La ‘meva’ primera novel·la negra

Bé, ja tinc l’amic content. I em sembla que li vaig passar una primícia, perquè després no he vist el llibre a les llibreries ni l’he trobat al catàleg de l’editorial… En tot cas, just quan havia escrit un apunt sobre llibres que de vegades triguen a sortir, em van arribar els dos exemplars que em toquen de T de trampa, la novel·la negra que vaig traduir l’any passat (em vaig preguntar si l’editor em llegia i tot). Ara no crec que trigui gaire a sortir al carrer, perquè ja s’ha publicat a uns quants llocs la notícia que l’autora vindrà a Barcelona per la setmana negra, al començament de febrer.

Per si no la coneixeu, la Sue Grafton ha escrit una sèrie de novel·les protagonitzades per una detectiu privada, Kinsey Millhone. Tusquets les ha anat publicant totes en castellà, i en català n’han sortit quatre o cinc, en diferents editorials. En conjunt se les anomena «l’alfabet del crim», perquè el títol de cadascuna correspon a una lletra: A d’adulteri, B de bèsties… I en la traducció cal mantenir el joc, és clar. En aquest llibre, el títol català (i castellà) no és fidel al T Is for Trespass original, però té l’avantatge de ser atractiu i encaixa prou amb la trama. Tot i que vaig proposar a l’editor algunes alternatives, aquesta era l’opció que més m’agradava.

Una altra cosa important d’aquesta traducció era trobar-li la veu a la protagonista i narradora, un personatge amb qui els lectors potser ja estan familiaritzats d’altres llibres. No us sabria dir fins a quin punt me n’he sortit, perquè és la mena de cosa que des de dins sempre em costa de veure.

Per acabar, voldria explicar només que aquesta feina em va fer reflexionar sobre la que s’anomena «traducció general», per contrast amb l’especialitzada, i que sol estar menys valorada (també econòmicament). Aparentment aquest llibre, situat a Califòrnia l’any 1987,* no presentava dificultats especials, però per traduir-lo em va tocar documentar-me sobre temes tan diversos com la formació d’infermeres, els sistemes legals dels Estats Units i d’aquí o com és un pany per dins. A part de tot el que es pot considerar cultura general, és clar. Déu n’hi do, els recursos que calen… D’altra banda, és cert que  una obra de ficció com aquesta tampoc no exigeix la mateixa precisió que en un text especialitzat com un informe mèdic o un contracte. Si en alguns termes no hi ha una equivalència clara, ets pots conformar a oferir una traducció entenedora per a la majoria de lectors, i esperar que als que dominen una mica el tema no els caigui l’ànima als peus perquè has ensopegat de la manera més òbvia… per ells, no per tu.

* En certa manera es podria considerar actual, però resulta curiós veure les diferències respecte a avui. No hi havia ordinadors!

---