‘Conçultori’

Una de les conseqüències d’això de tenir un bloc amb adreça electrònica de contacte és que de tant en tant algú m’hi escriu. Correu brossa a banda, per aquesta via m’han arribat propostes per participar en iniciatives conjuntes i de vegades consultes professionals o lingüístiques com la d’avui.

Aquesta setmana em va escriure una lectora (que a més coneix algú que em coneix a mi, el món és molt petit) per plantejar-me un dubte sobre el nom de la criatura que havien tingut feia poc: Marçal. El seu problema era que vivien en un país anglòfon on no coneixien aquests exotismes tipogràfics i, tot i tenir assumit que es cansarien de donar explicacions, no estaven gaire segurs de què fer amb els ordinadors* (a l’hora de comprar bitllets d’avió, per exemple) i em demanaven si hi havia algun criteri «oficial» per aplicar en aquests casos. Suposo que esperaven una solució com la dels alemanys, pels quals està clar que l’eszet (ß, si el WordPress m’afegeix bé el símbol) es pot substituir per dues esses.

I m’he trobat un cop més que les coses que ignorem solen ser més de les que sabem. No em consta que hi hagi una guia explícita per a aquests casos i no vaig poder dir a la meva lectora res que no fos de sentit comú: paciència, aprendre a escriure la ç amb diferents teclats i explicar-ho, i, si cal, substituir-la per una c abans que una s (és el que fan alguns diccionaris en línia d’anglès quan hi busques façade, per exemple). Només he trobat en una obra de Martínez de Sousa una referència a fer servir una ce i una coma, però dubto que sigui habitual. De passada he après algunes coses sobre la ce trencada i la seva història (no gaires, ni tan sols estic segura que cedilla, el nom més habitual del diacrític, sigui correcte en català), i he intuït que en castellà tampoc no hi ha un criteri clar sobre què fer amb la ñ en casos similars (és fàcil trobar gent que escriu ny o nh per Internet).

Però com que segur que al món hi ha molta gent que en sap més que jo i potser algun em llegeix i tot, deixo aquí la pregunta: es pot donar una resposta «oficial» a la consulta?

D’altra banda, si el vostre nom conté alguna ç o ñ, com ho feu? Us costa molt posar els diacrítics quan aneu pel món? Heu tingut algun problema per haver-los suprimit o afegit? Si us ve de gust explicar alguna experiència, endavant.

* Això no passa només a l’estranger: em va explicar que havien inscrit la criatura en un registre de Catalunya, on els van haver de trencar la ce amb un bolígraf…


2 comentaris on “‘Conçultori’”

  1. Montse escrigué:

    No sé si hi ha cap criteri oficial, però m’imagino que el problema deu ser idèntic quan el nom porta accent o dièresi, oi? Al cap i a la fi tot són diacrítics.

    M'agrada

  2. Anna escrigué:

    Exacte. Però hi ha diacrítics que deuen ser més emprats o coneguts que d’altres, i per això en general la gent té més clar què fer.

    També a l’hora de fer aparells per escriure n’hi ha que han tingut més o menys sort, no només ordinadors: en un altre apunt ja explico que les primeres linotípies que van arribar a Espanya deixaven accentuar majúscules però no minúscules, i molts encara hem fet servir l’accent agut per substituir l’apòstrof a la màquina d’escriure.

    M'agrada


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s