Més enllà de l’ortografia

El cartell d’avui no té problemes d’ortografia, sinó d’una altra cosa de la qual traductors i correctors també ens hem de preocupar: em sembla que en algun lloc en deien «coneixement del món». És a dir, que a banda de conèixer la llengua i les seves normes, cal tenir idea d’allò de què es parla i del seu context.

En aquest cas, és cert que el 16 de juliol les dones que es diuen Carme i en tenen ganes celebren el sant (felicitats endarrerides, si alguna em llegeix), però en la tradició catòlica no hi ha cap «santa Carme». Es tracta de la Mare de Déu del Carme, patrona dels mariners, com diu l’almanac de l’esquerra de la foto. És una ximpleria, si voleu, però tots els detalls compten, i per davant d’aquest forn passen força senyores que han estat a moltes misses i ho enganxaran de seguida… Això dels pans en forma de peix, per cert, és fàcil que s’ho hagi empescat el forner, que per aquestes coses és molt creatiu.

(I no, en la vida real no sóc tan perepunyetes.)


9 comentaris on “Més enllà de l’ortografia”

  1. pere ha dit:

    A mi, que no sóc traductor ni corrector, però que tinc uns coneixements importants de la tradició -fins ara- cultural i religiosa del país, em molesta aquest error cada dia més estès. És com dir que Zapatero és el rei. Bé, potser és un mal exemple, perquè Zapatero…

    Per cert, i per què no Verge del Carme? Aquí, però, potser entraríem en aspectes teològics que van més enllà de la tradició de la llengua.

    M'agrada

  2. Piga ha dit:

    Doncs a mi m’empipa, sí, i santa Montse encara més ;.) Pere, no estic d’acord amb tu amb això de “Verge”; en català, el normal és dir “Mare de Déu”. Això de “Verge” és traducció literal del castellà… i les llengües traspuen la visió de la realitat d’una societat.

    M'agrada

  3. Jo creia que les marededéu eren les que es representaven amb el nen a la falda, i les verges les que estaven soles.

    M'agrada

  4. Jesús M. Tibau ha dit:

    fas bé de precisar això que no ets tan perepunyetes a la vida real.
    😀
    Fas bé de recordar-nos aquestes coses

    M'agrada

  5. defak ha dit:

    Històricament no seria Mare de Déu del Carmel?

    M'agrada

  6. Tenint en compte que en la teologia catòlica –tota ella un invent– n’hi ha molta recreació i reinvent a partir de dades més o menys històriques, una més com la de la foto no és més que la continuació també de la tradició inventiva.

    Quant a la diferència entre «Mare de Déu» i «Verge», diria que no és una qüestió lingüística, sinó un assumpte que debateren (i no sé si debaten encara) els catòlics pel que fa al dogma de la immaculada concepció. La llengua reflectix segurament les tradicions.

    Amb tot, sembla bastant més estés en català això de la «Mare de Déu», cosa que deu respondre a un corrent religiós. L’aparició de les «verges», per tant, poden anar lligades al castellà, si és que prové de la traducció directa.

    Per cert, en castellà podeu trobar «Madre de Dios» a Múrcia: veg. la foto.

    M'agrada

  7. Anna ha dit:

    @defak. Em sembla que sí, però quan et passes uns quants segles dient malament una cosa acaba sent tradició, i així van evolucionant les llengües…

    I això de si dir-ne Verge o Mare de Déu, a mi també em van explicar que en general «Mare de Déu» era la forma més tradicional a Catalunya, però no d’on i de quan venia, ni tampoc em van dir que les altres formes fossin incorrectes; no sé què deuen fer arreu i amb totes les imatges (que n’hi ha un munt) i per això no correria a condemnar res. Sempre que d’aquí a quatre dies no simplifiquem i posem «sant» a tot, és clar 😉

    M'agrada

  8. josepmanel ha dit:

    Diguen el que diguen has fet un gran apunt…

    M'agrada

  9. Anna ha dit:

    Ei, ja m’està bé que digueu coses. I si algú ha fet un estudi sobre marededéus i verges i ens ho explica, millor!

    M'agrada


Deixa un comentari