Coses que fan els escriptors quan no fan d’escriptors

PortadaCom que ja fa molt que no parlo de lectures, he pensat que escriuria una mica sobre un llibre que toca molt de passada els temes del blog, però que m’ha anat acompanyant últimament per transports públics i sales d’espera. Es titula Trabajos forzados, l’ha escrit Daria Galateria (i traduït Félix Romero) i el subtítol deixa més clar de què va: Los otros oficios de los escritores. En efecte, es tracta d’un recull de peces (podrien ser perfectament reportatges de dominical reciclats) sobre vides d’escriptors, centrant-se en els oficis no relacionats amb la literatura que van exercir per guanyar-se la vida, més o més empesos per la necessitat.

El conjunt de biografies resulta molt variat: escriptors més o menys coneguts, en circumstàncies molt diverses i dedicats a tota mena d’activitats. N’hi ha de rics, d’altres que viuen enfonsats en la misèria i també els que es troben en punts intermedis. Alguns tenen vides d’allò més insulses (almenys vistes des de fora), mentre que d’altres donarien per a una novel·la d’aventures. Personalment, m’ha fet gràcia el cas de l’única escriptora, Colette, dedicada a aprofitar la seva fama literària per vendre cosmètics i el que ara en diríem marxandatge, però n’hi ha per triar i remenar. En podeu veure la llista en aquest punt de llibre (feu-hi clic per ampliar):

Dramatis personae

I enmig de tot això hi ha l’escriptura, i les diferents maneres que tenen d’enfocar aquesta activitat i relacionar-la amb la resta de la seva vida. Ara bé, no espereu explicacions sobre obres literàries; si coneixeu els autors, bé, i si no, aquest no és el millor llibre per esbrinar què van escriure o la importància que va tenir, més enllà de les repercussions públiques del personatge. En qualsevol cas, les biografies estan explicades de forma amena, amb voluntat de retratar l’escriptor (i de vegades el seu entorn) sense perdre l’interès del lector.

No és un d’aquells llibres que t’atrapen i et canvien la vida, però sí una lectura agradable, amb una edició bonica i cuidada, que s’agafa amb gust i es pot deixar sense problemes quan les circumstàncies ho demanen. Permet passar una bona estona sense haver de fer grans esforços ni caure en l’estupidesa, i fins i tot pot afegir alguna pinzellada al vernís cultural de cadascú, que mai no fa nosa. Jo l’he anat llegint a estones durant unes quantes setmanes i diria que s’adiu molt amb el format.

I finalment, no he pogut evitar fer-me la pregunta: algunes d’aquestes vides, les més interessants, les hauria explicat algun llibre si els protagonistes no fossin escriptors famosos?



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s