Defensant una tria

El que no sàpiga què són gasoses (que ve de gas) que es pengi d’una biga. El dia que escrigui una novel·la amb ‘argot’ hi posaré coses que no us cabran ni al cap ni als ulls. Però en una novel·la sofisticada com la ‘Plaça’, no hi vull fantasies! (Encara que tres milions d’ases diguin graciosa.)
Mercè Rodoreda, carta a Joan Sales (via Diccitionari)

Joan Sales, el primer editor de La plaça del Diamant, li va proposar algun canvi que a l’autora no li va fer gaire gràcia, i no es va mossegar la llengua a l’hora de contestar.  Les cartes que s’intercanviaven estan recollides en el llibre Mercè Rodoreda, Joan Sales. Cartes completes (1960-1983) —l’afegeixo a la (llarga) llista de coses que estaria bé llegir—, però jo vaig trobar l’explicació d’aquest cas al Diccitionari i en aquest apunt. Al final, es veu que no es van quedar amb cap de les dues opcions i hi van posar refrescos.

A traductors i correctors, això d’haver de defensar una paraula o una altra, entre col·legues o davant d’un client, no se’ns fa gens estrany. I discutir sobre dues possibilitats per acabar triant-ne una tercera, tampoc. Però no sempre gastem aquesta contundència, és clar!


2 comentaris on “Defensant una tria”

  1. morenita escrigué:

    Tot i que no coincideixo amb les paraules que va fer servir la Najat per la seva argumentació en contra de la publicació de les cartes, sí que hi estic fonamentalment d’acord. Em va fascinar la selecció de cartes que va fer la Sílvia Soler a Catalunya Ràdio (“Estimada Rodoreda”), fascinar i aterrir: tenia la sensació d’estar envaint la intimitat de persones que no m’havien invitat a compartir-la.

    Hi ha molta altra bona literatura, molt bon assaig… per llegir abans que unes cartes. El problema pot raure en que en català no n’hi hagi tanta.

    M'agrada

  2. Anna escrigué:

    D’aquest tema de si llegir o no llegir cartes abans que assajos no en puc parlar, perquè ni he llegit l’article de Najat el Hachmi ni tinc una opinió gaire clara sobre la qüestió: com tu dius, pot ser fascinant i fer una certa vergonya alhora. En tot cas, si enllaço l’apunt és perquè al final situa el context de la frase i dóna una mica d’idea de les discussions entre Sales i Rodoreda.

    M'agrada


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s