Normalitat

Tres paraules. Tres accents. Tots tres (ben) posats. No hauria de ser una cosa digna de menció, però bé… Heus-la ací:

(I em sap greu, però això de la normalitat no fa referència a tenir un bloc viu i actualitzat regularment. Ara com ara ho veig difícil, però hi penso, no us penseu que me n’he oblidat. Tot arribarà…)

Anuncis

De cases i de cassoles

Un dia d’agost, havent dinat. Navego una mica per intentar que les neurones arrenquin abans de posar-me a fer feina, i al web de La Vanguardia em trobo això:

Si no faig un bot és perquè no estic prou desperta, però aparto les teranyines mentals i m’ho torno a mirar. Entre les cometes i el text de la notícia es veu clar que el pregoner de la festa ha fet un joc de paraules amb casolana (un adjectiu que queda bé en una festa major), aprofitant que ell és cuiner i, com diu la cançó, està acostumat a remenar cassoles. El que passa és que quan anant pel carrer has vist uns quants cartells de «cuina cassolana» o «menjars cassolans», doncs a primera vista el joc de paraules més que gràcia fa un cert mal rotllo, què voleu que us digui…

Com a mostra d’aquesta errada que ja podríem qualificar de clàssica, us deixo un cartell que vaig fotografiar no fa gaire. Em sembla que ja l’havia vist en algun bloc de pífies i tot, però quan me’l vaig trobar en directe vaig treure igualment la càmera. Es tracta d’un establiment on tenen problemes amb l’essa sorda i la sonora, perquè no tan sols ofereixen un «menu cassolà» (sí, els accents també els han repartit com han pogut) sinó que també es presenten com a «cervesseria» (no són els únics). I és que això de les esses és curiós: m’he trobat més d’una persona que les pronunciava gairebé totes bé, però a l’hora d’escriure-les ja no se’n sortia. Però si et gastés calés a fer un cartell per al negocis val la pena mirar-s’hi una mica, ja ho em dit moltes vegades. Això sí, a aquest li podem donar punts extres de cosmopolitisme pel joc de paraules en castellà del nom, i per l’indicador de «steak house»; per idiomes que no quedi.


Com es deuen dir els xuixos en castellà?

Doncs segons els senyors del Mercadona, així:

Això que no calia ni que es compressin el diccionari, que ara aquestes coses es troben a l’Optimot.


Qui no es consola és perquè no vol

M’estimo més els carrers plens de català fet malbé que totes les gramàtiques i diccionaris de la llengua.
Joan Solà, ‘Caràcters’, citat al suplement de cultura de l”Avui’

Amb totes les prevencions que ha de comportar una cita fora de context, aquesta frase del mestre pot servir de consol davant de cartells com aquest, que ens pregunta si creiem «amb» l’addicció. No sé si la confusió d’amb i en és un problema de règim verbal o si (com em sembla més probable) l’autor és dels que parlen (parlem) de pressa i en aquests casos pronuncien una mena de vocal neutra seguida de nasal que pot ser qualsevol cosa. I no ha fet allò de traduir la frase al castellà per comprovar la preposició que toca, com jo he vist alguna vegada…

De tota manera, per molt que ens consolem, vull insistir en un dels cavalls de batalla d’aquest bloc: si es gasten els quartos en el publicista, el dissenyador i l’impressor, que paguin també una correcció (o dues), que després els resultats fan mal efecte per molt bona que sigui la xocolata.


No és mal nom, no…

… el d’aquesta botiga. Encara que el gremi dels informàtics no en tingui l’exclusiva, no és mala idea oferir paciència a l’hora d’atendre dubtes sobre rams, hertzs, wi-fis i similars, o respondre quan la màquina s’espatlla en el pitjor moment i als usuaris ens agafa alguna cosa. (I encara que no sigui el pitjor moment, almenys a mi als problemes amb l’ordinador són dels que més mala llet em posen, encara que no siguin importants.)

I a més han fet el cartell amb tots els accents que toca, i mirant cap al costat que toca, cosa que no sempre es pot dir i s’ha de lloar. Llàstima que hagin caigut en un dels errors que personalment més ràbia em fan (o més em justifiquen la feina, segons com m’ho miri): això de «venda directe», que hauria de ser «directa». Com molta gent, s’han despistat amb un dels noms i adjectius que, si bé en català oriental acaben en vocal neutra, no són invariables sinó que s’escriuen amb -e o -a final segons el gènere; parelles com el mestre i la mestra, o un altre i una altra, que tanta tinta vermella han fet gastar… En fi, ens ho haurem de prendre amb paciència com els de la botiga, tot i que hauria agraït que s’assessoressin una miqueta més.


Constatació que amb aquest bloc no canviarem el món

Bé, quan em vaig posar a escriure aquest bloc tampoc no m’esperava canviar res, però aquesta setmana n’he vist una prova.

Ara fa cosa de dos anys comentava que, en lloc de fer cagar el tió com és habitual, al barri alguns parlaven de cagar-lo ells, cosa que m’imaginava poc elegant i segons com fins i tot dolorosa. Doncs bé, el cartell d’enguany és el que surt aquí a la dreta. Ai! És evident que no em va llegir la gent que tocava, i que tampoc no van consultar enlloc el funcionament dels verbs… Suposo, però, que dissabte a la plaça no faran res estrany.

I si us agraden els nyaps nadalencs, no us perdeu aquest apunt de Totxanes, totxos i maons; no hi surten tions, però reparteix llenya.


