Res de nou sota el sol (2)

fabraEl català perilla, ara més que mai, d’esdevenir un calc de la llengua castellana.
Pompeu Fabra, discurs als Jocs Florals de Barcelona el 1934

Ostres! No fa gaire es parlava d’unes afirmacions de Quim Monzó sobre els problemes del futur del català, i gràcies als nois del Diccitionari descobreixo que el mestre Fabra va dir pràcticament el mateix fa més de setanta anys! I, sincerament, continuo sense tenir clar si aquestes coses animen o desanimen.

La foto, per cert, també els l’he agafada als del Diccitionari. No calia, però és que sempre m’ha semblat  molt elegant…


4 comentaris on “Res de nou sota el sol (2)”

  1. Anna, et donarem la medalla de plata de “pispona” del Diccitionari. La d’or és per al Marc i de llarg.🙂

    Jo crec que aquestes coses més que animar o desanimar ens mantenen alerta, ens recorden que no hem de baixar la guàrdia en cap moment, perquè som poquets i si no fem fressa ens diluïm indefectiblement.

    Bon cap de setmana!

    M'agrada

  2. puigmalet escrigué:

    Fabra era l’elegància personificada. I amb una pipa que encara es conserva, igual que encara conservem alguns vicis sociolingüístics de fa 70 anys.

    M'agrada

  3. Hola:

    Només cal mirar al voltant per a vore que totes les llengües «perillen» del mateix, els calcs són cosa de les societats. I cada societat –que s’ho pot permetre– els administra amb institucions lingüístiques.

    En canvi, la llengua –que al País Valencià administrem ben poc– perilla més aviat de deixar d’usar-se, ni tan sols en calcomania.

    M'agrada


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s