‘L’estepa infinita’

A falta d’un títol millor per a aquest apunt, hi poso el del «meu» últim llibre traduït, que em va arribar l’altre dia. Després de llegir (i fins traduir) tot de coses sobre Vida i destí l’hivern passat, i afegir-la a la meva llista de novel·lots per llegir algun dia, em va fer gràcia que em proposessin traduir una obra que no n’està gaire allunyada per l’època i el lloc… I que no sé si té gaire cosa més que justifiqui la comparació, no ens enganyem.

L’estepa infinita és un llibre autobiogràfic en què l’autora, una jueva originària de Vílnius, explica les seves experiències quan la van deportar a Sibèria amb els pares i l’àvia l’any 1941. Com que la narradora és una nena que viu amb la seva família, va a l’escola i entra a l’adolescència com qualsevol, el llibre —sense estalviar desgràcies i crueltats— ens acosta a una època terrible de la història d’una manera menys tràgica del que es podria esperar.

Durant el procés de traducció d’aquest llibre, vaig tenir l’oportunitat, després d’un temps de no fer-ho, d’anar a l’editorial a veure un joc de proves i repassar els canvis que s’hi havien fet. És a dir, que aquest cop em va tocar veure la feina de correcció des de l’altra banda. I va estar bé, ni que fos per tenir feedback d’un altre professional: vaig constatar com algú menys influït per l’original donava a algunes frases un gir més natural que a mi se m’havia escapat, i també vaig observar amb curiositat alguns tics (meus i del corrector) a l’hora d’optar per una solució o una altra en determinats casos (és que els complements circumstancials donen més joc del que sembla). Llàstima que m’havia deixat la llibreta de prendre notes, que hauria pogut tornar a casa amb unes quantes cosetes per estudiar.

D’altra banda, confesso que em va picar una mica un detall, una paraula poc important però que jo tenia molt clar per què havia traduït d’una manera i no d’una altra, i que el corrector havia canviat. Es tractava de jardí d’infants, que havia triat com a traducció de kindergarten no perquè fos literal, sinó perquè li trobava un aire alhora retro i de pedagogia moderna (per a l’època) que no veia en guarderia o parvulari, per exemple. Una vegada que prenc una decisió ben convençuda i motivada, i el primer lector seriós de la traducció no la comparteix… Al final li vaig demanar a l’editor si es podia desfer aquell canvi i em sembla que un parell de detalls més, que ja se sap que els del gremi tenim un costat perepunyetes per satisfer.


8 comentaris on “‘L’estepa infinita’”

  1. David Gálvez Casellas escrigué:

    Fins i tot s’hagués pogut deixar la paraula sense traducció, oi? De fet, el terme alemany queda sense traduir en moltes llengües modernes. En anglès, sense anar més lluny, s’usa indistintament “a l’alemanya” (kindegarten) i “a l’anglesa” (kindergarden). Ara que, relacionar el terme “kindergarten” amb la “pedagogia moderna” és un pél agosarat. Penso que tant el concepte pedagògic com la paraula són de mitjan segle XIX…

    Com la va deixar el corrector, per cert? Em penso que no ho dius.

    Una abraçada. Et llegeixo amb fidelitat (tot i que gairebé mai no goso deixar cap comentari per no esgavellar els teus escrits).

    D.

    M'agrada

  2. Llengot escrigué:

    Avui l’he tingut a les mans! Hi he buscat el teu nom i m’ha fet gràcia trobar-lo. He de dir, però, que finalment he comprat un altre llibre… Ops!

    M'agrada

  3. Anna escrigué:

    @David, l’editor em va fer cas i hi diu «jardí d’infants». No sé si deixar la paraula alemanya hauria estat una bona idea, em fa la sensació que en català tampoc no es fa servir tant (ho hauria de comprovar, això) i queda com amb més pretensions. A més, si tenim unes quantes maneres de dir-ho en català són ganes de tirar d’estranger…
    El que no sabia és que l’origen fos del segle XIX; llavors sí que parlar de modernor resulta agosarat, però espero que s’entengui què vull dir (que a vegades per dedicar-me al que em dedico m’explico fatal).
    I comenta tant com vulguis, home!

    @Llengot,compra el que vulguis, que no m’enfado (gaire😉

    M'agrada

  4. quim roig escrigué:

    A Empúries, un corrector!? Mare de déu senyor, deu ser l’últim! Els dos últims llibres que he llegit d’aquesta editorial —sense comptar el de l’Oliver, esclar, el de la trista nota editorial— feien pena…

    M'agrada

  5. Anna escrigué:

    Quim, en aquest cas almenys sí. Una altra cosa és com ens hagi quedat a tots plegats, és clar.

    M'agrada

  6. Susanna escrigué:

    Hola Anna!

    He trobat un post que parlava d’aquest teu llibre i que fa dies ja vaig llegir (el post evidentment, no el llibre): http://illallibres.blogspot.com/2008/10/lestepa-infinita-esther-hautzig.html

    Qui sap? Potser llegeixo el llibre… algun dia…

    SU, posant-me al dia, a poc a poc

    M'agrada

  7. Anna escrigué:

    Gràcies, Su! Ja hi he ficat cullerada i tot…

    M'agrada

  8. Susanna escrigué:

    Ja t’he llegit!

    Ah, i per cert, també he llegit l’entrevista a la Berdagué que enllaçaves en un altre post.

    Moltes gràcies!

    SU

    M'agrada


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s