fer quedar malament la gent que va fer el cartell, no. Simplement, són coses que passen a les millors famílies; segur que alguna vegada ho heu vist al web d’algun gran mitjà de comunicació, o fins i tot a l’edició impresa. Falta algun element (una xifra, un nom, un titolet o peu de foto…) i provisionalment es deixa en blanc o es posa el que sigui per indicar que allà hi anirà alguna cosa (una renglera d’ics, un avís, text fals, una animalada). Llavors el procés avança, el buit no s’omple i acaba sortint una pífia tonta d’aquelles que fan caure l’ànima als peus als implicats (i de vegades fer riure als altres, tot s’ha de dir).

Això té solució? Bé, cal evitar aquests buits en el primer moment i no voler avançar més del compte, o tenir un procés de producció i control de qualitat de pedra picada, amb fases ben definides i que sempre es compleixin. (Dues coses que es poden fer alhora, per cert.) Però ja sabem que la realitat és imperfecta, amb presses, excepcions, canvis d’última hora i simples errors humans que, entre altres coses, donen teca a aquest humil bloc.


La mare dels ous

Almenys per la part que em toca, i pel que he llegit sobre llibres electrònics, «pirateries» i «revolucions digitals», la una qüestió clau va per aquí:

El no miracle de les noves tecnologies posa en perill el que cap revolució tecnològica no resoldrà: el treball intel·lectual necessari per fer bons llibres (amb paper o sense), i el pagament d’aquest treball.

Ho diu l’editora Maria Bohigas a «Carta no ben bé manifest», un apunt de Cartes elèctriques (un altre bloc per seguir).


Nadala i joc

Com cada any per aquestes dates assenyalades, he fet ciberpostal de Nadal per repartir-la entre clients, amics, coneguts, saludats i contactes diversos. Igual que moltes dels visitants que últimament ha tingut el bloc (això diuen les estadístiques), fins fa quatre dies no sabia què fer ni què dir; sort que un enllaç a un Pinterest que ja he perdut em va donar la idea (i just abans d’enviar els primers missatges vaig veure que no havia estat l’única). I amb el que tinc pel despatx, el minipessebre que em va fer l’avi quan era petita i una estrella que corria per allà, heus ací el resultat (amb un parell de clics la veureu més gran):

n2012bloc

Tots els llibres de l’arbre han sortit de la prestatgeria de feina; alguns són dels més habituals, d’altres no tant. I com que sé que tinc força lectors que també són del gremi, us proposo un joc: us atreviríeu a dir quins són? Segurament algun ja l’heu reconegut, i el caganer d’aquí al costat us els ensenya una mica més bé.caganer

Podeu deixar les respostes en un comentari a aquest apunt durant tota la setmana i dilluns vinent, mentre duri el 2012. Entre els primers que ho encertin (o els que més s’hi acostin, que alguns llibres costen una mica de veure), repartiré uns quants llibres: exemplars de les meves últimes traduccions, de les quals entre una cosa i l’altra no he pogut parlar al bloc. Us enviaré un correu electrònic amb els títols i ja ens posarem d’acord.

Què, us hi animeu?


Coses de les estadístiques

Repassant les estadístiques del bloc, he vist que el que ha portat més visites des dels cercadors aquesta setmana ha estat «frases per escriure postals nadal». Si era algú buscant inspiració, ho sento: encara estic assimilant que ja és Tots Sants i quan toqui fer les les felicitacions de Nadal aniré igual de perduda…


Per penjar-la al despatx

Fem-ho bé que malament ja hi surt.
Avel·lí Artís Gener, ‘Els gossos d’Acteó’, vist a  ‘Una altra nit en blanc‘.

Està totalment fora de context, aviso. Però m’encanta.


aPARAULA’m carabassa

Ja veieu que estic poc creativa i força desconnectada de la blogosfera, però em venia de gust apuntar-me a la celebració blocaire de l’Any de la paraula viva, una commemoració del centenari de la Secció Filològica de l’IEC. Li han posat aPARAULA’m i, com explica en Víctor Pàmies en aquest apunt, bàsicament es tracta d’«apadrinar» una paraula i fer-ne un apunt al bloc.

Sent del gremi, seria difícil que no tingués la meva col·lecció particular de paraules que m’agraden especialment o em fan especial ràbia, o que oblido i redescobreixo periòdicament, o que m’ha costat tant aprendre que no oblidaré mai, o que sempre he de buscar al diccionari o que, per un motiu o altre, em fa gràcia reivindicar.

Després de donar-hi unes quantes voltes, m’he quedat amb una d’aquestes últimes: carabassa. No per referir-se al fruit de la carabassera, que em sembla prou conegut, ni a les males notes o als fracassos amorosos, sinó al color. En la meva parla familiar, el color que va entre el vermell i el groc és, per defecte, el carabassa, però trobo que és una opció relativament minoritària davant del taronja present, per exemple, en la majoria de llibres infantils. No sé si és per influència d’altres llengües (naranja, orange…, que a més es poden il·lustrar totes amb la mateixa imatge de la fruita i vendre el llibre arreu), o si realment taronja és la forma més habitual en el conjunt de territoris de parla catalana, però em fa la sensació que el color cucurbitaci està perdent pistonada, i no és el més normal com em semblava a mi de petita. De fet, veig que ni tan sols el DIEC no em dóna la raó! Mireu:

carabassa

f. [LC] [AGA] [BOS] Fruit en pepònide de la carabassera, molt divers segons les races, que s’usa en l’alimentació de les persones i en la del bestiar. Carabassa de cabell d’àngel. Carabassa de rabequet.
m. [LC] Color groc ataronjat característic d’aquest fruit.
adj. [LC] Una cartolina carabassa.

taronja

[…]
m. [LC] Color de taronja, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, entre el vermell i el groc.
adj. [LC] Un jersei taronja.

