Deu ser el destí

O la casualitat còsmica, o alguna cosa d’aquestes, perquè si no, no ho entenc.

Resulta que estava llegint un apunt del Gazophylacium que parla d’una exposició virtual sobre diccionaris i he decidit fer-hi un cop d’ull. I el primer text que he vist en fer clic sobre la línia del temps que esmenta en Puigmalet ha estat el següent (el subratllat és meu):

Era just a sota d’una imatge de sant Agustí, entre altres grans moments de la història de la cultura (perdoneu que no l’hagi copiat, però era una pàgina d’aquelles que canvien si mous gaire el cursor i no m’hi volia entretenir).

Per un moment he tingut la sensació que no em dedicava jo a buscar errates, sinó que elles em buscaven a mi. Menys si decideixen amagar-se en un text meu, és clar, que aleshores segur que una pífia com aquesta no l’hauria vista.


4 comentaris on “Deu ser el destí”

  1. josepmanel escrigué:

    Aquest no era el cotxe del James Bond? Qué és, un llibre on es ventilen els draps bruts dels actors?

    M'agrada

  2. elenaranda escrigué:

    El problema és que ens estem acostumant a veure errades orto-tipogràfiques a tot arreu. I ja gairebé res ens espanta.

    M'agrada

  3. Anna escrigué:

    @josepmanel, em sembla que el que pensava en James Bond era el que va picar els textos de l’exposició… O potser volia anar a Texas, qui sap.

    @elenaranda, benvinguda a aquest bloc, que tan aviat s’espanta amb les errates com intenta fer-ne broma o aprendre alguna cosa.

    M'agrada


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s