Més sobre ‘El celler’

cellerok.jpgFa quatre dies que em ficava amb un anunci de l’última novel·la de Noah Gordon perquè hi havia una falta d’aquelles que fan feredat, i ahir van dir a les notícies de RAC1 que l’editorial havia tret una nova edició en català del llibre perquè la que havien posat a la venda estava plena d’errors ortogràfics i gramaticals. Fins i tot han posat un tall de veu d’una persona de Roca Editorial, l’empresa responsable, explicant que, després de l’ensurt inicial, la cosa no era tan greu com per retirar l’edició (recordem que això va arribar a les llibreries) però que s’havien adonat que al llibre li faltava una repassada i l’havien feta en els nous exemplars. Els de l’emissora també han aprofitat per penjar-se la medalla que la rectificació es devia a la denúncia dels oients d’El món a RAC1, però suposo que també els deurien arribar queixes d’alguna altra banda (o són oients molt ben organitzats, que tot pot ser).

No sé com sol treballar la gent de Roca Editorial ni com ha anat el procés de producció d’aquest llibre (que a més no he llegit), per tant no puc parlar de si la feina estava ben o mal feta. En qualsevol cas, és bo trobar un exemple de pressió dels lectors a favor d’una mínima qualitat lingüística en els llibres que es venen: al capdavall, l’edició és un negoci i els empresaris tendeixen a estalviar en allò que el públic no percep com important… És també un bon recordatori que, per molt grans i eficaces que siguin les campanyes de màrqueting, no es pot deixar de tenir cura del producte que es ven. De moment, ja han dit per la ràdio que canviaran els exemplars de la versió antiga per la nova als compradors que ho demanin, tal com se sol fer amb un producte defectuós. Ja toca.

És clar que tot plegat pot ser una sofisticada campanya perquè la gent parli del llibre (tant se val si bé o malament), i llavors jo hi he caigut de quatre potes…


«Poc a poc» i mala lletra

Un anunci mal escrit sempre fa quedar malament, però si es tracta de publicitat d’un llibre encara més. Se suposa que una editorial és una empresa més preocupada pel llenguatge que d’altres, que té cura d’aquestes coses, i almenys està assabentada de l’existència d’uns éssers anomenats correctors… Sí, ja sé que els anuncis els fan empreses de publicitat, però aquestes també haurien de tenir control de qualitat, i sense el vistiplau del client les coses tampoc surten. Bé, això és el que ha sortit a l’Avui:

cellerok.jpg
Podríem discutir si només pot ser «gaudir-ne» (els pronoms febles, aquella cosa en vies d’extinció!) o ho podem deixar en «gaudir» amb un sentit més general (ni que sigui agafat pels pèls). Però el que fa mal als ulls és aquest «poc a poc», un calc que em faig tips de canviar per «a poc a poc» a la feina, mig empipada i mig pensant que així justifico el jornal. La mala lletra l’ha posat la rotativa: la foto és de mòbil i no crec que es vegi, però el text també els ha quedat mal imprès. Quant a la novel·la, no us podré dir si és com l’anunci o l’han traduït i corregit bé, perquè no tinc pensat llegir-la: del Gordon només em va agradar El médico, fa un grapat d’anys, i després una biografia d’un rabí em va interessar pel que explicava del funcionament de les sinagogues. El que he vist d’El celler, començant per això de «tribut al nostre país», no em fa gaire bona espina.

I parlant de l‘Avui, a la redacció deurien anar una mica despistats pel pont: a la pàgina 3 en paper parlen de Manuel Chaves, el president d’Andalusia, i posen la foto d’Hugo Chávez, el de l’antiimperialimmo yanqui.