Carabassa remet a ataronjat, mentre que  taronja parla de l’espectre i la barreja de colors. Oh!

Per tot això, m’enfilo un moment a la cadireta virtual del bloc i  reivindico el carabassa com a forma normal, genuïna i original d’anomenar la barreja de vermell i groc. De moment, conscientment o sense pensar,  faig servir la paraula a les meves traduccions (on, per descomptat, quan cal també hi ha coses taronges i sobretot ataronjades). I la nena, que ha après els colors a còpia de triar la roba que es posarà cada matí, ara sap perfectament que té una samarreta carabassa. Més endavant, quan al parvulari treballin els colors més a fons i aprengui a llegir, ja veurem de quin color serà.


Fem un sorteig

Per començar, tenim un sorteig convocat: el de quatre exemplars d’Un bon partit, l’última traducció que m’han publicat (si no sabeu de què va, mireu l’apunt d’aquí sota). També tenim un retard lamentable, que això s’havia de fer la setmana passada (l’excusa és de les de tota la vida: a banda de fer de mare a temps complet fins que torni a començar el curs, se m’ha girat feina de la remunerada, i ja us podeu imaginar com queda de ple el dia). Em sap molt greu, sobretot pels que heu participat.

Però bé, finalment els hi posem i tenim uns quants paperets amb un nom escrit a cadascun:

Tenim també una mà innocent (almenys mentre no hi hagi xocolata implicada):

Després del procediment de sorteig pròpiament dit (amb la sofisticada tècnica del «dóna’m un paperet, reina»), tenim quatre guanyadors, a l’esquerra de la fotografia. A la dreta, sense girar, hi ha tres suplents, per si de cas (alguns dels qui vau comentar no vau deixar clar si us interessava o no el llibre, però com que sóc generosa de mena us hi he inclòs igualment).

Les guanyadores, per ordre d’aparició són:

  • la Sílvia F.;
  • la Maria;
  • la Martine;
  • i l’Olga.

Moltes felicitats! Aquest cap de setmana em posaré en contacte amb vosaltres per fer-vos arribar els llibres.

Sorteig a banda, també tenim ganes d’escriure al bloc i almenys un parell de temes, però —com sempre— la qüestió és si tindrem temps.


Mireu què em deia el senyor WordPress

He entrat un moment per aquí a treure alguna teranyina i he vist que els de WordPress m’havien enviat un resum de l’activitat del bloc durant l’any 2010. Com que té el seu interès (i tenint en compte el poc que m’hi he dedicat, no quedo del tot malament), us el deixo aquí sota.

I a veure si cap al final de setmana torno a entrar, ni que sigui per penjar alguna foto curiosa que tinc des de fa temps…

 

The stats helper monkeys at WordPress.com mulled over how this blog did in 2010, and here’s a high level summary of its overall blog health:

Healthy blog!

The Blog-Health-o-Meter™ reads Wow.

Crunchy numbers

Featured image

A Boeing 747-400 passenger jet can hold 416 passengers. This blog was viewed about 4,400 times in 2010. That’s about 11 full 747s.

 

In 2010, there were 18 new posts, growing the total archive of this blog to 276 posts. There were 16 pictures uploaded, taking up a total of 1mb. That’s about a picture per month.

The busiest day of the year was November 15th with 56 views. The most popular post that day was Llegenda urbana.

 

Where did they come from?

The top referring sites in 2010 were blocs.mesvilaweb.cat, Google Reader, google.es, jaumesubirana.blogspot.com, and ca.wordpress.com.

Some visitors came searching, mostly for per a lectura i decoració, decoracio, decoració, corrector catala pages mac, and lectura i decoració.

Attractions in 2010

These are the posts and pages that got the most views in 2010.

1

Llegenda urbana December 2007
1 comment

2

Per als que busquen corrector de català per a Mac May 2008

3

Com es deuen dir els xuixos en castellà? April 2010
20 comments

4

L’autora April 2007
4 comments

5

Què tenen les paraules llargues? February 2010
16 comments


Ampliem el refranyer?

Gràcies al senyor Twitter, entre ahir i avui he llegit un parell de frases que podrien formar part del refranyer modern de la professió, si és que ens posem a fer-lo:

Original mal escrito, traducción criticada.
(Mar Traducciones)

Corregir una traducció no hauria de ser traduir una altra vegada.
(emgiro)

A més, diria que tots dos estan basats en l’experiència directa, que no sé si els dóna més punts per entrar al cànon… Si us animeu a ampliar el recull, teniu (com sempre) l’espai de comentaris obert.