Coses de les estadístiques

Repassant les estadístiques del bloc, he vist que el que ha portat més visites des dels cercadors aquesta setmana ha estat «frases per escriure postals nadal». Si era algú buscant inspiració, ho sento: encara estic assimilant que ja és Tots Sants i quan toqui fer les les felicitacions de Nadal aniré igual de perduda…


aPARAULA’m carabassa

Ja veieu que estic poc creativa i força desconnectada de la blogosfera, però em venia de gust apuntar-me a la celebració blocaire de l’Any de la paraula viva, una commemoració del centenari de la Secció Filològica de l’IEC. Li han posat aPARAULA’m i, com explica en Víctor Pàmies en aquest apunt, bàsicament es tracta d’«apadrinar» una paraula i fer-ne un apunt al bloc.

Sent del gremi, seria difícil que no tingués la meva col·lecció particular de paraules que m’agraden especialment o em fan especial ràbia, o que oblido i redescobreixo periòdicament, o que m’ha costat tant aprendre que no oblidaré mai, o que sempre he de buscar al diccionari o que, per un motiu o altre, em fa gràcia reivindicar.

Després de donar-hi unes quantes voltes, m’he quedat amb una d’aquestes últimes: carabassa. No per referir-se al fruit de la carabassera, que em sembla prou conegut, ni a les males notes o als fracassos amorosos, sinó al color. En la meva parla familiar, el color que va entre el vermell i el groc és, per defecte, el carabassa, però trobo que és una opció relativament minoritària davant del taronja present, per exemple, en la majoria de llibres infantils. No sé si és per influència d’altres llengües (naranja, orange…, que a més es poden il·lustrar totes amb la mateixa imatge de la fruita i vendre el llibre arreu), o si realment taronja és la forma més habitual en el conjunt de territoris de parla catalana, però em fa la sensació que el color cucurbitaci està perdent pistonada, i no és el més normal com em semblava a mi de petita. De fet, veig que ni tan sols el DIEC no em dóna la raó! Mireu:

carabassa

f. [LC] [AGA] [BOS] Fruit en pepònide de la carabassera, molt divers segons les races, que s’usa en l’alimentació de les persones i en la del bestiar. Carabassa de cabell d’àngel. Carabassa de rabequet.
m. [LC] Color groc ataronjat característic d’aquest fruit.
adj. [LC] Una cartolina carabassa.

taronja

[…]
m. [LC] Color de taronja, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, entre el vermell i el groc.
adj. [LC] Un jersei taronja.

Carabassa remet a ataronjat, mentre que  taronja parla de l’espectre i la barreja de colors. Oh!

Per tot això, m’enfilo un moment a la cadireta virtual del bloc i  reivindico el carabassa com a forma normal, genuïna i original d’anomenar la barreja de vermell i groc. De moment, conscientment o sense pensar,  faig servir la paraula a les meves traduccions (on, per descomptat, quan cal també hi ha coses taronges i sobretot ataronjades). I la nena, que ha après els colors a còpia de triar la roba que es posarà cada matí, ara sap perfectament que té una samarreta carabassa. Més endavant, quan al parvulari treballin els colors més a fons i aprengui a llegir, ja veurem de quin color serà.


De temporada

20111225-021120.jpg


Estem en crisi

Sí, em referia a aquesta, l’econòmica queda més aviat fora del meu abast… Si mireu les últimes entrades no cal que expliqui què fa aquí el cartell, però podeu trobar la convocatòria i més informació sobre la idea a Bloguejat.


Reflexió (poc original)

La maternitat és aprendre a fer coses amb només una mà lliure.

(Ei, si he fet aquest miniapunt i tot!)


Què tenen les paraules llargues?

En el món modern la ciència té molts usos, però la seva utilitat principal és proporcionar paraules llargues per encobrir els errors dels rics.
Gilbert K. Chesterton, escriptor anglès (1874-1936)

Al començament de la setmana passada vaig desar aquesta frase vista a Rodamots, perquè me’n va cridar l’atenció la suspicàcia envers els mots llargs i complicats. I per acabar-ho de rematar, el divendres van enviar a la llista de correu d’APTIC aquest article d’El País, sobre la tirada a afegir síl·labes a qualsevol cosa per tal que soni més seriosa o important, amb referència a Chesterton inclosa.

Doncs això, que alguna cosa deuen tenir les paraules llargues, que les fa proliferar alhora que inspiren recel. (I si no recel almenys tírria, com em passa a mi amb visualitzar) I a vosaltres, hi ha algun arxisíl·lab que us faci especial ràbia o que, per contra, us hagi fascinat?


Un dels objectius del 2010

… ha de ser, de grat i per força, conciliar la vida laboral i la familiar, sobretot ara amb la criatureta, que fa com més família i vol el seu temps. Però no sé si comencem gaire bé…

(Cal dir, però, que els Reis van veure abans la foto i em van portar una tauleta per al portàtil.)


Avui toca

…, oi?


Massa correctes?

Sí, potser queda estrany que algú amb el meu ofici faci una pregunta com aquesta, però és que hi ha un parell d’anuncis que m’hi han fet pensar. Abans d’ahir mateix vaig sentir a la ràdio una falca en què una parella comentava la recuperació d’un veí que tenia «disfunció erèctil i ejaculació precoç» (recuperació palesada amb sorolls ad hoc), i en una altra de l’ONCE, no fa gaire, dos obrers parlaven tranquil·lament de la incorporació a la feina d’un noi amb «discapacitat intel·lectual».

Ningú no dubta que aquestes expressions són les més correctes i acceptables en un registre estàndard, però en el context d’una conversa col·loquial com pretenien ser les dels anuncis, doncs sincerament, a mi em grinyolen. Serà que tinc prejudicis, però em fa la sensació que molta gent no és tan políticament correcta (per dir-ho d’alguna manera), o almenys vacil·la una mica mentre decideix com referir-se a determinades realitats. Si més no, dubto molt que amb el meu marit féssim servir termes tan clínics si comencéssim a sentir el matalàs dels veïns a tota hora…

Ara tampoc no dic que en els anuncis hauria calgut fer servir altres expressions; segur que també tindrien pegues, i quan t’escolta tanta gent cal evitar de totes totes el ridícul i l’ofensa. Per això suposo que els responsables de les falques han decidit basant-se en bons motius, i tampoc no em posaré a repetir la seva feina. Com passa sovint en traduir o corregir, aquí no hi ha una solució inequívocament correcta, sinó opcions amb pros i contres per sospesar. I d’això vivim, encertant-la o equivocant-nos cada dia.


Pausa

peuet2

Doncs això, que no crec que estigui gaire per escriure durant uns quants dies…