Un exemple

Bé, no sé si justament a Kafka m’agradaria assemblar-m’hi gaire, però l’actitud de la frase (cortesia de Rodamots) sí que té el seu què:

Franz Kafka, per exemple, va ser un funcionari que es guanyava la vida elaborant informes per a una companyia d’assegurances. Si bé aquesta feina, que detestava, li va fornir elements per construir obres com ‘El procés’ o ‘El castell’, allò que no va aconseguir ni l’odi a la feina, ni la rutina, va ser que escrivís malament. Kafka era incapaç d’escriure malament. Era més fort que ell. Per més que estigués tractant de coses del tot allunyades del procés artístic, havia d’escriure amb el decòrum que ningú, sinó ell, no li demanava. Ja m’agradaria veure escrits amb dignitat (i traduïts amb esperit de traductor veritable) els llibres d’instruccions de la infinitat d’aparells que marquen la nostra vida quotidiana.
Jaume Cabré, ‘La matèria de l’esperit. Al voltant de la lectura literària’ (Barcelona: Proa, 2005)

Anuncis


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s