La veu del traductor

Avui el blog torna a fer de llibreta de notes: hi copio (fora de context) una petita reflexió sobre la traducció que m’ha agradat.

[…] volem pensar, com de vegades ens han comentat alguns lectors, que el traductor també deixa en la traducció la seva petja estilística, que sempre volem que sigui subtil, una petja que el lector reconeix i que se superposa amb la de l’autor, de la mateixa manera que algú que mira doblada una pel·lícula de Woody Allen ja compta que sentirà la veu inconfusible de Joan Pera.

Anna Torcal, «Traduir Fred Vargas»

---