Normes i contranormes

[…] hauríem de considerar l’ortografia de la llengua com el mecanisme d’un rellotge, d’aquells de rodes dentades que engranen a la perfecció les unes amb les altres per fer que el moviment de les busques sigui exacte, precís. Si ens acostem, en el mecanisme hi veurem rodes petites i rodes grans, unes girant en la direcció inversa, però totes movent-se a l’uníson amb un únic propòsit: marcar l’hora correctament. Vet aquí l’ortografia, un sistema tancat el funcionament del qual permet una precisió mil·limètrica a l’hora de traslladar al paper els sons que pronunciem oralment. I les excepcions, justament, són les petites rodetes que, si ens hi fixem bé, van en la direcció inversa de la roda gran, però que la fan moure.
Rudolf Ortega, ‘Tinc un dubte’

Bé, això de «precisió mil·limètrica» segurament sobrava, però la comparació de les regles i les excepcions amb les rodetes del rellotge m’ha agradat, què voleu que us digui.


6 comentaris on “Normes i contranormes”

  1. dErsu_ escrigué:

    Aleshores… la dita literatura digital seria a la literatura el mateix que els rellotges digitals a la rellotgeria?

    M'agrada

  2. Silvia Senz escrigué:

    Jo no hi estic gens d’acord. Precisió mil·limètrica és la que dóna la transcripció fonètica. L’ortografia té funcions ben diferents, lligades als objectius d’una llengua estàndard (que són, a més de comunicacionals, econòmiques i polítiques) i a les necessitats que té la comunicació escrita de fer-se entenedora en circumstàncies de comunicació gens natural i força dificultoses.

    M'agrada

  3. Anna escrigué:

    @dersu_, ja saps com són les metàfores, que de vegades es poden estirar i l’altres no… Tu mateix.

    @Silvia, tens raó en dir que l’ortografia i la precisió mil·limètrica tenen poca cosa a veure, i ja aviso que aquí l’autor s’ho agafa pel broc gros… De fet és una de les coses que he trobat fullejant al llibre (que si tingués temps mereixeria un comentari més elaborat): explicacions «casolanes», gràfiques i fàcils de recordar, però que quan un expert les mira de prop no resisteixen gaire.

    M'agrada

  4. Silvia Senz escrigué:

    Entenc què vols dir, Anna. I crec que explicar les coses com no són, en comptes de fer l’esforç de fer-les entenedores o fins i tot de reformular-les si cal, és l’actitud divulgativa més adient. En el castellà, la fórmula que fa servir l’Ortega, més “populista” si cal, la va fer servir l’Álex Grijelmo a la “Gramática descomplicada”, que acabava sent la manera més complicada i eclèctica d’apropar el fet gramatical.

    M'agrada

  5. Silvia Senz escrigué:

    Torno a enviar el missatge d’abans, per corregir algunes errades. El text bo seria aquest:

    “Entenc què vols dir, Anna. I crec que explicar les coses com NO són, en comptes de fer l’esforç de fer-les entenedores o fins i tot de reformular-les si cal, és una actitud divulgativa errònia. En el castellà, la fórmula que fa servir l’Ortega, més “populista” si cal, la va fer servir l’Álex Grijelmo a la “Gramática descomplicada”, que acabava sent la manera més complicada i eclèctica d’apropar el fet gramatical.

    M'agrada

  6. Anna escrigué:

    La “Gramática descomplicada”, ui, ja fa moolts mesos que la tinc criant pols amb el punt de lectura cap al capítol dos o tres…
    Això de l’ús de segons quines comparacions i simplificacions poc acurades per explicar les coses fa pensar, però. No sé si alguna vegada poden fer servei, però com amb totes les eines es deu haver d’anar en compte. I callo, que ni m’hi dedico ni en sé prou.

    M'agrada


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s