Com es deuen dir els xuixos en castellà?
Publicat: 7 Abril 2010 Filed under: cartelleria, nyaps i pífies | Tags: castellà, lèxic, rètols 20 comentarisDoncs segons els senyors del Mercadona, així:
Això que no calia ni que es compressin el diccionari, que ara aquestes coses es troben a l’Optimot.
Per a lectura i decoració 
Anna, ahir feia cua al Consum, i la cua era tan llarga que els últims estàvem a l’alçada de la pastisseria i allò que deixo descansar la vista en un rètol i veig precisament el mateix que tu al Mercadona: susus (els meus sense accent)!? Vaig haver de mirar la safata per saber què cols era… Xuixos! La diferència és que a Consum representa que retolen en català… (Dic representa perquè tots els que hi treballen –retoladors inclosos– són castellanoparlants i a tots els he sento dir el nom de la cadena amb accent pla en comptes d’agut: “cónsum” (o tancada, per descomptat). Ara que…, ben mirat, el que venen al Consum (i no sé si al Mercadona) si s’assembla mínimament a un xuixo és pura casualitat, ecs. Records!
M'agradaM'agrada
Ostres, Tina, a veure si intentaven escriure en català i ni me n’he adonat…
Fins m’has fet mirar al diccionari ortogràfic de l’AVL per si els “susús o “susus” eren la versió valenciana, que tant el Mercadona com el Consum vénen d’allà. Però no, també diu “xuixo” (que, curiosament, no surt a l’Alcover-Moll). Com diuen els anglesos, deu ser que “great minds think alike” 😉
M'agradaM'agrada
Jo compro també a Consum, i valoro molt que retolin (suposadament com diu la Tina) en català, fins i tot m’envien a casa la revista en català,
M'agradaM'agrada
Sí, al Consum de tant en tant l’erren, però és dels pocs (únic?) llocs on pots comprar dacsa esclafidora per fer crispetes i si hi ha cap problema sempre pots omplir un formulari, perquè “Este establiment té fulls de reclamació a disposició de qui els sol·licite”. M’encanta.
M'agradaM'agrada
Bé, amb la llengua en què retolen els supermercats no tenia ganes de posar-m’hi, però és veritat que això d’aprendre idiomes amb les etiquetes del Comsum o l’Eroski donaria per a un apunt.
M'agradaM'agrada
Crec que es diuen com els gossos. Però ‘susú’ és tan sensual…
M'agradaM'agrada
I tant!
M'agradaM'agrada
Als lectors habituals del teu blog, Anna, els convido a passar pel meu, hi trobaran recomanacions literàries.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Bé, segons el GDLC, l’etimologia és:
«[del cast. chuzo, íd., d’origen incert, potser der. regressiu de chuzón, alteració de zuizón, der. de zuizo, suizo, perquè els soldats suïssos duien aquesta llanceta]»
Jo no n’he menjat mai, però al meu poble (Tavernes de la Valldigna) en dien «sussú» en el forn, i supose que devia ser perquè devien haver llegit això en algun lloc.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Miquel, per aportar documentació i dades.
M'agradaM'agrada
[…] This post was mentioned on Twitter by Rut. Rut said: "Susús"??? :-O xDDDDDDD http://bit.ly/dCV1Yz […]
M'agradaM'agrada
He viscut molts anys de la meva vida en una societat on el català era només llengua “de casa” i no es podia fer servir per a retolar. Per això abans de conèixer els ‘xuixos’ vaig conèixer els “chuchos”, que així era com es podia llegir en els cartells de les xurreries o pastisseries on en venien.
Però ves per on, el diccionari de la Real Academia Española no recull aquesta accepció. Potser en les terres de parla catalana no se’n fan, de xuixos. Ara mateix no sabria dir si n’he vist mai en xurreries, a Madrid, per exemple.
Allò que he vist més semblant als nostres xuixos són les ‘porras!, fetes de la mateixa massa que els xurros, però sense estries i més gruixudes. Però el xuixo no es deixa caure d’un tub, com els xurros, sinó que està embolicat (així era si no han canviat; fa tants anys que no menjo xuixos!).
M'agradaM'agrada
Doncs sí que dóna, el tema dels xuixos! Quant a la relació amb les porres, sense saber res de l’elaboració jo diria que no són de la mateixa família. Si mai vaig per les Espanyes, ja miraré què tenen i com en diuen…
M'agradaM'agrada
Hola:
Una etimologia que sembla amb més fonament és la que dóna Manuel Cuyàs (El Punt, 15.02.2009):
«Xuixo es veu que ve de chou à la crème. De chou derivaria chou-chou, i de chou-chou, xuixo.»
En francés trobem el pastís chou documentat en 1549. I la duplicació com a apeŀlatiu infantil almenys en el segle XVIII.
M'agradaM'agrada
Gràcies!
M'agradaM'agrada
A hores d’ara, chouchou és també el favorit d’algú. Potser un exemple paradigmàtic és l’Agnan de Le petit Nicolas: «Et c’est vrai, Agnan c’est le premier de la classe, c’est aussi le chouchou de la maîtresse et nous on ne l’aime pas trop, mais on en peut pas lui taper dessus aussi souvent qu’on le voudrait, à cause de ses lunettes». Hi ha hagut més recentment un altre exemple, Rachida Dati, que va ser la chouchoute d’un altre Nicolas petit (però ja no, pel que sembla).
M'agradaM'agrada
Si no vaig errada, a la Castella en diuen “pepito de crema”. Però “susú” m’ha robar el cor…
M'agradaM'agrada
És que sona molt més seductor…
M'agradaM'agrada
Diria que el «pepito» (de crema o de xocolata) no és ben bé la mateixa cosa que un xuixo: la pasta del pepito és com la del profiterol o el «buñuelo». Si la del xuixo és com la dels xurros (que una «porra» és com un xurro, digam el que digam) no és la mateixa preparació. Per Cadis, per cert, es mengen «chuchos» i eixos sí que se semblen bastant als xuixos.
M'agradaM'agrada
Per si us serveix d’algo: A Elx recorde anomenar-ho xuixo… (”suisso”) des de que tinc record (els anys 80).
M'agradaM'agrada