Res de nou sota el sol (2)
Publicat: 21 Març 2009 Filed under: lapidari | Tags: català, Diccitionari, Fabra 4 comentaris
El català perilla, ara més que mai, d’esdevenir un calc de la llengua castellana.
Pompeu Fabra, discurs als Jocs Florals de Barcelona el 1934
Ostres! No fa gaire es parlava d’unes afirmacions de Quim Monzó sobre els problemes del futur del català, i gràcies als nois del Diccitionari descobreixo que el mestre Fabra va dir pràcticament el mateix fa més de setanta anys! I, sincerament, continuo sense tenir clar si aquestes coses animen o desanimen.
La foto, per cert, també els l’he agafada als del Diccitionari. No calia, però és que sempre m’ha semblat molt elegant…
Per a lectura i decoració 
Anna, et donarem la medalla de plata de “pispona” del Diccitionari. La d’or és per al Marc i de llarg. 🙂
Jo crec que aquestes coses més que animar o desanimar ens mantenen alerta, ens recorden que no hem de baixar la guàrdia en cap moment, perquè som poquets i si no fem fressa ens diluïm indefectiblement.
Bon cap de setmana!
M'agradaM'agrada
D’això no se’n deia “hipertextualitat”, o alguna altra paraula de més de quatre síl·labes? 😉
M'agradaM'agrada
Fabra era l’elegància personificada. I amb una pipa que encara es conserva, igual que encara conservem alguns vicis sociolingüístics de fa 70 anys.
M'agradaM'agrada
Hola:
Només cal mirar al voltant per a vore que totes les llengües «perillen» del mateix, els calcs són cosa de les societats. I cada societat –que s’ho pot permetre– els administra amb institucions lingüístiques.
En canvi, la llengua –que al País Valencià administrem ben poc– perilla més aviat de deixar d’usar-se, ni tan sols en calcomania.
M'agradaM'agrada