La mare fa llibres

Bé, en honor a la veritat cal dir que més aviat ajuda a fer-los, i que a més de llibres fa altres coses, però per explicar a una criatura petita a què dedico la major part del temps que ella passa a l’escola, o per què de tant en tant me’n vaig tota la tarda a la biblioteca o desaparec darrere  l’ordinador, doncs és una bona síntesi. El que passa és que llavors es queixa que són llibres de grans, avorrits i plens de lletres, que a ella no li serveixen per a res…

Paquets interessants!

És cert havia fet alguna coseta per a públic infantil i juvenil, però res semblant als contes que mirem, expliquem o comencem a llegir. Per això em va fer molta il·lusió quan aquesta primavera (que ha estat molt fructífera, ja ho veieu) em van proposar de col·laborar amb una editorial de literatura infantil que tot just començava: Bira Biro. Quan em van explicar el projecte vaig quedar encantada, perquè al darrere hi havia gent amb experiència i amb la voluntat de fer un bon catàleg, posant-hi tota la cura que exigeixen els llibres per als més petits. Ara ja podria ensenyar llibres macos i amb dibuixos!

La cosa també tenia un punt de repte. D’una banda, pel respecte que sempre em fa treballar per a nens: no els pots complicar les coses, ni tampoc mastegar-les-hi massa, i sovint hi ha textos d’aquells aparentment senzills en què es nota qualsevol relliscada… De l’altra, es tractava de corregir les versions en castellà, que no és la llengua en què prefereixo escriure, si bé sempre hi he anat treballant d’una manera o altra. Però bé, els reptes són per afrontar-los i crec que l’esforç ha valgut la pena.

A més, quan van sortir els primers llibres, van tenir el detall d’enviar-nos un lot a les correctores, que a casa va fer moltíssima il·lusió (aquestes coses no passen cada dia). I poder assenyalar «els llibres de la mare» als aparadors no té preu!

En Billy practica per ser un bon pistoler.

De tota la colla, a casa ha triomfat sobretot en Billy, un petit hàmster que de gran vol ser cowboy, i la barreja de contes i jocs també ha despertat interès. Però ara a la tardor encara ha d’arribar en Jake, un nano que em va caure molt bé, i després el conte de la Lola, amb uns dibuixos preciosos, i després un que si surt a temps serà un bon regal de Reis… En fi, que si la secció infantil de la llibreria ja us semblava el camí de la ruïna per totes les coses maques que tenen (i són llibres, educació, no un caprici!), ara n’hi trobareu unes quantes més. I jo, contenta d’ajudar a fer-les.

---