Deu ser el destí

O la casualitat còsmica, o alguna cosa d’aquestes, perquè si no, no ho entenc.

Resulta que estava llegint un apunt del Gazophylacium que parla d’una exposició virtual sobre diccionaris i he decidit fer-hi un cop d’ull. I el primer text que he vist en fer clic sobre la línia del temps que esmenta en Puigmalet ha estat el següent (el subratllat és meu):

Era just a sota d’una imatge de sant Agustí, entre altres grans moments de la història de la cultura (perdoneu que no l’hagi copiat, però era una pàgina d’aquelles que canvien si mous gaire el cursor i no m’hi volia entretenir).

Per un moment he tingut la sensació que no em dedicava jo a buscar errates, sinó que elles em buscaven a mi. Menys si decideixen amagar-se en un text meu, és clar, que aleshores segur que una pífia com aquesta no l’hauria vista.

---