Més sobre correctors editorials

No crec que en puguem arribar a dir tema de moda, però després d’un apunt a Totxanes, totxos i maons la setmana passada, dijous en parlava l’Eva Piquer al suplement de cultura de l’Avui: això dels correctors editorials està malament. Com que solen trigar a penjar-ho al web, copio un parell de frases d’Eva Piquer sobre un llibre en què els protagonistes, Carpi i Rachel, es converteixen en «Capri» i «Raquel» a la contraportada:

Em poso a llegir-lo amb el llapis a la mà i, quan només vaig per la novena línia del primer paràgraf, topo amb un ‘aniverari’, sense essa. Buf.
[…] Una de dues: o els follets d’impremta es reprodueixen com els polls, i a hores d’ara ja són tants que no hi ha qui els aturi, o els correctors editorials estan de vaga com els guionistes de Hollywood. I els lectors, mentrestant, ens fotem.

Igualment en parlen al bloc Lectures de l’Espolsada, on el punt de partida és si la situació està pitjor en català o en castellà i acaben comentant les presses en el procés editorial i les condicions en què de vegades es treballa (també hi ha editorials que ho volen fer bé, em consta). En qualsevol cas, és bo que d’això se’n parli i quedi clar que no es pot donar als lectors qualsevol cosa perquè, com diu Gonzalo (Darabuc) en un comentari al post de L’Espolsada, «el llibre és un producte, té un preu i, si està mal fet, s’hauria de poder tornar igual que un envàs de llet que obri malament, no?». La meva comparació preferida és amb una pantalla d’ordinador, que pot tenir un nombre màxim de píxels defectuosos, però no hi podria estar més d’acord.


8 comentaris on “Més sobre correctors editorials”

  1. lamitall escrigué:

    És d’escàndol.

    Estic amb el darrer premi Pere Quart d’humor i sàtira i és d’escàndol! I això que sé del cert que no és pas una editorial que no s’hi miri…

    Què serà de nosaltres? Buààà!

    M'agrada

  2. jana escrigué:

    L’altre dia el corrector amb qui treballàvem habitualment (molt bon corrector, per cert) em va dir que plegava, que es posava a estudiar una altra carrera, ja que això de la correcció tenia molt poc futur i em va esmentar diverses editorials que ja no corregeixen alguns dels seus productes. També va parlar de les Totxanes…

    M'agrada

  3. Anna escrigué:

    Lamitall, vols dir que els errors no formen part de la sàtira?😛 (No, no no m’ho crec ni jo.)

    I em sap greu que perdeu un bon col·laborador, Jana, i sort que vosaltres no seguiu l’exemple d’aquestes empreses.

    M'agrada

  4. darabuc escrigué:

    La imatge dels píxels és millor, perquè no és en blanc i negre, bo o dolent, sinó que admet graus i l’error humà, que sempre hi és i no és el problema.🙂

    (Una qüestió menor: tens trencat l’enllaç de les Totxanes, hi sobra “http//”.)

    M'agrada

  5. Anna escrigué:

    L’enllaç ja està corregit. Gràcies, Gonzalo!

    Quant als llibres «amb tara», sí que hi ha molts graus i costaria de definir, però tal com estan alguns patis no sé si hauríem de demanar a Consum que s’hi posés…

    M'agrada

  6. defak escrigué:

    Jo tinc una opinió molt heterodoxa sobre “el tema correctors” i em sembla que em suïcidaré llançant-la en aquest blog…

    Deixant de banda les errates tipogràfiques i els “follets d’impremta” (també la necessitat d’assegurar-se que, a mida que un manuscrit avança en el procés editorial, tot quedi a lloc), jo penso que s’hauria d’exigir a l’escriptor una absoluta correcció en els seus textos.

    Si fa faltes d’ortografia és el seu problema, si fa errates ell solet també, si té mancances d’estil no diguem… L’escriptor ha de ser responsable i conseqüent, és la seva feina escriure bé! I si no ho fa doncs serà jutjat en conseqüència.

    Després l’editorial, si considera que el text no reuneix uns mínims, en comptes d’arreglar-ho, simplement no ho hauria de publicar i punt. I si l’autor vol assessorar-se per assegurar-se la màxima correcció, doncs que s’espavili (i pagui) i cerqui un corrector de confiança (com un arquitecte es busca un enginyer per revisar càlculs, un autònom un gestor, etc.)

    M'agrada

  7. Anna escrigué:

    No és una opinió tan forassenyada, Defak. Si de vegades jo mateixa penso que molta feina que faig seria innecessària si la gent fes la secundària bé…
    Però a la pràctica no és així, i hi ha gent amb coses per explicar i traça per explicar-les, però que fallen en temes de llengua i necessiten correctors (i llibres d’encàrrec, i autors que no són escriptors…).
    D’altra banda, per molt que es domini la llengua suposo que escriure un llibre és una feina prou intensa com perquè al final l’autor se sàpiga el text de memòria, el preocupin altres qüestions i no vegi aquesta mena d’errors. Aquí entra el corrector com a «control de qualitat», algú que encara el text amb ulls nous i el revisa centrant-se en un aspecte del qual és especialista. Per no parlar de temes més especialitzats de tipografia, que ja els deixes tu de banda.
    Ara, si aquest control de qualitat l’hauria de fer l’autor, com dius tu, o ja li toca a l’editor, ja és un altre tema.

    M'agrada

  8. defak escrigué:

    Val, veig que tenim un principi d’acord…🙂 Jo tiro perquè l’escriptor s’espavili.

    M'agrada


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s