Per taan poc…

Quan et dediques a això de la correcció, anar pel món fixant-se en la retolació que ens envolta pot causar bastant d’estrès, si no aprens a prendre-t’ho amb calma o desconnectar el xip professional de tant en tant. Per això em vaig alegrar quan als lavabos d’uns grans magatzems (sí, un dels efectes secundaris de l’embaràs és que visites uns quants lavabos més que de costum) vaig veure un cartell que  ben escrit; tant, que li vaig fer una foto per no estar penjant sempre nyaps al bloc:

aiguaOK

Fixeu-vos que tant el castellà com el català sonen naturals (tenint en compte que el cartell estava damunt d’una aixeta no crec que en castellà sigui imprescindible afegir un «de ella» o similar al final) i que el català porta tots els pronoms febles, preposicions i comes que toquen. (Hauria de ser normal, però tal com està el món de vegades sembla un luxe.) Algú podria dir que hi falten els punts finals i segurament tindria raó, però en consignes i textos tan curts personalment no els considero imprescindibles. L’únic problema que hi ha és realment una tonteria: hi falten les cometes d’obertura en català; segurament és més fruit del descuit que del desconeixement i ens pot passar a tots, però després d’haver fet un bon text encara fa més ràbia… No hi havia, cap allà a l’edat mitjana, qui afirmava que la perfecció era només de Déu i que les obres de la humanitat havien de ser sempre imperfectes? Ho dec haver sentit o llegit per alguna banda, i pífies com aquesta m’hi fan pensar.


Qui els fa, aquests avisos?

Això és el que vaig pensar quan em vaig aturar a llegir la perla d’aquí sota per saber quina boca del metro em tancaven.

metro

Perquè en castellà, si deixem de banda el detall que les frases acaben amb un punt (manies que té la gent!), l’ortografia és correcta, però en català gairebé només se salva el títol. Si fins han aconseguit escriure accés de dues maneres diferents! I tenint en compte l’ús de l’apòstrof, malament les dues vegades, és clar.

La pregunta me la vaig plantejar perquè, si de fer aquests avisos s’encarrega alguna mena de servei central de TMB com ara comunicació o atenció a l’usuari, se suposa que allà hi ha de treballar gent una mica més ben alfabetitzada (llicenciats en comunicació i coses d’aquestes per exemple), i que també haurien de disposar d’algun mecanisme de control de qualitat, encara que a l’agost siguin menys i tot es relaxi… D’altra banda, si el nyap no ve d’uns serveis centrals sinó que deixen que el personal de les estacions o de manteniment (que potser ja no són gaire de lletres, per molt que hi hagi de tot) s’espavili tot sol a partir de quatre orientacions, doncs també els podrien ajudar una mica més: per exemple, se m’acut que els podrien donar bons textos en català de mostra, o ensenyar-los a fer servir un corrector ortogràfic senzillet (molts processadors de textos en porten, o el de la Generalitat mateix  serviria) per evitar almenys escriure fasana o septembre. Tampoc no deu ser tan difícil, i aquestes coses fan molt lleig…


Una altra de sabaters mal calçats

PorFavorNormalment el cartell d’avui no sortiria al bloc. D’una banda, perquè procuro centrar-me en rètols «professionals», aquells en què la gent es gasta els quartos, i no en els que es fan en un moment amb l’ordinador de casa o del despatx. I de l’altra, perquè tampoc no està tan malament: un número d’ordre misteriós, el «por favor» repetit i l’absència de comes serien pífies disculpables comparades amb les coses que es veuen pel món…

La gràcia, en aquest cas, té a veure amb el lloc on estava col·locat: una porta del Centro de Ciencias Sociales y Humanas, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas a Madrid. (Sí, aquest bloc té corresponsals a l’exterior i tot.) És un centre on treballen uns quants lingüistes, filòlegs i similars, als quals se’ls suposa més sensibilitat per aquestes coses. N’hi deu haver algun amb ganes irresistibles d’agafar el bolígraf vermell i arreglar-ho, o fer directament un cartell nou? O hi pot més la necessitat de fumar i ningú no s’hi fixa?


Curiositat i peus d’imatge

Un apunt de Fortografies sobre un cartell de l’Ikea que es fa un embolic amb els pronoms febles m’ha fet pensar en un parell de fotografies que tenia arxivades de fa temps.

AmuntokJa he dit alguna vegada que per mi això de l’Ikea em fa tornar a quan era petita i jugava a les casetes, i tinc tirada a entretenir-me fent un cop d’ull a la publicitat de la casa. I com que a més tinc tics professionals, aquest hivern em va cridar l’atenció un peu d’imatge referit a una fotografia de «amunt». Per mi això no funciona: amunt i avall indiquen alguna mena de moviment o direcció («tirem amunt», «ho trobaràs més avall»), mentre que per indicar on és una cosa es fa servir a dalt i a baix. De tota manera, vaig decidir desar la imatge i no precipitar-me a fer l’apunt, que una no ho sap tot i podria ser que per algun territori de parla catalana hi hagués variacions del sistema perfectament vàlides… (Ja m’havia endut un ensurt amb un desdejuni vist no sé on, que a mi em va fer angúnia però que per altra gent és d’allò més normal.)

DaltokCuriosament, poc després va arribar a casa un altre fullet molt semblant, i aquest cop el peu m’enviava a la foto que hi havia «a dalt», cosa que ja em va semblar més lògica. Error rectificat? Aquest cop el traductor o corrector anava més fi que en el fullet d’abans? M’inclino a pensar que sí, però admeto que no he investigat més el tema (pendent per al dia que tingui temps i ganes de mirar gramàtiques) i que podria ser que m’equivoqués.

I parlant d’Ikea, també tinc fotografiat un cartell d’una botiga amb unes quantes faltes d’ortografia i expressions malgirbades, d’aquells que per poc que t’hi fixis es veu que hi hauria d’haver passat un bon corrector… Però a hores d’ara (en broma en broma, el bloc deu haver fet dos anys un dia d’aquests) escriure un apunt d’això gairebé em fa mandra.